ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA CUP TE PRESA. ELS DE JUNTS PEL SI TAMBÉ.

6/9/2015

1 Comment

 
Picture


La presa, sempre ha estat sinònim de feines mal fetes. Aplicable a tots i cada un dels aspectes quotidians de la vida. Bricolatge, producció industrial, disseny, previsions de despesa, i pensaments de futur. Només, o gairebé poden arribar a tenir la qualitat de feina ben feta, si són mesurades, analitzades, proporcionades i ajustades a les possibilitats d’execució d'acord les disponibilitats i habilitats. En política, passa exactament el mateix. Per això uns Programes, unes eleccions i uns mandats per quatre anys, de moment, permeten reflexions i decidir quan i com és pot aplicar el Programa polític.

Els de la CUP tenen presa. Des de aquí, ens permetem la llicència per destacar que els de Junts Pel Si també. L’aposta de la CUP per declarar una DUI, immediatament després del 27, si guanyem els del si, és licita i ningú dels que volem la independència i estarem en contra. Reagrupament, ja ho va dir, i van ser els primers, que sense DUI no faríem ni net ni independència. Ara però, Reagrupament no està al cantó de la CUP, està on la majoria vol un procés legal, i ajustat a un Programa Constituent.

Els que volem la independència i construir el nou Estat, tenim presa, cert, però si després de 301 anys no estem disposats a una espera mesurada, ens arrisquem a que la feina o no surti be, o a que perdem part de la seriositat que fins ara hem mostrat.

Oposar-se, quan encara no sabem ni el resultat del 27, ni si l’Estat espanyol “s’avindrà a negociar la transició”, és un greu error. El Procés necessita del darrer “NO” de l’Estat espanyol. Aquest fet acabaria de legitimar la resta del procés. Cal tenir en compta, que si guanyem els del SI, primer s’haurà de constituir el Parlament i un Govern que serà, i és vol de concentració.

Els de Junts Pel Si, ens estan explicant el full de ruta. Sembla que pels entesos, no només l’acció política serà determinant. Cal una nova legalitat i una desconnexió amb l’Estat espanyol. Fer-la és feina dels politics, cert, però convertir-les en accions que la ciutadania entengui i assumeixi, només és pot fer des de l’adequació i constatació que és entenedor i fàcilment aplicable.

Sembla doncs que els passos que proposa, i diem proposa Junts Pel Si, no casen amb el que diu la CUP, i tot i que la discrepància, en cap cas pot impedir la suma, ens veiem en la necessitat de fer veure que el camí de la CUP ni és el més idoni ni el més adequat.

La CUP i sense saber com anirà el 27, fa tres propostes més a prop d’allò del “això o res”, que de la suma per fer una Catalunya lliure i independent.

La primera, que segur és compartida en el fons, la DUI, no ho és en la forma. Si Junts Pel Si, força que tothom preveu com la força més votada, i amb la voluntat de sumar i fer un Govern de Concentració, te un full de ruta fins la Independència, la CUP no hauria de voler condicionar aquesta suma amb un acte polític, oblidant que necessitem d’una legalitat, nova, però necessària de cara als Estats que ens han de reconèixer. Plantejar-ho com una condició sinequanum, és senzillament un error estratègic i sobre tot fer-ho des de la previsible minoria del SI.

La segona, la de rebutjar el pla de Mas, que ja de per si és un “insult a la intel·ligència”, donat que no hi ha cap pla Mas, és la pitjor proposta. Rebutjar el full de ruta, de Junts Pel Si, que no de Mas, vol dir ras i curt, que; “ho feu el que jo vull o no ens entendrem”. Obviar que, i en aquest cas seran els catalans i catalanes els que diran qui ha de liderar el procés, que del que es tracta és sumar, per fer encara més si cap, una lectura definitiva, la CUP, atacant al President no fa res més que caure amb el discurs vuit i patètic dels unionistes; “Mas és el responsable de totes les malifetes”. Que els espanyols unionistes utilitzin demagògicament la corrupció, és normal, no tenen res a oferir.

La CUP per dignitat no pot fer el mateix que els de Podemos, Iniciativa o Catalunya si que se puede. Sobre tot perquè CDC, ERC, ANC, Òmnium, Reagrupament, SI, Demòcrates d’Unió i uns quants més han acordat que el nou President, el del darrer esforç sigui Artur Mas. 

El tercer, és el que pretén fer la candidatura de Junts Pel Si, si guanyem clar. Cal entendre i creiem que en Romeva ho ha explicat abastament, que el nou Govern, a més de liderar el procés constituent, haurà d’afrontar el dia a dia i tots els plans d’emergència social, que a més d’estar contemplats, han d’estar legitimats per una nova legalitat. De fet sense una nova legalitat, ni plans d’emergència, ni Agencia de Seguretat Catalana, ni un nou Marc de Relacions Laborals, ni Garanties per l’Ocupació, ni Hisenda publica catalana, ni Banc Públic de Desenvolupament i Banc Central, ni Gestió de les Infraestructures.

Serà el nou Govern qui proposi la nova Constitució, un nou Sistema Jurídic, una Millor Administració.

Fer la DUI, sense tenir garantides les capacitats politiques, legitimes i legals, no és el més desitjable. Altrament el que faríem és un fals pas, que segur que ens aproparia a una República bananera, que no pas el que volem fer. No ens volem imaginar l’espectacle negociador entre Junts Pel Si i la CUP, i menys si la CUP té la clau.

Per tot i això, i reconeixent que les Propostes de la CUP són extraordinàriament patriòtiques, i per evitar conflictes al “bàndol” del SI demanem, proposem, cridem a la ciutadania a una reflexió lluny del que proposen les esquerres espanyoles unionistes. Ara no va de lo social o independència, va d’independència per resoldre lo social i l’únic vot útil per la Independència i per resoldre aquest binomi, es votar Junts Pel Si.


1 Comment
OLIVA link
6/9/2015 11:02:58 am

A VOLTES TINC LA SESSACIO,QUE TAN LA CUP COM "ELS JODEMOS",NO TOCAN DE PEUS A TERRA. DE DEBO ES CREUEN QUE CATALUNYA VOL UN FRONT POPULAR?...

Reply



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.