Les mal hi fetes que els socialistes espanyols, no catalans , ni bascos, ni gallecs, ni castellans, duen a les esquenes, els fa guanyadors d’un futur, que ni per casualitat s’assembla al que qualsevol demòcrata solidari voldria.
Forcen la destitució del primer secretari, triat democràticament per la militància. Situen la nació espanyola i el seu Estat per damunt dels interessos dels ciutadans. Així justifiquen el recolzament a la dreta neofranquista espanyola que representen els del PP.
El Javier Fernández, el de la gestora triat sense primàries, ens ha mostrat el que pensen l’aristocràcia socialista i per on passen les lluites de poder orgànics. “El PSOE només té una nació Espanya i si alguns pobles d’Europa busquen alliberaments i llibertat que no ens busquin a nosaltres per fer-los costat”, diu el Javier. És l’hora dels Estats històrics i cap aventura neomedieval ha de ser considerada pel socialisme espanyol.
Hitler, va convocar eleccions i fins i tot en va guanyar, però avui molt poquets consideren que Hitler fos un demòcrata. Azaña President de la II Republicà i recolzat per socialistes, republicans, reformistes i federalistes, també va dir que la democràcia i la justícia social n’eren el futur. Malgrat tot no va tenir cap problema en dir que si calia bombardejar Barcelona cada 50 anys, doncs que això, i que si calia anar i ser franquista per garantir la Espanya una, doncs abans franquista que demòcrata.
Com s’ho maneguen els socialistes i les seves crostes, és el seu problema. Com han entrat amb la dimensió de la destrucció per manca d’idees i per abraçar opcions allunyades de la justícia i l’ internacionalisme de classe, també és el seu problema. Ara bé, pretendre dir-nos a la resta que no tenim drets democràtics, és com pretendre construir una nova dictadura ideològica. Jo puc fer i decidir, la resta no. Franquisme en estat pur. Els catalans d’aquesta medecina en sabem un tou.
Obertament i per primer cop els del PSOE, estan i son contraris als drets universals dels pobles. El dret d’Autodeterminació, que a Suresnes n’era senyera, és rebutjat i fins i tot si poguessin, ara, traurien aquest dret de la DUdelsDH.
Franco deia a Espanya només hi ha’ espanyols. Els borbons també. Els del PP diuen que a Espanya només hi ha espanyols. Els de Ciutadans també. Els de Podemos diuen que existeixen altres realitats nacionals, però que tots som espanyols. Aquests són els rars. Encara no saben que un català que vol la independència la vol per moltes raons, però una n’és deixar de ser espanyols.
Els socialistes espanyols, que habiten arreu del territori, han primat la supremacia espanyola a qualsevol altre dignitat identitaria. Cap diferencia entre ells i els neofranquistes del PP. Són els que han mantingut la transició. Són els defensors del Valle de los Caidos i la Fundació F. Franco. Són els que amb una sola llengua en tenen prou. La normalitat és que els CF, els Congressos i les reunions de les gestores és facin només i exclusivament en castellà. Per que tothom ho tingui clar, una Nació, una llengua i una historia.
És podria ser generós amb les esquerres espanyoles i fins i tot pensar que hi tenim molt a compartir. Mentida, les esquerres espanyoles, totes les que abracen el concepte espanyol, són artefactes a major gloria d’unes castes que sempre han viscut de l’espoli i la imposició. La Nació espanyola sempre n’és l’excusa.
Javier Fernández, president de la gestora del PSOE, i alhora President de la Comunitat d’Astúries, ho té clar, sense Catalunya el desastre per Espanya està servit. En Miquel Iceta, també ho sap. De fet la genuflexió constant dels socialistes a Catalunya al PSOE, és i ve donada per garantir-ne uns llocs a Espanya (Madrid) que saben molt difícil d’obtenir a Catalunya.
Els socialistes ara mateix són l’equivalent a l’escòria política des de la perspectiva de classe. Amb el PP. Contra la democràcia de base. Contra els drets dels pobles. Són els que viuen de la ignorància del poble. Són els que avui diuen NO i dema SI, si serveix per defensar els seus privilegis.
El PSOE, més d’hora que tard serà historia. Com ho serà Espanya. No entendre que són els ciutadans i els pobles, els que conformen el futur, és no entendre que és potser l’única forma de canviar radicalment les relacions intrínseques del capitalisme i les seves formes de producció i explotació.
Que tot un Comitè Federal, inclosos els enviats catalans menys cinc abstencions, hagin donat el vist i plau a les intencions de la gestora, ens congratula. Tot clar. El PSOE aquest dissabte, 14 de Gener no ha fet res més que definir el seu final. Ara només els cal veure, si poden, com han de fer els seu enterrament, cosa que previsiblement també acabarà com el rosari de l’aurora.
Això si els socialistes a Catalunya, després d’embeinar-se-la reiteradament, de ser foragitats, de ser comminats al ostracisme i de no pintar res, ara estan cofois perquè finalment tenen una cadira. Aquesta és la democràcia i el nivell dels socialistes a Catalunya. Va de cadires i sembla que tant velles que ja ni aprofitables per lo corcades que estan.
RSS Feed
