La entrega de ER al regim del 78, avui ja no es pot qüestionar. Quan els Consellers del Govern del President Puigdemont, inclosos els del seu partit i els de ER és van entregar a la justícia espanyola, a més d’un acte de deslleialtat al President, va suposar el primer acte per legitimar el regim del 78 i el poder judicial.
Que el Joan Tarda digues que si tenim “siete locos que la justícia espanyola actue”. Explica que ER, i fa estona, que ha treballat per legitimar el regim del 78. Sobre tot al poder judicial. Dos tripartits i ara el que serà aviat el tercer més el suport inacabable al PSOE a canvi de res, confirma el que dèiem.
Al mon laboral i quan les negociacions es trenquen amb el patró, ni han que diuen que la vaga és inevitable. Sempre però surten els esquirols que diuen millor el que ofereixen que res. Els del no, argumenten que el que ofereixen si s'accepta es la xocolata del lloro.
ER i Comuns han signat un acord amb el PSOE/155 que podria ser la xocolata del lloro. De fet tant el PP com el PSOE son responsables directes amb el boicot permanent perquè Catalunya no rebi els recursos que amb justícia li pertoquen.
Si, ja tenim proclamació institucional. El que no tindrem es cap garantia del que s’ha subscrit es compleixi. I el que tampoc queda clar és si el nou Virrei del Borbó o el nou Governador perdrà dos minuts per exigir compliments al seu partit.
Del que si que n’estem segurs, és que l’Estat espanyol es juga la integritat territorial. Poca broma. Per tat i ates que Illa necessita èxits, creiem que el PSOE de Madrid intentarà complir amb els acords entre l’Illa, la desapareguda Rovira, i l’Albiach. Això si sempre serà un compliment on la resta de Comunitats queden contentes, Traduït, qualsevol singularitat serà per tothom
Del que també n’estem segurs, és que el que arribi serà la xocolata del lloro, que desfermarà una onada dels espanyolistes i col·laboracionistes, com un gran èxit. El de menys serà que tinguem un nou model de finançament, perquè si arriba, serà general per totes les “comunidades autonómicas”.
Del que no tenim cap dubta es que tota despesa que beneficiï, al marge de bestretes, s’hauran d’aprovar al Congres. El que de moment no sabem, malgrat que Jordi Turull va insistir que si no hi ha compliment del acord d’investidura, s’obre la porta ha trencar-lo. Com fer-ho si Sánchez posa molts diners per Catalunya suposarà que tenim servida la contradicció.
Esperar que fracassi l’acord per la investidura del Illa, només afavoreix una certa estabilitat. Potser és hora de posar en marxa per evitar l’espera dels que no volem més espera, és aprofundint amb les mobilitzacions i explicant que ho fem pels incompliments, perquè tenim dret ha decidir el nostre futur i sobre tot perquè formar part del Estat espanyol és la destrucció total de Catalunya com Nació.
Al respecte Junts haurà d’iniciar, hi ha no trigar gaire, després dels darrers esdeveniments, que vol fer. Continuar donant estabilitat al PSOE al Congres, mantenir els pactes a les institucions de Catalunya amb el PSOE/155 i ER. Junts pot ser l’aglutinador i motivador dels despenjats del procés. Cal fer cas a les sabies paraules del President Puigdemont; El procés s’acabarà quan aconseguim la independència.
Junts també ha de saber que si fracassen amb l’estratègia de la confrontació, com sempre a Catalunya sempre apareixen noves realitats i alternatives polítiques i sembla que la Silvia Orriols d’AC i esta disposada. No es tracta de que Junts és converteixi en el “pepito grillo”, ho decideix convertir-se amb un partit de lluita abans que d’oposició autonomista, ho haurà llençat a la paperera de la historia al nostre legítim MHP Carles Puigdemont. I creiem que ell no hi estarà gaire d’acord.
Postdata. Junts te el moment per trencar la matraca mediàtica i política per ubicar-la on no hi és. No és la neo convergència. No és cap partit autonomista. És un partit nacionalista i per la independència. És un partit que no accepta cadires ni soldades per ambicions personals (sortir del govern del Aragonès ho va deixar clar). I per últim, com va dir en Jordi Turull el partit és l’eina, no l’objectiu. Ara només cal que ho demostri i el moment el te. Esperarem, però no gaire, l’enemic no ho farà.
RSS Feed
