14 DE GENER I DESCOMPTANT.
Els intel·lectuals “espanyols” han desaparegut, sobre tot els que van de “progres”. El seu progressisme, ara és redueix a defensar el capitalisme més salvatge i més reaccionari. Veure i comprovar com callen quant des de Espanya ens tracten de nazis, no només és decebedor, és la confirmació de la buidor intel·lectual i de que avant posen el nacionalisme espanyol per davant de la democràcia. Fa temps la intel·lectualitat espanyola, els que volen ser quelcom més que castellans, catalans, gallecs o bascos, introduïen en el debat social temes com el divorci, la justícia social, els drets dels pobles, la lluita contra el sistema, el repartiment dels recursos, la socialització del benestar social. Ara tot forma part d’un passat gloriós i buit, els intel·lectuals progressistes espanyols els hi és igual la dreta que la esquerra, sempre que la espanyolitat esdevingui el seu “leitmotiv” .
Demanar que els progressistes espanyols ens facin costat, és ara tant complicat com preveure l’arribada a Mart dels espanyols. A Espanya han guanyat els que volen construir un estat monolític i PP i PSOE fan front comú contra tots aquells que és puguin qüestionar el model de la transició..
Quant les institucions espanyoles, defensen el no retorn dels papers, boti, de la guerra civil i els espanyols no s’indignen, senzillament vol dir que han perdut el sentit progressista, democràtic i de justícia. Quan Espanya dilapida centenars de milions en obres faraòniques i s’obvien altres necessitats i els intel·lectuals callen, també han renunciat al seu progresisme.
Espanya mai ha deixat de treballar per construir un estat d’arrel castellana i amb la llengua de l’imperi i amb les seves normes. Els que volen fer de la península una nació espanyola, mai han contemplat cap altra possibilitat que no s’ajusti als seus propòsits i anorrear catalans bascos i gallecs és el seu objectiu.
No ens entendrem, be, de fet si renunciem a la nostra llengua i a la nostra història els espanyols fins i tot podrien arribar a ser magnànims amb Catalunya i en lloc d’emportar-se el 10 % del PIB és conformarien amb el 8 %. Espanya mai ens ha volgut com catalans i com que no han aconseguit transformar-nos en espanyols, és conformen en xuclar-nos la melsa.
Aquesta és la realitat espanyola; “Antes alemana que catalana”. De fet el progressisme espanyol, abona amb el seu silenci aquesta teoria de les elits espanyoles; “Als catalans ni aigua”. Fer uns pressupostos espanyols tractant Catalunya com la maquina que només serveix per xuclar sense posar-hi benzina, ens ha d’animar a continuar treballant per fugir d’aquest estat.
Els intel·lectuals “espanyols” han desaparegut, sobre tot els que van de “progres”. El seu progressisme, ara és redueix a defensar el capitalisme més salvatge i més reaccionari. Veure i comprovar com callen quant des de Espanya ens tracten de nazis, no només és decebedor, és la confirmació de la buidor intel·lectual i de que avant posen el nacionalisme espanyol per davant de la democràcia. Fa temps la intel·lectualitat espanyola, els que volen ser quelcom més que castellans, catalans, gallecs o bascos, introduïen en el debat social temes com el divorci, la justícia social, els drets dels pobles, la lluita contra el sistema, el repartiment dels recursos, la socialització del benestar social. Ara tot forma part d’un passat gloriós i buit, els intel·lectuals progressistes espanyols els hi és igual la dreta que la esquerra, sempre que la espanyolitat esdevingui el seu “leitmotiv” .
Demanar que els progressistes espanyols ens facin costat, és ara tant complicat com preveure l’arribada a Mart dels espanyols. A Espanya han guanyat els que volen construir un estat monolític i PP i PSOE fan front comú contra tots aquells que és puguin qüestionar el model de la transició..
Quant les institucions espanyoles, defensen el no retorn dels papers, boti, de la guerra civil i els espanyols no s’indignen, senzillament vol dir que han perdut el sentit progressista, democràtic i de justícia. Quan Espanya dilapida centenars de milions en obres faraòniques i s’obvien altres necessitats i els intel·lectuals callen, també han renunciat al seu progresisme.
Espanya mai ha deixat de treballar per construir un estat d’arrel castellana i amb la llengua de l’imperi i amb les seves normes. Els que volen fer de la península una nació espanyola, mai han contemplat cap altra possibilitat que no s’ajusti als seus propòsits i anorrear catalans bascos i gallecs és el seu objectiu.
No ens entendrem, be, de fet si renunciem a la nostra llengua i a la nostra història els espanyols fins i tot podrien arribar a ser magnànims amb Catalunya i en lloc d’emportar-se el 10 % del PIB és conformarien amb el 8 %. Espanya mai ens ha volgut com catalans i com que no han aconseguit transformar-nos en espanyols, és conformen en xuclar-nos la melsa.
Aquesta és la realitat espanyola; “Antes alemana que catalana”. De fet el progressisme espanyol, abona amb el seu silenci aquesta teoria de les elits espanyoles; “Als catalans ni aigua”. Fer uns pressupostos espanyols tractant Catalunya com la maquina que només serveix per xuclar sense posar-hi benzina, ens ha d’animar a continuar treballant per fugir d’aquest estat.
RSS Feed
