Espanya necessita ser catalanitzada. Aquest és el titular. La Esperança amb la seva conferencia feta a Barcelona al Circulo eqüestre, ens ha proporcionat unes perles per ser comentades, estudiades i analitzades amb profunditat. Que siguin personatges com la Esperanza, dirigent al màxim nivell del PP, la que ara reclami regeneració democràtica i estimar més Catalunya desde l'optica espanyola, ens ofèn.
No cal recordar la seva historia ni la seva procedència per saber qui és i el que representa amb els seus fets dels darrers 10 anys. Caja Madrid, telemadrid, Bankia, Ruiz Gallardón, Aznar, més uns quants discursos (hemeroteca dixi), en són testimoni de qui és i quina és la seva ideologia: una Espanya, una sola llengua la castellana, i una sola historia la franquista i borbònica.
Era d’esperar, la resposta demagògica del cantó espanyol, que no castellà ni basc ni gallec. És la resposta a tot un clam democràtic d’un poble. La falsedat i la hipocresia ens remet i ens possibilita dir que anem per bon camí. 1.600.000 persones, més totes les cadenes internacionals, són un clam sense aturador, i ara per fi l’estat espanyol sap que anem de debò i que n’estem farts.
Aquesta bona senyora demana que Espanya sigui catalanitzada, quasi com aquell que va al mercat a comprar per fer el dinar. S’ha de ser o curt de gambals o retorçat, per plantejar una catalanització d’Espanya, d’una Espanya que no condemna el franquisme, i que mai ha reconegut la persecució de tot el que tingui flaire de català, i amb una catalanofòbia fomentada des de els espais més insospitat de l’espanyolisme ranci i tronat.
Convindria conèixer i estimar més a Catalunya. Ens agrada, llàstima que han fet tard. Han tingut 300 anys per estimar-nos i tractar-nos com ciutadans. Els decrets de nova planta del Felip V, Espartero, Franco i els actuals, demostren que el que tenen en comú és l’objectiu d’anorrear tot allò que tingui tuf de català i pretendre convèncer-nos ara de que si que ens estimaran, és esperpèntic i denota que per primera vegada saben que s’enfronten a la seva derrota, que ara serà democràtica i pacifica.
Un procés perquè l’estat sentis com a pròpia la cultura i la llengua catalana. “es que me – de - zorino”. Aquesta bona dona, segur que venia amb un preï de porros incorporats. Proposar-li a un estat que ens vol extingir com a poble, que ara permeti que en el Congrés de diputats és pugui parlar el català i les altres llengües de la península, que doni el seu vist i plau perquè el català sigui llengua oficial a Europa i que de repent reconegui que Catalunya té més de 1000 anys d’història i que quan nosaltres teníem constitucions, el regne de Castella era absolutista i amb visos centralitzadors, és si més no poc creïble, i ratllant la presa de pel.
Catalunya ha de liderar l’economia i la ciència. Aquesta perla és la millor. Catalunya al capdavant per mantenir “la querida”, això si, sense mitjans i amb un ofegament econòmic galopant. Ens volen productius amb una pic i una pala. Ens volen cansats i derrotats, però volen que no deixem d’aportar recursos, esforços i voluntats controlades. El tema de la ciència, com sempre serà espanyola i en cap cas deixarà d’exposar-se al “museu del Prado”. La dona aquesta òbvia la màxima espanyola de no fa gaire, “antes alemana que catalana”, i ella assentia.
L’ independentisme arranca de l’adoctrinament que és fa en la escola catalana i la immersió n’és la rel. L’escola catalana amb la immersió inclosa, és tèbia i tolerant, el franquisme va ser tot el contrari. El castellà era la llengua única i obligatòria, “l’espiritu nacional” i las “leyes fundamentales” el conjunt ideològic, identificades amb el feixisme i el nazisme, va ser l’espanyolització que vam patir els catalans. Que ara, els mateixos que defensen el franquisme i l’espanyolització dels catalans al segle XXI, ens vulguin denunciar per adoctrinar als nostres nens, ratlla la perversió moral. Cal fer un apunt que fins i tot és pot convertir en un referent. Els espanyols porten 300 anys espanyolitzant-nos sense aconseguir-ho, nosaltres amb 30 anys hem aconseguit que la centralitat política sigui independència si o no.
L'obre mestre de la injusticia és sembla just sense ser-ho. Plató
RSS Feed
