
ERC té tot el dret del mon mundial a decidir que fer com organització, fins i tot donar suport als pressupostos de Barcelona governat per unionistes a canvi de res.
ERC pot practicar la unitat política estratègica o no. És la seva decisió i tant legitima practicar-la amb les teòriques dretes, hi ho les esquerres catalanes o espanyoles, faltaria més. Ara bé, seria d’agrair, aclarir-nos, si el que ara és prioritari és la unitat ideològica o la unitat per la independència.
ERC pot visualitzar constantment que el Govern que tenim esta liderat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, però l’únic que s’aconsegueix és afeblir al President, al Govern i situar dubtes als socis parlamentaris. És vulgui o no, el nostre President és Carles Puigdemont amb les seves prerrogatives i un Govern per governar.
ERC no pot demanar transversalitat i al mateix temps vetar per ideologia als socis de projecte, de full de ruta i per la independència. Celebrar l’11 de Setembre amb els de En Comú Podem i vetar al PDC és una declaració i no pas amistosa.
ERC pot sentir-se legítimament i per qüestions ideològiques més a prop de Barcelona en Comú, Catalunya si que és pot, En Comú Podem i d’Iniciativa, i fins i tot els socialistes. El que no pot fer és per honestedat i lleialtat al pacte i procés, és visualitzar millor sintonia amb els contraris a la independència que amb els socis de Govern, de projecte i de full de ruta.
ERC no recorda o no vol, que van significar els dos tripartits. El Primer amb nou Estatut i retallat pels seus mateixos socis de Govern un daltabaix. El segon fer un President antiindependentista i unionista de pedra picada. Ni els socialistes ni els pseudo comunistes ecològics, s’han apropat al dret a decidir. Si s’aconseguís aquest dret, per ells, seria per refermar la integració definitiva a Espanya nació.
ERC pot ser un partit net. Millor. El que no pot fer és continuar fent de tam tam sobre la corrupció a Catalunya i en concret a CDC, després de tenir l’evidencia que l’Estat espanyol i les seves clavegueres han ordit dades falses amb la complicitat de la justícia espanyola. Fer-ho ara en mig de la més extraordinària operació que Catalunya a empès per ser lliure, no deixa de ser un tret al peu.
ERC no pot mirar al costat davant les imputacions que la injustícia espanyola proposa al nostre President Mas i Consellers Ortega, Rigau i Homs. Imputats per estar al costat dels catalans i per posar les urnes. Imputats per la democràcia i pel dret a decidir. ERC se’ls ha de fer tant seus com ho són pel PDC.
ERC no pot, si finalment els bàrbars espanyols ens porten a unes terceres eleccions oposar-se a construir una alternativa electoral netament independentista i de país. Sobre tot perquè l’Estat espanyol s’està rearmant i només amb unitat podrem donar la resposta adequada.
ERC ha d’entendre que fins que Catalunya no sigui lliure, l’única eina política per aconseguir-ho és Junts pel Si, amb uns socis, les CUP i amb la porta oberta a la resta sense renunciar a l’objectiu de país, la independència.
Per cert, gent de ERC i per si no ho sabíeu, ni Ada Colau, ni Xavier Domènech, ni J. Coscubiela, ni F. Rabell, ni Joan Herrera, ni Gemma Usbart, ni Gemma Galdon, ni Pisarello, ni l’Iceta, ni Assumpta Escarp, ni Zaragoza, ni Angel Ros, ni Nuria Parlon, ni Meritxell Batet, ni Jaume Collboni, permetran si poden que Catalunya sigui un Estat lliure i independent.