El 12 de Març és el dia senyalat per designar la Mesa del Parlament amb el seu President/a i la resta. L’elecció del President, Vicepresidents i Secretaris és fa de forma directa i amb els vots de cada un dels diputats de la cambra. Normalment el candidat a la Presidència, que té els vots per ser-ho, parteix d’un pacte dels Grups politics que al hora ja han pactat la investidura. La resta de la mesa també.
Quan ER s’hagi aclarit, perquè de moment tenim dos versions, la del camí ample amb ER, JxCat, CUP i Comuns defensat per Junqueras, Rufian, Tardà, Sol i alguns altres i, la del Aragonès, la portaveu Marta Vilalta que duen que amb JxCat i CUP han de fer un Govern progressista. Tot i que ho diuen amb la boca molt petita. Deu formar part de l’estratègia negociadora, donat que de moment és volen reunir amb tothom. Endevinarem per on va tot plegat.
El temps corra i el dia 12 és a la cantonada. Si tenim nom voldrà dir que tenim investidura garantida.
Tenir 74 diputats (majoria absoluta 68 diputats) per la independència, sembla, que en cap cas caldria desflorar la margarida per pactar la gestió. Sobre saben que és el que tenim entre mans per gestionar. El que si caldria és dir-nos al catalans, patidors eterns, quan i com implementem la República catalana ja proclamada.
Sortir del marc mental espanyol ens costarà. Són masses anys lligats al seus designis, però seria convenient començar i, fer-ho ara que tenim les dues majories és un bon moment.
La República, ser un Estat, no és cap caprici. La volem per decidir-ho tot i deixar clar que som un poble, amb una historia, amb una llengua i amb una forma de ser. Fins i tot per decidir quin model policial volem.
Si ER desaprofita que “dema pot ser” el pal de paller per rebutjar el que els catalans hem decidit, podria ser el seu error definitiu. Desaprofitar que JxCat i CUP volen un Govern independentista i per la independència voldria dir masses coses. La via ampla només té sentit si els que volen ser-hi accepten que el Govern no deixarà de treballar per la independència.
Tenir uns suposats aliats amb l’excusa de ser d’esquerres i contrari a que el poble català faci via no casa amb el que 74 diputats exquisidament transversals volen. Només la mentida pot treballar per un camí ample que mai serà compartit. El nostre el de la independència. El dels comuns i podemites més espanyolitat única.
RSS Feed
