Construir una societat lliure, sempre ha estat l’objectiu de qualsevol societat, i sense seguretat és pot afirmar que no és possible. Per tant hem d’admetre que el binomi llibertat i seguretat són indestriables, o tenim les dues o el que és té és qualsevol cosa menys un país democràtic. Ara bé, que és primer la seguretat general, començant per les persones clar, o els drets de les persones? Els països que conformen la CE, de base democràtica, sembla que ho tenen clar; “Primer els drets individuals i col·lectius i desprès la seguretat per vetllar pels seus drets”.
El govern autonòmic de la Generalitat, té una responsabilitat total en matèria de seguretat ciutadana. Disposà de les eines politiques, amb un Conseller, Espadaler i tot el suport administratiu, a més de les dotacions policials especifiques i de caràcter general. A dia d’avui, tot i tenir unes mancances i restriccions per efectes de la economia, és pot afirmar que Catalunya disposa d’uns mitjans adequats per garantir-ne una seguretat de nivell europeu.
Pot un servei com el policial actuar desmesuradament i en contra de la llibertat d’expressió? Si. Els estats no democràtics, sempre han utilitzat la força policial per reprimir la discrepància ideològica i política.
Ara, Catalunya s’ha de fer la pregunta clara i diàfana, volem construir una societat lliure i democràtica, o volem amagar-nos dins d’aparells funcionarials per defensar un hipotètic estat de dret?
Les regles han de ser clares i la defensa de les llibertats i la d’expressió, han de ser part ineludible de les forces de seguretat, mai impedir-ho. Per tant en absència de violència, en absència de cap acció per violentar la vida quotidiana dels ciutadans, la llibertat d’expressió ha de ser sagrat.
Que a Girona uns ciutadans (un centenar aprx.), que duien la veu i senyeres com armes de “destrucció massiva”, se’ls atonyines per evitar que els borbons escoltessin i veiessin que uns quants catalans no els volen, en cap cas mereixia una batalla campal entre els servidors públics garants de la llibertat i ciutadans, per ordres rebudes per superiors amb mancances democràtiques.
Si el que és volia era evitar que els prínceps espanyols i borbons veiessin que no són ben rebuts, atonyinà als catalans certament no era la millor forma. La monarquia espanyola ja sap que amb el seu sou i va un contingut antimonàrquic i republicà. Intentar reduir o anular la realitat social, recorda temps preterits i fer-ho des de les competències catalanes, produeix tristor i ràbia.
La Generalitat ha de corregir el que faci falta. Construir estructures d’estat que no serveixen a la societat o que és poden pervertir s’ha d’evitar. Volem una Catalunya democràtica i lliure i negar o reprimir llibertats no ajuden.
En temps de guerra és guanya vencent, en temps de pau convencent. Francesc G.