Rajoy és president del govern espanyol i del seu partit el PP. Vindrà a la clausura del congrés del PP a Catalunya, i ho farà com el màxim responsable del seu partit, el PP, políticament, administrativament i econòmicament.
Sembla que també vindrà per reunir-se amb empresaris "catalans". Nosaltres diem espanyols. Sembla que la reunió té l’objectiu d’aprofundir en la “operació diàleg”. S’ha filtrat que sota el braç, en Rajoy ve amb un camell farcit de regals. Inversions i posta a punt del corredor del Mediterrani sembla que seran els destacats.
Ja estem situats i fa estona. Recentralització, retallades en inversions, impossibilitat d’endeutament, pagaments de l’Estat a proveïdors, diners finalistes. En resum una limitació imposada que no permet fer politiques socials. Traduït, vol dir que ara mateix la Generalitat no és gaire cosa més que una gestoria que aplica una legalitat que no sorgeix del Parlament de Catalunya.
Inhabilitar càrrecs electes per posar urnes, és lleig i poc democràtic i si l’Estat espanyol amb les seves lleis ho permet, ras i curt vol dir que Espanya té un Estat poc o gens democràtic.
El President Mas i per posar-nos en antecedents, va fer arribar un document amb vint i una reivindicacions, amb incompliments inclosos, al Rajoy. Un Rajoy que disposava de majoria absoluta al Congrés per complir. La resposta va ser el silenci.
El President Puigdemont, gairebé dos anys més tard, en va fer arribar 46. D’això aviat en farà un any (21 d’Abril del 2016). La resposta i fins a dia d’avui és un silenci matisat. Volen dialogar, però per fer-ho cal que la Generalitat renuncií al “referèndum i a les vel·leïtats secessionistes”. Franco era més clar; “Cautivo i desarmado el ejercito rojo,.....”
Mantenir però el discurs del diàleg és complicat si les trobades no hi són, o les que és visualitzen són estrictament protocol·làries.
Ho hem dit per activa i per passiva, Espanya, el seu Estat i les forces unionistes, mai faran possible un referèndum pactat. Fer-ho és reconèixer obertament que els catalans som un subjecte polític distint a l’espanyol i aquest fet suposaria ipso facto el dret a l’Autodeterminació que avalaria la ONU i segur la UE sense cap mena de dilació ni excusa.
Per Espanya i el seu Estat, Catalunya és Espanya. Espanya només te un govern, un parlament i una capital que és Madrid. De fet Rajoy pot evitar reunir-se amb el Govern de Catalunya i fer possible a l’hora que la indigència s’instal·li a casa nostra. Tenir Estat ho fa possible tot, fins i tot aprovar lleis injustes i antidemocràtiques, quan els que tenen el poder venen don venen.
Les mostres de que el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat és una concessió graciosa del govern espanyol i el seu Estat, són esfereïdores. Fins i tot la constitució espanyola ho deixa clar, les comunitats autònomes estan sotmeses a l’imperi de la llei, però espanyola i aprovada al Congrés espanyol.
I vindrà, si, el sr. Rajoy vindrà, però no per reunir-se amb el govern legítim i democràtic de Catalunya, ve a reunir-se amb empresaris per explicar-los la bona nova; “Espanya finalment invertirà, el corredor del Mediterrani serà una realitat i fins i tot el Consell de Ministres algun dia és pot reunir a Barcelona”.
Aquest fet dona per sentenciat el que una majoria de catalans sabem, per Espanya i les seves institucions, tot absolutament tot és decideix a Madrid o en el seu defecte i com a màxim només els seus aliats tenen dret a conèixer que tindrem i que serà per la magnanimitat del rei nostre senyor.
No és cert que els espanyols no tinguin projecte de país. El tenen com el va tenir Felip V, el compte Duc d’Olivars, Primo de Rivera, Azaña, Franco, Felipe, Aznar, Zapatero i Rajoy, construir una nació amb una sola llengua i la seva historia. El que passa és que els catalans tot i ser sotmesos per la força de les armes que no de la raó, tenim el nostre, i ara si definitivament lluny del espanyol, cosa que indefectiblement passarà més d’hora que tard.
RSS Feed
