3 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
L’argumentari espanyol per prohibir-nos els dret a decidir és tant pobre i miserable, que ara pretenen demostrar que l’onada d’alliberament és estrictament per qüestions economicistes o que fins i tot només existeix un culpable polític, el president Mas, que a la majoria de catalans ens te entabanats i enganyats. Posats ha fer, ara volen demostrar que Catalunya mai ha estat espoliada, i que Espanya mai ha robat a Catalunya.
No entrarem altra cop a explicar que va suposar la victòria militar de Felip V al 1714. Els estudiosos, els documents i proves històriques, demostren fefaentment el patiment dels catalans al llar dels anys i no només perquè varem perdre les nostres llibertats, sinó perquè ens han estat exprimint via impostos fins ara. (España contra Catalunya)
Ens volen entabanar. Volen que entrem en un debat tancat. Les balances fiscals, amagades de forma reiterada per Espanya, ara ja modificaran el que volem els catalans. El temps d’un pacte fiscal just per Catalunya (concert estil basc)ja és historia. El temps de cap altra via que no sigui la independència també.
Ara, a més d’amenaçar-nos i fer-nos molta por, pretenen dir-nos que els catalans i Catalunya sempre han estat ben tractats. Només aquesta expressió ja ens diu obertament que pels espanyols som una colònia.
L’atac frontal d’Espanya finalment és obert i contempla tots els sectors. La llengua, la ajusticia, l’economia, la historia, Europa, les relacions exteriors, la seguretat i les lleis són tocats i plantejats per lluitat contra el “seccionin-me català”.
La partida entre Espanya i Catalunya, mai havia estat tant cristallina. Ens volen espanyolitzar, ens volen continuar espoliant i ens volen mesells i no s’ha n’amaguen. Els espanyols que defensen la unitat espanyola, com aquell que s’està jugant la vida, els que no volen ni admeten que la democràcia i la llibertat a triar a d’estar per sobre dels interessos de qui sigui, són precisament aquells que ni estan a l’atur ni veuen perillar el seu futur econòmic, a no ser que Catalunya s’independitzi de tots plegats.
Els unionistes defensen el que defensen, perquè saben que Espanya sense Catalunya no pot mantenir, ni l’estat de les autonomies, ni el ritme de despesa. De fet Espanya sense Catalunya, i amb una regió com Euskadi amb el concert econòmic, caurà en la més absoluta depressió social i econòmica. La Espanya borbònica i corrupta sense Catalunya desapareixerà, potser és el millor que podem fer els catalans pels demòcrates castellans, gallecs i bascos, fer-nos independents d’aquesta Espanya. Construir des de la llibertat dels pobles, és pel que tothom hauria de treballar i per fer-ho, tothom ha d’entendre que passa per fer de Catalunya un nou estat independent.
De fet no se’n sortiran, hi ho saben, aquest cop no, si nosaltres no defallim. Ara i per no cansar-nos, el que cal és deixar de fer-nos “palles mentals” amb com respondre als “seus arguments”, dedicant tots els esforços a guanyar la partida. Aquest cop ho podem fer només dependrà de nosaltres i de la nostra actitud.
L’argumentari espanyol per prohibir-nos els dret a decidir és tant pobre i miserable, que ara pretenen demostrar que l’onada d’alliberament és estrictament per qüestions economicistes o que fins i tot només existeix un culpable polític, el president Mas, que a la majoria de catalans ens te entabanats i enganyats. Posats ha fer, ara volen demostrar que Catalunya mai ha estat espoliada, i que Espanya mai ha robat a Catalunya.
No entrarem altra cop a explicar que va suposar la victòria militar de Felip V al 1714. Els estudiosos, els documents i proves històriques, demostren fefaentment el patiment dels catalans al llar dels anys i no només perquè varem perdre les nostres llibertats, sinó perquè ens han estat exprimint via impostos fins ara. (España contra Catalunya)
Ens volen entabanar. Volen que entrem en un debat tancat. Les balances fiscals, amagades de forma reiterada per Espanya, ara ja modificaran el que volem els catalans. El temps d’un pacte fiscal just per Catalunya (concert estil basc)ja és historia. El temps de cap altra via que no sigui la independència també.
Ara, a més d’amenaçar-nos i fer-nos molta por, pretenen dir-nos que els catalans i Catalunya sempre han estat ben tractats. Només aquesta expressió ja ens diu obertament que pels espanyols som una colònia.
L’atac frontal d’Espanya finalment és obert i contempla tots els sectors. La llengua, la ajusticia, l’economia, la historia, Europa, les relacions exteriors, la seguretat i les lleis són tocats i plantejats per lluitat contra el “seccionin-me català”.
La partida entre Espanya i Catalunya, mai havia estat tant cristallina. Ens volen espanyolitzar, ens volen continuar espoliant i ens volen mesells i no s’ha n’amaguen. Els espanyols que defensen la unitat espanyola, com aquell que s’està jugant la vida, els que no volen ni admeten que la democràcia i la llibertat a triar a d’estar per sobre dels interessos de qui sigui, són precisament aquells que ni estan a l’atur ni veuen perillar el seu futur econòmic, a no ser que Catalunya s’independitzi de tots plegats.
Els unionistes defensen el que defensen, perquè saben que Espanya sense Catalunya no pot mantenir, ni l’estat de les autonomies, ni el ritme de despesa. De fet Espanya sense Catalunya, i amb una regió com Euskadi amb el concert econòmic, caurà en la més absoluta depressió social i econòmica. La Espanya borbònica i corrupta sense Catalunya desapareixerà, potser és el millor que podem fer els catalans pels demòcrates castellans, gallecs i bascos, fer-nos independents d’aquesta Espanya. Construir des de la llibertat dels pobles, és pel que tothom hauria de treballar i per fer-ho, tothom ha d’entendre que passa per fer de Catalunya un nou estat independent.
De fet no se’n sortiran, hi ho saben, aquest cop no, si nosaltres no defallim. Ara i per no cansar-nos, el que cal és deixar de fer-nos “palles mentals” amb com respondre als “seus arguments”, dedicant tots els esforços a guanyar la partida. Aquest cop ho podem fer només dependrà de nosaltres i de la nostra actitud.
RSS Feed
