18 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Debat de política general, 53 dies pel 9 de Novembre. El resultat del debat clarificador. El tacticisme partidista omnipresent. Uns practicant la desconfiança permanent cap el President i el seu partit. Estratègia que van iniciar en la campanya electoral de les darreres eleccions autonòmiques i que les enquestes apunten com a bona. Altres obcecats amb la gestió i les qüestions socials i com no, la dreta, CiU, no pot governar amb paràmetres progressistes. Els solitaris, els incompresos, els que hi són però no, van ser els voltors del dia, amb oferiments oportunistes i amb proposicions que només tenen un objectiu, trencar hi ho aturar el procés. Finalment, tenim els de sempre, els espanyols que només accepten una realitat Espanya i el de menys són les altres realitats.
Tothom sap que la simbiosis entre l’executiu i legislatiu catalans per fer del procés un èxit, són imprescindibles. Tothom també sap que tindrem consulta, amb la legalitat que s’escaigui, o eleccions autonòmiques, si el President Artur Mas signa el decret oportú, en cas contrari, ni consulta ni eleccions.
A 53 dies de la hipotètica consulta, el Parlament de Catalunya, més que un debat de política general, tenia l’obligació política d’explicar-nos de que va tot plegat. Sobre tot perquè uns parlen de trencament, d’altres d’insubmissió i d’altres del “sexe dels àngels”. La consulta és per saber l’opinió general dels catalans? És el millor moment per fer el trencament? És per proclamar la independència si finalment l’Estat espanyol la prohibeix? És l’excusa per convocar eleccions? Ens ha de ser igual si continuem o no a la UE?
Certament, la majoria dels catalans tenim mancances, però gairebé sempre venen de saber amb claredat el com, el que i les prioritats dels partits i els seus representants.
Una resolució política que referma el posicionament dels signants al dret a decidir, ha visualitzat que el bloc per la consulta, és manté. Fer-ho ha estat indispensable donat el grau "d’incomprensió i divisió" de parers al Parlament.
És continua sense saber fer una lectura prou objectiva de les mobilitzacions dels 11 de Setembre. Transversalitat, manca partidista i unitat, és l’expressió generalitzada. Tot plegat per transformar-ho en la Independència de Catalunya. La qual cosa sembla no incidir amb els grups del Parlament. Si més no ho sembla.
Els subterfugis emprats al Parlament en cap cas és el que vol la ciutadania ni és mereix. És hora de parlar clar. Volem la independència. Si CDC, ERC, la CUP la volen, aquest debat de política general era el moment de visualitzar-ho per esvair dubtes. No és el mateix defensar una consulta, com element democràtic, que dir que la volem fer per anar a la Independència de Catalunya.
Ni CiU, ni ERC, ni ICV, ni les CUP, compartiran al cent % dels seus programes politics, ni en temes socials ni de gestió. En diuen diferencies ideològiques, estratègiques i tàctiques. No compartir el com ho hem de fer per arribar a la Independència, en cap cas te ha veure amb els desitjos dels catalans i si finalment ho espatllem, els únics culpables seran els que ara lideren els partits i grups parlamentaris.
Fetes les reflexions i critiques oportunes, ens n’alegrem de la resolució política simbòlica a favor de la consulta i del recolzament obtingut al Parlament de Catalunya.
Debat de política general, 53 dies pel 9 de Novembre. El resultat del debat clarificador. El tacticisme partidista omnipresent. Uns practicant la desconfiança permanent cap el President i el seu partit. Estratègia que van iniciar en la campanya electoral de les darreres eleccions autonòmiques i que les enquestes apunten com a bona. Altres obcecats amb la gestió i les qüestions socials i com no, la dreta, CiU, no pot governar amb paràmetres progressistes. Els solitaris, els incompresos, els que hi són però no, van ser els voltors del dia, amb oferiments oportunistes i amb proposicions que només tenen un objectiu, trencar hi ho aturar el procés. Finalment, tenim els de sempre, els espanyols que només accepten una realitat Espanya i el de menys són les altres realitats.
Tothom sap que la simbiosis entre l’executiu i legislatiu catalans per fer del procés un èxit, són imprescindibles. Tothom també sap que tindrem consulta, amb la legalitat que s’escaigui, o eleccions autonòmiques, si el President Artur Mas signa el decret oportú, en cas contrari, ni consulta ni eleccions.
A 53 dies de la hipotètica consulta, el Parlament de Catalunya, més que un debat de política general, tenia l’obligació política d’explicar-nos de que va tot plegat. Sobre tot perquè uns parlen de trencament, d’altres d’insubmissió i d’altres del “sexe dels àngels”. La consulta és per saber l’opinió general dels catalans? És el millor moment per fer el trencament? És per proclamar la independència si finalment l’Estat espanyol la prohibeix? És l’excusa per convocar eleccions? Ens ha de ser igual si continuem o no a la UE?
Certament, la majoria dels catalans tenim mancances, però gairebé sempre venen de saber amb claredat el com, el que i les prioritats dels partits i els seus representants.
Una resolució política que referma el posicionament dels signants al dret a decidir, ha visualitzat que el bloc per la consulta, és manté. Fer-ho ha estat indispensable donat el grau "d’incomprensió i divisió" de parers al Parlament.
És continua sense saber fer una lectura prou objectiva de les mobilitzacions dels 11 de Setembre. Transversalitat, manca partidista i unitat, és l’expressió generalitzada. Tot plegat per transformar-ho en la Independència de Catalunya. La qual cosa sembla no incidir amb els grups del Parlament. Si més no ho sembla.
Els subterfugis emprats al Parlament en cap cas és el que vol la ciutadania ni és mereix. És hora de parlar clar. Volem la independència. Si CDC, ERC, la CUP la volen, aquest debat de política general era el moment de visualitzar-ho per esvair dubtes. No és el mateix defensar una consulta, com element democràtic, que dir que la volem fer per anar a la Independència de Catalunya.
Ni CiU, ni ERC, ni ICV, ni les CUP, compartiran al cent % dels seus programes politics, ni en temes socials ni de gestió. En diuen diferencies ideològiques, estratègiques i tàctiques. No compartir el com ho hem de fer per arribar a la Independència, en cap cas te ha veure amb els desitjos dels catalans i si finalment ho espatllem, els únics culpables seran els que ara lideren els partits i grups parlamentaris.
Fetes les reflexions i critiques oportunes, ens n’alegrem de la resolució política simbòlica a favor de la consulta i del recolzament obtingut al Parlament de Catalunya.
RSS Feed
