
Malgrat la legislació espanyola, Catalunya amb el seu Parlament legítim ha decidit. Van decidir els partits construint un Programa polític tranversal que resumit volia situar el Dret d’Autodeterminació a l’estadi previ per la República independent.
Els fets són tossuts, però a l'hora esclaridors. El Govern del President Puigdemont ha complert tots i cada una de les propostes per arribar on som. Politiques socials indiscutibles malgrat l’oposició espanyola i els seus tribunals. Desenvolupament d’eines d’Estat com la Hisenda catalana. Peticions interminables de diàleg per resoldre la situació política. Aprovació d’uns pressupostos expansius i de caràcter social malgrat l’oposició i les retallades financeres del Estat espanyol. Finalment l’aprovació de les dues Lleis, del Referèndum i Transitorietat, per fer possible que els ciutadans de Catalunya decideixin al Parlament.
Impecable des de el punt de vista democràtic i impecable fins i tot amb la legalitat espanyola i com no amb la internacional.
La via judicial i policial és l’única proposta, fins a dia d’avui, que la part espanyola ens ofereix. Intervenir els comptes de Catalunya i escampar la pretensió que als carrers estem al Fart West i situar milers de policies espanyols i guàrdies civils tenca el cercle de la proposta espanyola. Tot amb l’argument de que els catalans ens hem situat fora de la llei.
No aprovareu les lleis per autodeterminar-nos. No hi haurà Referèndum. No hi hauran urnes. No hi hauran paperetes. No hi haurà cens. No hi haurà recompte. Ara ens diuen que tampoc declararem la independència.
Qualsevol persona o institució neutral, convindria que el Govern espanyol, el seu Estat i els seus col·laboradors necessaris han fet un estrepitós ridícul i han mostrat al mon la seva incapacitat política, judicial i policial per aturar el dia 1 d’Octubre i la vaga de País del dia 3.
No tenim bola de vidre. Tampoc som part del Govern de Catalunya, però som dels convençuts de que el Govern complirà. Complirà amb les Lleis legitimes aprovades al Parlament i amb el resultat del Referèndum. Ras i curt vol dir proclamar la Independència i iniciar el procés constituent.
Qui no vulgui veure que serà difícil seria fer un acte irresponsable. Ens estem enfrontant a tot un Estat. El cap del Estat espanyol i el govern espanyol han avisat, la repressió serà total. Ensortir-nos dependrà de tots els catalans demòcrates i patriotes.
Situats on som i saben que la darrera proposta de mediació ha estat rebutjada i frontalment pel Rajoy, el President Puigdemont i si ja estava clar, no té cap més remei que complir amb la legalitat catalana, no fer-ho seria una traïció en tota regla als catalans que durant més de 7 anys ens hem mobilitzat per defensar Catalunya i la nostra dignitat com a poble.
El pitjor escenari seria que perdéssim la partida. La repressió, desprès del que hem vist i patit, pot no tenir límits. Veure com empresonen a tot el nostre Govern, tanquin el Parlament, ilegalitzin partits, per cert com van fer a Euskadi, seria indescriptible. No només acabaran el seu procés recentralitzador per construir la única nació possible, la espanyola, acabaran amb la televisió publica catalana, amb l’escola catalana, amb la policia catalana i sobre tot amb la nostra llengua. La resta de competències mai han estat nostres, han estat una graciosa concessió.
Malgrat aquest escenari no desitjat, el que no sap Espanya és que tard o d’hora fugirem d’aquesta Espanya neofranquista. És irreversible, avui el jovent s’ha situat i ho ha fet a favor de Catalunya. Ja no som només les generacions del antifranquisme, o la del autonomisme els favorables a la República, ara també ho són els joves.