A la Península Iberica, antigament habitada pels celtes, ibers, grecs, fenicis, romans, àrabs, jueus sefardites i d’altres tribus, la unitat primer va ser un element tribal i desprès de poder. Inicialment mai de possessió ni identitaria. La unitat tribal només tenia un objectiu, la supervivència.
L’element antic per garantir una evolució de la societat, sempre ha estat el lideratge. Antigament el més fort de la tribu liderava. Després el líder, quan va descobrir que tenia ascendència, va fer possible el lideratge compartit. Finalment, i aquest és el pas més sinistre, el lideratge i entorn van descobrir que havien de construir una aliança pel poder i per establir regles de joc que conformesin el seu poder ancestral.
Les monarquies, un dels primers estadis de poder reglamentat, és sustentava amb el líder que volia ser-ho per sempre més. Amb els seus seguidors és farien amb el poder de la força, una força que aviat també seria repressiva. Calia mantenir el nou estatus. Ja no calia ser el més fort, només calia tenir la força de les armes, encara que fossin espases i fletxes.
Més tard varen ser les possessions les que donaven poder, riqueses i el manteniment d’equilibris socials, això si, sempre des de la “magnanimitat” del monarca de torn.
De les monarquies absolutistes, als imperis per dret de conquesta. Dels imperis a l’aniquilació de cultures i espolis generalitzats. Molt sovint en nom de Crist.
Avui, Espanya una nació en construcció eterna, representa el final d’una evolució restrictiva. Espanya representa el pitjor de les èpoques. Centralisme, poder absolutista i cap reconeixement a la diversitat social i la seva historia. Avui com ahir la unitat pàtria forçada i sempre imposada amb violència, és la seva banal pretensió per mantenir el seu estatus ancestral.
A la Península Iberica la determinació dels pobles, poden i han de conformar un nou estadi polític i democràtic i per fer-ho, només i diem només, és podrà fer des de la substitució d’un Estat absolutista allunyat dels drets democràtics.
Aquesta substitució és possible i els encarregats de fer-ho som el poble amb el dret a decidir. En cap cas volem dir que volem canviar l’Estat espanyol el que diem és que la independència inevitablement suposarà un canvi general i volent-ho o no ajudarem a tothom per ser lliures d’un Estat que avui és neofranquista, amb unes clavegueres funcionarials i sobre tot sense democràcia interna.
RSS Feed
