Esta escrit a la Constitució espanyola, Article 16, la llibertat religiosa i la declaració que Espanya és un Estat aconfessional.
Cap estament pot negar que durant la guerra civil al territori peninsular, l’església catòlica apostòlica i romana és va situar, sense matisos, al costat dels colpistes militars franquistes i amb altres poders del moment.
Franco a les seves misses anava sota pal·lio acompanyat de bisbes i capellans. Era la demostració física d’agraïment pel seu suport a la croada d’alliberament de republicans i “rojos” del territori peninsular.
És un fet que la “gran transició” va deixar indemnes institucions com el poder judicial (TOP), policies (Grisos i guàrdia mora), església (Opus, benedictins).
També és un fet que els premiats per haver defensat el franquisme, van continuar essent premiats després de la instauració del regim del 78.
La Església no solament te una partida del PGE, exempcions varies en temes conceptuals sobre impostos, també s’han fet seus immobles amb el vist i plau del Estat espanyol.
El mes greu potser, que confirma que l’Estat espanyol no és aconfessional, és que la Declaració anyal d’Hisenda existeix la casella per “ajudar” a l’Església i no a cap altre religió.
Que a l’edifici del Tribunal Superior de Justícia Espanyol a la seva façana i hagi un crucifix, com quan el franquisme, ho diu tot.
A la Unió Europea cap Estat finança obertament cap religió. Ni a Itàlia on resideix l’Estat del Vaticà. Igual és perquè aquest Estat també te un banc.
Potser és hora de que Catalunya faci i digui el que al respecte. Sobre tot perquè l’Església catòlica ni cap altra, mai poden ser cap eina d’Estat.
RSS Feed
