
Aquest diumenge a Madrid associacions de les víctimes de terrorisme etarra, el PP, i les institucions de Madrid, és manifestaran contra la decisió d’un Tribunal. El Tribunal de Drets Humans d’Europa que resideix a Estrasburg.
Si l’estat espanyol i el seu govern de torn transgredeixen la seva pròpia llei, amb trampes i subterfugis avalats per la justícia i fiscalia de l’estat, esta be, complir la resolució d’un Tribunal, no només costa, sinó que crea un moviment de repulsa avalat i defensat per un dels partits majoritaris de l’estat, el PP i que ara és el que governa a Espanya.
Lleig, la casta del PP i totes i cada una de les seves invencions organitzatives, només assumeixen resolucions alienes si són a favor. Espanya i el seu estat defensa els drets de les víctimes, però només ho fa a les d’un canto. Curiosament lliga amb la defensa aferrissada que fan per homenatjar les víctimes d’un canto de la guerra civil.
Franco i els seus no van cometre 1000 assassinats, van fer una guerra civil i acabada, és calcula pel baix cap, gràcies a la “eficiència policial i militar”, en van assassinar més de 50.000.
Curiosament, els mateixos que van demanar la reconciliació, per poder fer una transició política pacifica, són que ara neguen aquesta possibilitat a un sector de la societat basca.
Cap generositat del PP i dels espanyols que no poden ser altra cosa. Només els interessa la venjança, la seva i si pugessin instaurar la pena de mort ho farien. Denominar el fet de com utilitzen els morts, tant mateix com quan prediquen la xenofòbia contra els catalans, només te una paraula, fastig.
Justícia, les seves víctimes l’han tingut i molts dels assassins s’han passat mes de 25 o 30 anys a la presó, però no, no en tenen prou, els voldrien penjats de la forca, o a la presó fins la mort. De les víctimes del franquisme, del GAL, i dels seus botxins, no podem dir el mateix.
Aquest que avui és manifestaran per anar contra la justícia de Europa, són els que mai han conegut que vol dir reconciliació, generositat i perdó.
La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos. Manuel de Pedrolo