16 DE GENER I DESCOMPTANT.
L’Isidre Faine i el Florentino Pérez, demanen un gran acord per salvar Espanya. Aquests dos personatges són dignes representants de les elits extractives que fan de Catalunya el seu graner. L’un directament, en Faine, finançant la marca Espanya i projectes espanyols com la roja i comprant deute publica espanyola. L’altre el Florentino indirectament reben finançament de la Caixa per la seva empresa i per contractar jugadors del seu equip.
La seva demanda és tant buida com improbable. Els espanyols no acostumen ha ser graciosos amb les seves confrontacions. Ho guanyen o perden. En cap cas, i la historia documentada ho demostra, la reconquesta, les colònies i la seva fi, la guerra del francès, la guerra del 1714, la guerra civil del 36, en són les proves.
La darrera mostra d’arrogància i prepotència està succeint amb el problema d’Euskadi. ETA ja fa dos anys que no mata, l’esquerra abertzale per fi treballa per unes condicions lleials de pau i sense violència, amb reconeixement inclòs del patiment que han sofert les víctimes del terrorisme. L’única demanda que és fa des de els sectors que podrien haver estat més propers a ETA, és que el govern espanyol apropi, segons diu la seva llei, els presoners a Euskadi. La resposta, és: Fins que no entreguin les armes, quedin dissolts i demanin perdo a les víctimes el govern continuarà amb la seva política antiterrorista. Aquesta és la reconciliació dels espanyols.
Personatges com el Faine i el Florentino, que representen el que representen, i amb tot el poder econòmic que tenen, encara no s’han adonat que el seu vot val el mateix que el del ciutadà que viu al barri del Carmel de Barcelona.
El PP, ahir sense anar més lluny, va donar resposta als que demanen un gran acord; “el territori en cap cas està reclamant una reforma de la constitució sobre temes territorials”. Resposta contundent a la proposta tímida dels socialistes i avis per navegants, Espanya és una i gran.
La proposta d’acord en termes econòmics, a més de ser improbable, és inviable. El govern espanyol sap que donar el concert econòmic a Catalunya és la seva mort política i institucional. Espanya pot prescindir del 6 % del PIB basc, però en cap cas del 24 % de Catalunya. Espanya mai reconeixerà que Catalunya és una nació i que els catalans tenim els mateixos drets que la resta de nacions democràtiques.
L’Isidre Faine i el Florentino Pérez, demanen un gran acord per salvar Espanya. Aquests dos personatges són dignes representants de les elits extractives que fan de Catalunya el seu graner. L’un directament, en Faine, finançant la marca Espanya i projectes espanyols com la roja i comprant deute publica espanyola. L’altre el Florentino indirectament reben finançament de la Caixa per la seva empresa i per contractar jugadors del seu equip.
La seva demanda és tant buida com improbable. Els espanyols no acostumen ha ser graciosos amb les seves confrontacions. Ho guanyen o perden. En cap cas, i la historia documentada ho demostra, la reconquesta, les colònies i la seva fi, la guerra del francès, la guerra del 1714, la guerra civil del 36, en són les proves.
La darrera mostra d’arrogància i prepotència està succeint amb el problema d’Euskadi. ETA ja fa dos anys que no mata, l’esquerra abertzale per fi treballa per unes condicions lleials de pau i sense violència, amb reconeixement inclòs del patiment que han sofert les víctimes del terrorisme. L’única demanda que és fa des de els sectors que podrien haver estat més propers a ETA, és que el govern espanyol apropi, segons diu la seva llei, els presoners a Euskadi. La resposta, és: Fins que no entreguin les armes, quedin dissolts i demanin perdo a les víctimes el govern continuarà amb la seva política antiterrorista. Aquesta és la reconciliació dels espanyols.
Personatges com el Faine i el Florentino, que representen el que representen, i amb tot el poder econòmic que tenen, encara no s’han adonat que el seu vot val el mateix que el del ciutadà que viu al barri del Carmel de Barcelona.
El PP, ahir sense anar més lluny, va donar resposta als que demanen un gran acord; “el territori en cap cas està reclamant una reforma de la constitució sobre temes territorials”. Resposta contundent a la proposta tímida dels socialistes i avis per navegants, Espanya és una i gran.
La proposta d’acord en termes econòmics, a més de ser improbable, és inviable. El govern espanyol sap que donar el concert econòmic a Catalunya és la seva mort política i institucional. Espanya pot prescindir del 6 % del PIB basc, però en cap cas del 24 % de Catalunya. Espanya mai reconeixerà que Catalunya és una nació i que els catalans tenim els mateixos drets que la resta de nacions democràtiques.
RSS Feed
