Cal resoldre la dicotomia, i fer-ho urgentment, que tenim entre els catalans que ens manifestem al crit d’unitat i independència i les direccions dels partits que proposen el contrari.
L’estratègia de ERC, i creiem pel seguit de fets i dades, confirmada, és la renuncia a la UNILATERALITAT, malgrat que en la seva darrera Conferencia de Juny s’aprovés mantenir-la, i treballar per un Referèndum acordat amb Espanya i el seu Estat.
Renunciar a la unilateralitat és el que fa en Roger Torrent obeint al jutge Llarena impedint la restitució del President Puigdemont i Consellers. És el que ERC també fa des de el Govern i el seu grup parlamentari al Parlament volent imposar resolucions del jutge Llarena, que és carrega de facto la representativitat democràtica dels càrrecs electes desprès d’haver votat en unes eleccions legals.
El darrer gir de la direcció de ERC, és tant esperpèntic i amb una carrega de profunditat destructiva que ni potser els que han decidit aparcar l’Alfred Bosch, se’n han adonat.
Alfred Bosch va guanyar unes primàries no fa ni quatre mesos. Algú pot creure’s, que amb aquets temps, renuncia, perquè creu que no hi té res a fer, quan les enquestes diuen que al marge de noms ERC tindrà un bon resultat.
Participació i assemblearisme, són dos conceptes que l’esquerra progressista sempre ha venut com elements de transparència i per construir futurs plens de justícia i llibertat. ERC d’una tacada ens diu que les primàries està be fer-les, però que al cap i la fi qui tria sempre és la direcció. Mala peça al taler.
Ho dèiem en el títol del post, “JA ÉS HORA”. És hora d’explicar i d’admetre que les diferencies estratègiques que no ideològiques, impedeixen la unitat d’acció política i que per alguns, el partit val més que Catalunya i la República per molt que diguin el contrari.
ERC, situa al “tete” Ernest Maragall com alcaldable. Les noves primàries ho confirmarà. Per cert, potser la Pilar Rahola el va conèixer des de la cadira de regidora, d’altres des de les posicions unionistes i espanyoles de l’època i podríem explicar coses que farien envermellir a qualsevol demòcrata. “Ahí lo dejo”.
La Colau parla ve de l’època de Pasqual Maragall. Segur que governar amb els de ICV, aplana certs reconeixements. Els del PSOE, que també han decidit que sigui en Collboni, amb primàries clar, també tenen al “Pasquis” com referent. ERC no només parla i valora el temps del “Pasquis”, sinó que vol col·locar-ne un de la família. Queda clar, Bosch no podia fer que la confluència d’espanyols d’esquerres unionistes fos possible. El tete té tots els números donat la seva ascendència. ERC vol guanyar l’alcaldia i fer-ho amb els que no volen la independència, per tant que tothom interpreti com bonament li plagui.
És hora doncs d’aclarir, d’explicar i sobre tot d’actuar i prendre els riscos que calguin. Que ERC vol assumir les resolucions judicials del Llarena, doncs eleccions. Que ERC no vol llista unitària per guanyar a Barcelona, Lleida i Tarragona, doncs llista unitària entre Junts per Catalunya, el PDeCAT, La Crida, la ANC, Òmnium, el Consell de la República, el moviment del Graupera, i els de les CUP si volen. Que ERC vol eixamplar amb els del 155 i unionistes d’esquerres espanyols, doncs els independentistes a votar la candidatura del President Puigdemont sense fissures.
És hora de tornar a decidir, o amb l’estratègia de ERC per pactar un Referèndum impossible, la d’eixamplar la base sense saber com i fins quan, la d’assumir que la legalitat espanyola és el camí, que la realitat ideològica és més importat que la República catalana, i que el que va passar l’1 d’octubre, el 3 i 27 són anècdotes, o amb els que sortim al carrer i defensem urnes i la democràcia. Ni més ni menys.
RSS Feed
