22 DE GENER I DESCOMPTANT.
Europa i els partidaris de la construcció europea unitària, pretenen fer-ho sense esmenar la plana ni reconvertir els estats en peces de museu. De moment els que volen construir la Europa dels pobles, som minoria i la lluita contra els estats, l’ordenament polític i jurídic que s’està instal·lant a Europa, ens augura grans dificultats per poder-ho canviar.
La llei electoral de la unió europea, és per circumscripció d’estats, amb vot directe i amb un repartiment d’escons d’acord el nombro d’habitants de cada estat membre.
Espanya te assignat 54 escons, dels quals 7 corresponen a la “regió de Catalunya”. En aquest moment el repartiment és el següent: 2 als socialistes PSOE – psc, 2 als populars, 2 per la coalició de CiU un dels quals adscrit amb els populars europeus i un amb els demòcrates lliberals, i finalment 1 amb els ecologistes.
El Parlament europeu, tot i que esta format per grups o partits ideològicament diferents, són els estats els que tenen la representació, en tant que els mateixos partits són els que ostenten el poder institucional en els seus respectius estats.
Ni CDC, ni UDC, ni ERC, ni les CUP, ni cap altra força d’àmbit català, representa ni representarà, de moment, Catalunya al Parlament europeu. La prova fefaent la tenim amb el fet que els eurodiputats catalans mai han aconseguit que el català sigui llengua oficial a la cambra parlamentaria europea.
Primer representen Espanya, i segon ho fan des de el grup mes proper ideològicament.
La pregunta que ara ens cal fer, és si tenir dos o tres eurodiputats de caire independentista ens ajuda al procés. La resposta és NO. Si cada força política va pel seu cantó, l’únic que podem esbrinar, és el recolzament que té cada escú en vots, fet que serveix per fer declaracions de que així amb tanta abstenció no anem be i que hem de treballar per arreglar el desencís ciutadà i que tothom ha guanyat.
Anar i desaprofitar l’escenari europeu per fer-nos veure és un greu error i no serveix per res. Be també serveix pels eurodiputats que viuran a cos de rei durant el seu mandat i per protestar i denunciar el maltracta que rebem els catalans de l’estat espanyol, cosa que porten fen des de el principi i que continuarà sinó som capaços d’acabar el procés.
Si de debò ens creiem que el procés no te marxa enrere, hauríem de fer i utilitzar tots els escenaris que se’ns posen pel davant. Les eleccions europees n’és un d’ells i ens pot permetre consolidar i demostrar la voluntat dels catalans per decidir el nostre futur, futur que volem que passi per Europa.
Les eleccions europees en termes de país, ens poden ajudar a visualitzar dos fets que confirmarien la tendència majoritària dels catalans per decidir el nostre futur i la voluntat de continuar sent un tros de la Unió Europea.
Catalunya hauria de fer, com qualsevol estat i ja que no podem ser circumscripció única electoral, convertir-nos amb el primer poble on els que volem decidir el nostre futur, anem junts.
El PP i els socialistes a Catalunya son Espanya i els seus vots ja sabem on van. CDC, UDC, ERC, CUP, ICV, ANC, AMI, Òmnium, tots junts amb una candidatura per Catalunya, i amb una bona mobilització serviria per comptar-nos els que volem votar, i ser un estat. Ser o no ser independent per quan puguem votar al referendum.
Això si que serviria. Serviria perquè Europa tingues clar que els catalans no som un foc d’encenalls d’una nit d’estiu, i serviria per dir-los als euroesceptics que Catalunya i els catalans si que creiem amb Europa, però la dels pobles.
Masses declaracions, unes a favor d’una candidatura unitària, altres qüestionant-la i d’altres senzillament anant a la contra de tot, poden dificultar el fet de mostrar-nos a Europa i al mon que estem decididament convençuts a decidir el nostre futur. Si no som capaços de posar-nos d’acord per utilitzar unes eleccions que només és fan a favor dels estats de la Unió europea, voldrà dir que alguns dels que lideren el procés no hi ha de ser. La voluntat expressada democràticament, pacíficament, festivament i transversalment per més de dos milions de catalans hauria de servir per quelcom més que per ser un referent.
Aquest cop els catalans sabem que Espanya treballa per guanyar i liquidar Catalunya com Nació. No siguem nosaltres responsables d’un derrota que ara s’ensuma victòria.
Europa i els partidaris de la construcció europea unitària, pretenen fer-ho sense esmenar la plana ni reconvertir els estats en peces de museu. De moment els que volen construir la Europa dels pobles, som minoria i la lluita contra els estats, l’ordenament polític i jurídic que s’està instal·lant a Europa, ens augura grans dificultats per poder-ho canviar.
La llei electoral de la unió europea, és per circumscripció d’estats, amb vot directe i amb un repartiment d’escons d’acord el nombro d’habitants de cada estat membre.
Espanya te assignat 54 escons, dels quals 7 corresponen a la “regió de Catalunya”. En aquest moment el repartiment és el següent: 2 als socialistes PSOE – psc, 2 als populars, 2 per la coalició de CiU un dels quals adscrit amb els populars europeus i un amb els demòcrates lliberals, i finalment 1 amb els ecologistes.
El Parlament europeu, tot i que esta format per grups o partits ideològicament diferents, són els estats els que tenen la representació, en tant que els mateixos partits són els que ostenten el poder institucional en els seus respectius estats.
Ni CDC, ni UDC, ni ERC, ni les CUP, ni cap altra força d’àmbit català, representa ni representarà, de moment, Catalunya al Parlament europeu. La prova fefaent la tenim amb el fet que els eurodiputats catalans mai han aconseguit que el català sigui llengua oficial a la cambra parlamentaria europea.
Primer representen Espanya, i segon ho fan des de el grup mes proper ideològicament.
La pregunta que ara ens cal fer, és si tenir dos o tres eurodiputats de caire independentista ens ajuda al procés. La resposta és NO. Si cada força política va pel seu cantó, l’únic que podem esbrinar, és el recolzament que té cada escú en vots, fet que serveix per fer declaracions de que així amb tanta abstenció no anem be i que hem de treballar per arreglar el desencís ciutadà i que tothom ha guanyat.
Anar i desaprofitar l’escenari europeu per fer-nos veure és un greu error i no serveix per res. Be també serveix pels eurodiputats que viuran a cos de rei durant el seu mandat i per protestar i denunciar el maltracta que rebem els catalans de l’estat espanyol, cosa que porten fen des de el principi i que continuarà sinó som capaços d’acabar el procés.
Si de debò ens creiem que el procés no te marxa enrere, hauríem de fer i utilitzar tots els escenaris que se’ns posen pel davant. Les eleccions europees n’és un d’ells i ens pot permetre consolidar i demostrar la voluntat dels catalans per decidir el nostre futur, futur que volem que passi per Europa.
Les eleccions europees en termes de país, ens poden ajudar a visualitzar dos fets que confirmarien la tendència majoritària dels catalans per decidir el nostre futur i la voluntat de continuar sent un tros de la Unió Europea.
Catalunya hauria de fer, com qualsevol estat i ja que no podem ser circumscripció única electoral, convertir-nos amb el primer poble on els que volem decidir el nostre futur, anem junts.
El PP i els socialistes a Catalunya son Espanya i els seus vots ja sabem on van. CDC, UDC, ERC, CUP, ICV, ANC, AMI, Òmnium, tots junts amb una candidatura per Catalunya, i amb una bona mobilització serviria per comptar-nos els que volem votar, i ser un estat. Ser o no ser independent per quan puguem votar al referendum.
Això si que serviria. Serviria perquè Europa tingues clar que els catalans no som un foc d’encenalls d’una nit d’estiu, i serviria per dir-los als euroesceptics que Catalunya i els catalans si que creiem amb Europa, però la dels pobles.
Masses declaracions, unes a favor d’una candidatura unitària, altres qüestionant-la i d’altres senzillament anant a la contra de tot, poden dificultar el fet de mostrar-nos a Europa i al mon que estem decididament convençuts a decidir el nostre futur. Si no som capaços de posar-nos d’acord per utilitzar unes eleccions que només és fan a favor dels estats de la Unió europea, voldrà dir que alguns dels que lideren el procés no hi ha de ser. La voluntat expressada democràticament, pacíficament, festivament i transversalment per més de dos milions de catalans hauria de servir per quelcom més que per ser un referent.
Aquest cop els catalans sabem que Espanya treballa per guanyar i liquidar Catalunya com Nació. No siguem nosaltres responsables d’un derrota que ara s’ensuma victòria.
RSS Feed
