Parlar d’obvietats pot ser fins i tot, a més de cansat “estupit”. Ningú absolutament ningú posarà en dubta que els andalusos, parlen castellà, tot i que de vegades sembli que andalusos i castellans parlin llengües distintes. A Extremadura, passa exactament el mateix.
Aquest fet no crea cap tipus de discussió en el si dels poders mediàtics i politics espanyols. Troben normalíssim, que aspectes fonètics distints i fins i tot escriptures apòcrifes, siguin vigents i utilitzats de forma continuada i això no comporta cap problema amb el castellà i no significa que s’hagi de parlar i crear modalitats lingüístiques noves.
El perquè això és possible, tothom ho sap, el castellà i les seves diferencies locals, no generen animadversió i el que és més important, al ser la llengua dominant a l’estat espanyol, és precisament la que s’usa per minoritzar les altres llengües i ho fan legalment i impúdicament.
Al País Valencia, a la Franja de ponent i a les Illes, no és parla el català diuen els intolerants del PP i els falangistes franquistes, fins i tot ara un tal Bauza gosa insultar a la intel·ligència, dient que ell no parla el català, parla la llengua del seu pare, que curiosament no deixa de ser el català, fins i tot és un eslògan comparable al que va dir el “Millan Astray, viva la muerte”. És evident, que el que no volen és sentir que és parla el català. La llengua uneix, crea identitat i això segons els que volen implantar la llengua única, no és admissible. Per això veiem que a la Franja ja “no és parla el català”, ara és el LAPAO tot i que la base gramatical sigui el català. Al País Valencia, és parla el valencià i fins i tot ho plantegen i ho defensen com una manera de dir que no és el català.
A les Illes la comunitat escolar, ho vol deixar clar, ells parlen el català i no volen que en cap cas sigui ho és transformi en residual, objectiu dels actual dirigents del PP.
S’entreveu de forma meridianament clara que l’estratègia del PP i d’altres forces, és substituir el català com a llengua practicant i conformadora d’identitat pel castellà. Per tant, allò que diu la seva sacrosanta constitució que a l’estat espanyol existeixen quatre llengües i que han de tenir el màxim respecte i s’han de preservar com una riquesa natural i social, senzillament és mentida.
És prou evident que l’ incompliment constitucional és flagrant i constant, i no passa res. Avui han estat els ciutadans de les illes els que han dit prou, ells han decidit que no volen l’extermini del català a les illes, els valencians i ha no trigar gaire també hauran de decidir.
Voler exterminar el català, i ha fe de deu que al llarg de tres segles ho han intentat, i no aconseguir-ho, hauria de ser celebrat pels espanyols d’ara i de bona fe com un èxit cultural i enriquidor. Res més lluny, avui és persegueix al català i als catalans com fa temps és feia amb els jueus i amb això està tot dit i estar sotmesos a un estat que edemes ho potencia, ens ha d’encoratjar per ser lliures i quan avans millor.
La nostra llengua és la nostra pàrtria. Joan Fuster
RSS Feed
