Els del PP i Ciutadans, amb la boca petita parlen de reformar la Constitució. El que ningú sap, però ho intuïm, és que no és per aprofundir més en l’autogovern de les comunitats autònomes, segur que és tot el contrari. Reforma no volguda, però els temps i la dinàmica social reclama gestos d’aparador. Als del PSOE i UP també.
El federalisme de l’esquerra espanyola, és tot un embolic. És important recordar que el PSOE ha governat el regne amb majories suficient per com a mínim establir i legislar per federalitzar l’Estat espanyol. El resultat, una LOAPA, i un grapat de lleis orgàniques que l’únic que han fet és consolidar un centralisme desfermat. Recordar també que moltes lleis franquistes encara són vigents.
Embolic que sembla no pensen desfer. Els del PSOE i psc malden per insistir en el federalisme, espanyol clar. Un federalisme amb un sol Estat clar, no com als EEUU o Suiza. Un federalisme inconcret i amb una reforma constitucional tant impossible com buida de continguts. No expliquen si volen blindatge de competències i de quines. Una reforma tant eteri com ineficaç donat que reformar la constitució és una tasca titànica, a no ser que ho demani la Merquel. Com ens podem creure una proposta in concreta. Ja sabem que tot s’ha de negociar, però de sortida, els federalistes haurien de dir-nos quina és la proposta federal. No ni ha, ni la tindrem per la senzilla raó de que l’Estat espanyol no renunciarà mai al control econòmic i polític del tot.
Els federalistes i els que no en són coincideixen amb la dita espanyola de que tots som iguals i la solidaritat és imprescindible per justícia social. Són els mateixos que accepten concerts econòmics, dispenses insulars i altres martingales allunyades de cap igualtat.
Els de Unidos Podemos aparentment sembla que van una mica més lluny. Reconèixer que la nació espanyola és una nació de nacions, els reconforta tot i que de moment tampoc i afegeixen res més. El problema de UP, és fins i tot més decebedor. Nació de nacions per fer que. Estan disposats que Catalunya recapti tots els impostos? Estan disposats que la educació és competència exclusiva de Catalunya? Estan disposats a reconèixer que la llengua catalana és la primera i cooficial amb el castellà a Catalunya. Estan disposats a reconèixer que els ports i aeroports s’han de gestionar exclusivament des de Catalunya? Estan disposats a reconèixer que les infraestructures és decideixen des de Catalunya? Estan disposats a una relació bilateral per assolir, negociar i acordar la despesa que representa i executa l’Estat espanyol en mataries de defensa i política internacional.
El federalisme espanyol sense concrecions és una mentida. El federalisme espanyol amb concrecions, ni les veurem en aquesta campanya, ni mai. Com pot algú, amb seny, demòcrata acceptar la entelèquia d’un federalisme incapaç d’haver acceptat un 9N, consulta no vinculant, acordar un Referèndum demanat més de 19 vegades i negat reiteradament pel PSOE-psc. Quan és neguen drets, és nega la rel mateixa del federalisme.
Els espanyols que defensen el federalisme, defensant-lo perquè tot segueixi igual, i dir-nos que el federalisme garanteix la solidaritat és riure’ns a les nostres cares. No sabem si és refereixen a la solidaritat entre persones i territorial. Si és territorial, de pena i Navarra i Euskadi la certifiquen. Si és entre persones, a dia d’avui les desigualtats són majúscules, entre els aturats d’aquí i d’allà, entre els beneficiaris de les beques, entre els treballadors autònoms, entre els impostos que paguem aquí i allà........
Prou. En tenim prou d’ofertes eternes i d’enganys. Espanya mai ha practicat el federalisme, ni a la I i II República, ni ara amb un regne que és vol democràtic. El federalisme del PSOE i de Unidos Podemos te el mateix valor que la proposta reformista que proposa Ciutadans. La diferencia és que la de Ciutadans és diàfana i clara més Espanya, més espanyols i menys pobles de la Península Iberica. Els que van de federals, volen exactament el mateix i l’acord del PSOE amb Ciutadans per governar Espanya n’és la proba del 9.
RSS Feed
