Temps ençà, quant el compromís de paraula o per escrit, definien, és construïen confiança, valors socials i complicitats.
Crec recordar que la ANC, en una de les seves resolucions, van acordar treballar i recolzar una candidatura unitària. De fet la presidenta Carme Forcadell, va anar més enllà; “President posi les urnes” i fins i tot va gosar dir quan; “Abans de les municipals”. L’ANC, pro activa amb la transversalitat, va interpretar adequadament el 9 N. També Òmnium i l’AMI. El més important però, va ser que el President Mas, va fer quelcom més. Va proposar i definir una proposta de País i la resta del full de ruta. ERC, obertament la va rebutjar.
La ANC, va ser tova. Era el moment per pressionar. Calia dir-los als de ERC que tot el que no fos anar junts i abans de les municipals, restava i desmobilitzava. ERC va imposar el seu criteri i durant gairebé dos mesos, el procés va trontollar. Aquest era el moment de la ANC i d’alguns més. Si ERC no volia unitat, la resta si. Tot plegat era tant senzill com recolzar la proposta del President Mas.
Ara, la ANC, ha llançat un globus sonda perillós, tot i que la Forcadell ha matisat dient que “no és cap amenaça” que la ANC pugui ser una alternativa política pel 27. Canviar estrategies i discursos en funció de que no s’hagi "imposat la proposta inicial" vol dir ras i curt que ara no ens creiem el pacte entre el President Mas, CiU, Junqueras i ERC. Tot plegat fa basarda i no només no ajuda, sinó que configura un escenari, que si ja el teníem complicat, de malfiança permanent.
Per la ANC, recuperar l’opció de llista de país, no hauria de ser cap trauma, és el que van decidir i aprovar a Tarragona. La ANC ho va tenir clar, o fer gestió autonòmica o fer el que calgui per guanyar la independència.
Si la ANC, introdueix la possibilitat de ser altra cosa, voldrà dir que la divisió està servida. La ANC, va encertar-la fen de l’organització el pal de paller de les mobilitzacions. Pretendre fer altra cosa, podria ser la fi de moltes coses. Potser el que caldria és tornar a recuperar el que molts volem i que la ANC va acordar amb intel·ligència, fer una “Llista de País”, per guanyar ara el 27 de Setembre. Insistir-hi és recuperar l’estratègia patriòtica. Fer-ho, malgrat tot i per tothom, deixaria clar que les eleccions seran plebiscitàries. Anar amb el paraigües, ho suplint papers que no pertoquen en cap cas ens garantitzen que el 27 guanyem amb la “Llista de País” si
RSS Feed
