11 DE GENER I DESCOMPTANT.
Acabada la guerra civil amb declaració inclosa; “españoles la guerra a terminado, viva España, viva Franco”, començava un dels períodes més negre i trist on la repressió afectaria als vençuts independentment de la seva procedència i a tots els ciutadans en general .
Com sempre, i la historia ho certifica, Catalunya ràpidament és converteix en un pol d’atracció. La feina, les ganes de construir, de sortir del forat, converteix Catalunya en lloc d’arribada dels que surten i s’escapen de la fam i de la misèria.
Tongades de murcians, andalusos, gallecs i castellans, són els nou vinguts. Certament Catalunya no està preparada per acollir un nivell d’immigració exultant i aquest fet fa possible la construcció de veritables guetos, on les condicions de vida eren llastimoses. El fet extraordinari, és donarà quan els residents dels guetos decideixen viure en condicions de misèria abans que tornar als seus llocs d’origen.
Tots els immigrants que van arribar a partir dels 40, 50, 60 i 70, eren espanyols, en cap cas va caler espanyolitzar-los. El regim i per si havia algun dubta, va perseguir el català, per tant la integració lingüística era gairebé impossible.
Una de les reflexions que se’ls hi ha de fer a tots aquells, que van sortir foragitats per un motiu o un altre de la seva terra, és que va ser Espanya qui ho va imposar. Ningú se’n va de la seva terra per voluntat pròpia i sense cap necessitat i no van ser els catalans els que varem anar a buscar ma d’obra barata. Prou feina en teníem per subsistir a la repressió i a la fam que també patíem.
No els hi demanem cap contracte de fidelitat nacionalista, demanem que siguin objectius i justos i és converteixin en els valedors de la generositat i de la convivència que van rebre i continuen rebent. Ells i en termes generals, són els que han d’explicar arreu d’Espanya, que a Catalunya han viscut lliurement, com castellans, o gallecs, o bascos i la confrontació si a existit, ha vingut de la ma dels vencedors i de les castes espanyoles instal·lades a Madrid.
Avui, molts d’aquells immigrants forçosos, han entès que els catalans desitgem la seva integració natural i que l’únic que han rebut d’aquí és comprensió i solidaritat. Deu ser per això que comencen a destacar moviments com “SUMATE” que han pres la decisió de lluitar per la seva nova terra i pel futur dels seus. Nosaltres, com sempre hem fet, els hi fem costat, i han de saber que des de el primer dia de la seva arribada, ja eren dels nostres.
Acabada la guerra civil amb declaració inclosa; “españoles la guerra a terminado, viva España, viva Franco”, començava un dels períodes més negre i trist on la repressió afectaria als vençuts independentment de la seva procedència i a tots els ciutadans en general .
Com sempre, i la historia ho certifica, Catalunya ràpidament és converteix en un pol d’atracció. La feina, les ganes de construir, de sortir del forat, converteix Catalunya en lloc d’arribada dels que surten i s’escapen de la fam i de la misèria.
Tongades de murcians, andalusos, gallecs i castellans, són els nou vinguts. Certament Catalunya no està preparada per acollir un nivell d’immigració exultant i aquest fet fa possible la construcció de veritables guetos, on les condicions de vida eren llastimoses. El fet extraordinari, és donarà quan els residents dels guetos decideixen viure en condicions de misèria abans que tornar als seus llocs d’origen.
Tots els immigrants que van arribar a partir dels 40, 50, 60 i 70, eren espanyols, en cap cas va caler espanyolitzar-los. El regim i per si havia algun dubta, va perseguir el català, per tant la integració lingüística era gairebé impossible.
Una de les reflexions que se’ls hi ha de fer a tots aquells, que van sortir foragitats per un motiu o un altre de la seva terra, és que va ser Espanya qui ho va imposar. Ningú se’n va de la seva terra per voluntat pròpia i sense cap necessitat i no van ser els catalans els que varem anar a buscar ma d’obra barata. Prou feina en teníem per subsistir a la repressió i a la fam que també patíem.
No els hi demanem cap contracte de fidelitat nacionalista, demanem que siguin objectius i justos i és converteixin en els valedors de la generositat i de la convivència que van rebre i continuen rebent. Ells i en termes generals, són els que han d’explicar arreu d’Espanya, que a Catalunya han viscut lliurement, com castellans, o gallecs, o bascos i la confrontació si a existit, ha vingut de la ma dels vencedors i de les castes espanyoles instal·lades a Madrid.
Avui, molts d’aquells immigrants forçosos, han entès que els catalans desitgem la seva integració natural i que l’únic que han rebut d’aquí és comprensió i solidaritat. Deu ser per això que comencen a destacar moviments com “SUMATE” que han pres la decisió de lluitar per la seva nova terra i pel futur dels seus. Nosaltres, com sempre hem fet, els hi fem costat, i han de saber que des de el primer dia de la seva arribada, ja eren dels nostres.
RSS Feed
