Aconseguir la independència de Catalunya, no només és una necessitat, sinó que és una obligació. Garantir la nostra supervivència com país i el futur dels nostres ho requereix.
Sabem, i ens ha costat a molts entendre, que fer de Catalunya un Estat lliure i independent, en cap cas era bufar i fer ampolles. Portem tres segles subjugats a un Estat espanyol i una “nació en construcció”, España, fet que corrobora per se la gran dificultat per arribar-hi.
Des de el segle XVIII, Catalunya i els catalans, en termes generals, han intentat ser model de canvi per la resta dels ciutadans espanyols. Els fets, ens han demostrat que la presencia catalana només ha servit per legitimar projectes espanyols. Cap monarquia espanyola, cap República espanyola, ni cap dictadura espanyola, ens ha significat un reconeixement amb prou gruix com per trobar-nos definitivament implicats amb la construcció d’Espanya.
Hem arribat a les portes d’un objectiu que per molts era “utòpic”. Catalunya, pot ser un Estat independent en un espai breu de temps.
Desconnectar-nos de l’Estat espanyol vol dir fer-ho de totes i cada una de les seves institucions i aquesta és una necessitat al marge de negociacions democràtiques i oportunes. Aquesta és la pretensió.
Voler, lluitar, treballar per la independència de Catalunya, és el que portem fent els darrers anys, sempre però des de la via autonomista. Ara el que toca és la desconnexió mental i practica, que vol dir política amb Espanya i el seu Estat. Catalunya ara, no pot ser còmplice, d’unes politiques espanyoles regressives en termes democràtics i recentralitzadoras en termes autonòmics.
Fer-ho quan proclamem la independència, suposarà, la desconnexió definitiva clar. Mentrestant, cal fer els gestos adequats per fer camí, i la “Via Claver” ens sembla una bona proposta. De fet amb aquesta proposta ajudaríem indirectament a una possible renovació de l’Estat espanyol. Com diu la proposta, no anar a unes eleccions que són d’un altre país, reflexa més desconnexió, però la possibilitat de que la proposta de “Podemos”, que ni és nacionalista ni independentista catalana, podria guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, desmuntant opcions ambigües i dretanes a casa nostre podria ser letal per aquells que encara juguen a la puta i la ramoneta.
Reformar una Espanya que no vol fer-ho ja no és el nostre problema i el mon independentista ja no s’ho hauria de plantejar. Ser independents vol dir ells a casa seva i nosaltres a la nostra.
Ser Diputats espanyols vol dir acceptar la seva legalitat. Ser Diputats espanyols vol dir legitimar les seves decisions majoritàries. Ser Diputats espanyols vol dir no tenir clar que Catalunya ha de ser un Estat lliure i independent. Ser Diputat per mantenir una cadira i uns guanys econòmics de grup polític, ara els que volen la independència de Catalunya no s’ho poden permetre.
El temps de l’oportunisme polític i repartiment a Catalunya, ha de quedar clar que s’ha acabat i la “Via Claver” és una proposta fàcil d’assumir i d’una potencia política extraordinària. Espanya pels espanyols i Catalunya pels catalans.
RSS Feed
