9 DE GENER I DESCOMPTANT.
Als socialistes espanyols no els hi cal preguntar i saber que pensen i volen els catalans. Ni el resultat de les darreres eleccions on van guanyar els que volien fer efectiu el dret a decidir votant, els incomoda.
La seva indecència i demagògia és ara d’una magnitud difícil de mesurar. Ara ens proposen en lloc de que puguem votar una reforma de la Constitució espanyola, que ningú sap l’abast i que és tècnicament impossible i políticament inviable, donada la majoria absoluta del PP i la caiguda sostinguda del PSOE en termes electorals.
L’oferiment dels socialistes, és fal·laç i només serveix per enredar als pocs ciutadans bona gent que encara creuen que els socialistes espanyols són sinònim de progressisme.
Ara proposen una reforma constitucional com la solució a l’encaix de Catalunya a Espanya, però això si, prohibit el dret a autodeterminar-nos. Com menteixen. Saben que ni amb les majories absolutes obtingudes en els millors temps del Felipe, ni hauria prou per modificar la constitució. La definició territorial i política imposa la necessitat d’un acord entre el PP i el PSOE per fer-ho possible.
Aquesta és la proposta dels socialistes espanyols perquè Catalunya continuí formant part d’Espanya; “una reforma constitucional” i la prohibició de que mai ens puguem autodeterminar. El dia 16 els socialistes faran un pas més cap el no res, sembla pel que diuen, que no recolzaran la petició formal al govern espanyol per que sigui transferida la competència per convocar la consulta.
Fa un temps, en Xavier Serrahima va escriure un article penjat al Nació digital titulat “El PSC a de morir”, quanta raó tenia. Catalunya ha de tenir un partit socialista d’arrel catalana i el PSC ara mateix no ho és. La servitud i defensa dels mateixos postulats del PSOE, certifiquen la seva mort. Ara només cal que la bona gent, socialistes, progressistes i catalans, que encara i resten, decideixin ser dignes i facin el que faria qualsevol patriota, sublevar-se.
Els socialistes, contraris a que existeixi el poble català, estan demostrant que són exactament el mateix que la dreta. Els seus arguments casen i molt amb el que diuen. A Espanya només hi ha una nació. El castellà és la llengua oficial. El poder polític resideix al Congrés de diputats espanyol. Catalunya no és res més que una comunitat autònoma. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, únic subjecte polític.
Queda doncs clar que en els termes nacionalistes espanyols el PP i el PSOE són exactament el mateix, fins i tot ara és diputen qui és més monàrquic. Queda clar doncs que el PSC, si encara no a mort a de morir, això si, democràticament i per inanició de vots.
Als socialistes espanyols no els hi cal preguntar i saber que pensen i volen els catalans. Ni el resultat de les darreres eleccions on van guanyar els que volien fer efectiu el dret a decidir votant, els incomoda.
La seva indecència i demagògia és ara d’una magnitud difícil de mesurar. Ara ens proposen en lloc de que puguem votar una reforma de la Constitució espanyola, que ningú sap l’abast i que és tècnicament impossible i políticament inviable, donada la majoria absoluta del PP i la caiguda sostinguda del PSOE en termes electorals.
L’oferiment dels socialistes, és fal·laç i només serveix per enredar als pocs ciutadans bona gent que encara creuen que els socialistes espanyols són sinònim de progressisme.
Ara proposen una reforma constitucional com la solució a l’encaix de Catalunya a Espanya, però això si, prohibit el dret a autodeterminar-nos. Com menteixen. Saben que ni amb les majories absolutes obtingudes en els millors temps del Felipe, ni hauria prou per modificar la constitució. La definició territorial i política imposa la necessitat d’un acord entre el PP i el PSOE per fer-ho possible.
Aquesta és la proposta dels socialistes espanyols perquè Catalunya continuí formant part d’Espanya; “una reforma constitucional” i la prohibició de que mai ens puguem autodeterminar. El dia 16 els socialistes faran un pas més cap el no res, sembla pel que diuen, que no recolzaran la petició formal al govern espanyol per que sigui transferida la competència per convocar la consulta.
Fa un temps, en Xavier Serrahima va escriure un article penjat al Nació digital titulat “El PSC a de morir”, quanta raó tenia. Catalunya ha de tenir un partit socialista d’arrel catalana i el PSC ara mateix no ho és. La servitud i defensa dels mateixos postulats del PSOE, certifiquen la seva mort. Ara només cal que la bona gent, socialistes, progressistes i catalans, que encara i resten, decideixin ser dignes i facin el que faria qualsevol patriota, sublevar-se.
Els socialistes, contraris a que existeixi el poble català, estan demostrant que són exactament el mateix que la dreta. Els seus arguments casen i molt amb el que diuen. A Espanya només hi ha una nació. El castellà és la llengua oficial. El poder polític resideix al Congrés de diputats espanyol. Catalunya no és res més que una comunitat autònoma. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, únic subjecte polític.
Queda doncs clar que en els termes nacionalistes espanyols el PP i el PSOE són exactament el mateix, fins i tot ara és diputen qui és més monàrquic. Queda clar doncs que el PSC, si encara no a mort a de morir, això si, democràticament i per inanició de vots.
RSS Feed
