
Ja n’és de curiós, mentrestant Jean Claude Juncker (la Comissió Europea), exigeix a Espanya un major control del dèficit, i si cal, aplicar mesures correctores i coercitives previstes a la Llei d’estabilitat pressupostaria, el govern provisional del PP, encapçalat per un estoic Mariano Rajoy, autoritza a les següents comunitats a endeutar-se: Extremadura, La Rioja, Castella i lleó, Murcia i Madrid.
Euskadi i Navarra, no cal que s’endeutin. Són dues “comunitats autònomes”, que gràcies a la seva “solidaritat inter territorial”, poden exhaurir pressupostos, reduir l’atur i fer les inversions en infraestructures que calguin. Igualtat espanyola en diuen com allò de “hacienda somos todos”.
Curiosament, altra cop són les CA més endeutades, però aportadores netes a la hisenda espanyola, las que ni poden endeutar-se, ni poden ser afavorides amb mesures pròpies.
Catalunya, País Valencia i ses Illes, són els “tontos útils”. Treballar, callar i assumir és el que toca segons Espanya i si cal, que si, donar les gràcies.
Sembla que País Valencià i ses Illes, és conformen en ser aportadors nets. Davant la hipotètica promesa d’una revisió per un nou model de finançament espanyol i per a major gloria d’Espanya en tenen prou.
Catalunya si vol fer-se un lloc adequat en el concert dels països amb major quota de benestar social, ha d’acabar i de forma imperiosa el procés. Espanya està tancant el cercle, hi ho fa jurídicament, econòmicament i políticament. Espanya pretén, com ahir i com demà carregar a esquenes dels catalans el seu deute. Com distribueix Montoro els índex de deute confirma el que diem.
Mentrestant uns poden endeutar-se, dilapidant milions d’euros amb trens, aeroports, autopistes gratis, en ambaixades espanyoles, amb armes, amb pagar Castors, etc. els catalans i segons criteris justiciers només tenim dret a la reconversió espanyola identitaria.
Potser que comencem a practicar una solidaritat catalana i deixem als espanyols que facin la seva, però entre ells. Fer-ho possible només és pot fer amb la independència. Esperem que tothom compleixi i els 18 mesos siguin els darrers d'un patiment tant infaust com infame.