La presa, sempre ha estat sinònim de feines mal fetes. Aplicable a tots i cada un dels aspectes quotidians de la vida. Bricolatge, producció industrial, disseny, previsions de despesa, i pensaments de futur. Només, o gairebé poden arribar a tenir la qualitat de feina ben feta, si són mesurades, analitzades, proporcionades i ajustades a les possibilitats d’execució d'acord les disponibilitats i habilitats. En política, passa exactament el mateix. Per això uns Programes, unes eleccions i uns mandats per quatre anys, de moment, permeten reflexions i decidir quan i com és pot aplicar el Programa polític.
Els de la CUP tenen presa. Des de aquí, ens permetem la llicència per destacar que els de Junts Pel Si també. L’aposta de la CUP per declarar una DUI, immediatament després del 27, si guanyem els del si, és licita i ningú dels que volem la independència i estarem en contra. Reagrupament, ja ho va dir, i van ser els primers, que sense DUI no faríem ni net ni independència. Ara però, Reagrupament no està al cantó de la CUP, està on la majoria vol un procés legal, i ajustat a un Programa Constituent.
Els que volem la independència i construir el nou Estat, tenim presa, cert, però si després de 301 anys no estem disposats a una espera mesurada, ens arrisquem a que la feina o no surti be, o a que perdem part de la seriositat que fins ara hem mostrat.
Oposar-se, quan encara no sabem ni el resultat del 27, ni si l’Estat espanyol “s’avindrà a negociar la transició”, és un greu error. El Procés necessita del darrer “NO” de l’Estat espanyol. Aquest fet acabaria de legitimar la resta del procés. Cal tenir en compta, que si guanyem els del SI, primer s’haurà de constituir el Parlament i un Govern que serà, i és vol de concentració.
Els de Junts Pel Si, ens estan explicant el full de ruta. Sembla que pels entesos, no només l’acció política serà determinant. Cal una nova legalitat i una desconnexió amb l’Estat espanyol. Fer-la és feina dels politics, cert, però convertir-les en accions que la ciutadania entengui i assumeixi, només és pot fer des de l’adequació i constatació que és entenedor i fàcilment aplicable.
Sembla doncs que els passos que proposa, i diem proposa Junts Pel Si, no casen amb el que diu la CUP, i tot i que la discrepància, en cap cas pot impedir la suma, ens veiem en la necessitat de fer veure que el camí de la CUP ni és el més idoni ni el més adequat.
La CUP i sense saber com anirà el 27, fa tres propostes més a prop d’allò del “això o res”, que de la suma per fer una Catalunya lliure i independent.
La primera, que segur és compartida en el fons, la DUI, no ho és en la forma. Si Junts Pel Si, força que tothom preveu com la força més votada, i amb la voluntat de sumar i fer un Govern de Concentració, te un full de ruta fins la Independència, la CUP no hauria de voler condicionar aquesta suma amb un acte polític, oblidant que necessitem d’una legalitat, nova, però necessària de cara als Estats que ens han de reconèixer. Plantejar-ho com una condició sinequanum, és senzillament un error estratègic i sobre tot fer-ho des de la previsible minoria del SI.
La segona, la de rebutjar el pla de Mas, que ja de per si és un “insult a la intel·ligència”, donat que no hi ha cap pla Mas, és la pitjor proposta. Rebutjar el full de ruta, de Junts Pel Si, que no de Mas, vol dir ras i curt, que; “ho feu el que jo vull o no ens entendrem”. Obviar que, i en aquest cas seran els catalans i catalanes els que diran qui ha de liderar el procés, que del que es tracta és sumar, per fer encara més si cap, una lectura definitiva, la CUP, atacant al President no fa res més que caure amb el discurs vuit i patètic dels unionistes; “Mas és el responsable de totes les malifetes”. Que els espanyols unionistes utilitzin demagògicament la corrupció, és normal, no tenen res a oferir.
La CUP per dignitat no pot fer el mateix que els de Podemos, Iniciativa o Catalunya si que se puede. Sobre tot perquè CDC, ERC, ANC, Òmnium, Reagrupament, SI, Demòcrates d’Unió i uns quants més han acordat que el nou President, el del darrer esforç sigui Artur Mas.
El tercer, és el que pretén fer la candidatura de Junts Pel Si, si guanyem clar. Cal entendre i creiem que en Romeva ho ha explicat abastament, que el nou Govern, a més de liderar el procés constituent, haurà d’afrontar el dia a dia i tots els plans d’emergència social, que a més d’estar contemplats, han d’estar legitimats per una nova legalitat. De fet sense una nova legalitat, ni plans d’emergència, ni Agencia de Seguretat Catalana, ni un nou Marc de Relacions Laborals, ni Garanties per l’Ocupació, ni Hisenda publica catalana, ni Banc Públic de Desenvolupament i Banc Central, ni Gestió de les Infraestructures.
Serà el nou Govern qui proposi la nova Constitució, un nou Sistema Jurídic, una Millor Administració.
Fer la DUI, sense tenir garantides les capacitats politiques, legitimes i legals, no és el més desitjable. Altrament el que faríem és un fals pas, que segur que ens aproparia a una República bananera, que no pas el que volem fer. No ens volem imaginar l’espectacle negociador entre Junts Pel Si i la CUP, i menys si la CUP té la clau.
Per tot i això, i reconeixent que les Propostes de la CUP són extraordinàriament patriòtiques, i per evitar conflictes al “bàndol” del SI demanem, proposem, cridem a la ciutadania a una reflexió lluny del que proposen les esquerres espanyoles unionistes. Ara no va de lo social o independència, va d’independència per resoldre lo social i l’únic vot útil per la Independència i per resoldre aquest binomi, es votar Junts Pel Si.
RSS Feed
