Que el President Quim Torra i el seu Govern facin polítiques autonomistes perquè han acatat la legalitat espanyola. Amb la perversió de no dir-nos, explicar-nos i denunciar que 16.000 milions cada any se’n van de Catalunya per no tornar, cosa que ens treu de polleguera.
Que el Parlament i el seu President Roger Torrent acatant la justícia espanyola impedint la restitució, i destituïts pel 155, dels guanyadors de les eleccions autonòmiques del 21D, continuïn presoners de la legislació injusta espanyola.
Fins el collons de ERC dient que ens hem d’eixamplar amb els botxins i sobre tot amb els que no tinguin cognoms catalans. Que no som prous, coincidint amb el discurs espanyolista. Que toca un Govern efectiu que al mateix temps és presoner de la legalitat espanyola. Que millor el PSOE que el PP, quant acaben de pactar qui serà el president del TS. Un tal Marchena.
Fins els collons d’els del PDeCAT, que a dia d’avui no saben si cal recolzar al Quim Torra, o al Sánchez. Que no han fet net amb els convergents autonomistes i del peix al cove. Un partit que prefereix i que ha renunciat a la Crida, si més no de moment, abans que demostrar que Puigdemont és el seu líder natural.
Fins els collons d'unes CUP, tant "miserables" com la seva puresa ideològica, capaços de no entendre que la independència només és possible sense revolucions socials i amb estratègies transversals des de Catalunya i suports externs.
Fins els collons d'Òmnium que confon el seu paper multicultural i de País i que ara vol competir amb la ANC i La Crida, tornant a pantalles tant obsoletes com antigues.
Dels unionistes, tot i que visquin a Catalunya res a dir. Ells són espanyols. Han renunciat a ser castellans, catalans, bascos o gallecs. Només veuen espanyols i una sola llengua el castellà. No són els adversaris politics, són els nostres enemics. Són els que van encaputxats treien llaços grocs, estelades i fen malifetes. Són els que estan cofois amb el patiment dels empresonats i família. Són els que mai han condemnat la barbàrie del franquisme i són els que mai condemnaran la injustícies ni que sigui per defensar els seus interessos de classe.
Fins els collons comprovant que tot i que els presos politics i exiliats ho són per la mateixa causa, tinguin estratègies i defenses diferents.
Fins els collons que independentistes diguin, sense vergonya, que no som prous, i que hem d’esperar a ser-ne més.
Fins els collons participant amb performa’ns que no aconsegueixen implementar la República proclamada el 27 d’octubre del 2017 ni restituir, ni alliberar presos.
Fins els collons que els que avui són la majoria absoluta al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, facin el mateix que qualsevol dels Governs autonomistes que hem tingut.
Fins els collons de que els nostres partits independentistes, ERC PDeCAT, CUP i associacions com Òmnium facin el buit al Consell de la República.
Fins el collons per la incapacitat demostrada que tot i que ens omplim la boca del 1 d’octubre, no fem res per implementar la República, costi el que costi.
Fins els collons comprovant que ara tot és redueix per alguns dels “nostres” ha deixar més sol que la una al nostre MHP Carles Puigdemont i aliats com la Presidenta de la ANC Elisenda Paluzie.
Fins els collons de tenir, ara si, la certesa que amb la nova estratègia de ERC, que te uns recolzaments que deu ni do, i si guanya, que ningú esperi que tindrem República. Com a molt una mica d’autonomisme, o potser ni això.
Venen temps revoltats, judicis, eleccions municipals, europees i fins i tot espanyoles. Seran temps per decidir. Esperem que els que lideren ho facin pensant amb l’1 d’octubre, el 3 i el 27, la resta segur que hi estarem amatents.
RSS Feed
