No volíem entrar-hi altra cop, però en J. Lluis Franco Rabell ens obliga. El tema lingüístic a Catalunya tot i les imposicions patides mai ha estat un problema. A Catalunya, tractada com colònia, l’obligació i las imposicions sempre ens han vingut donades de fora. Nosaltres l’únic que hem fet és defensar-nos el millor que hem pogut i sabut.
Som al segle XXI, i avui com ahir quan els de Madrid venen a Catalunya practicant el “senyorio” i nosaltres el “vassallatge”. Segur que les visites de Pedro Sánchez, per no parlar-ne d’altres, és va fer integrament en castellà. No només no són educats, sinó que ho fan a consciencia i seguint els seus paràmetres per acabar de construir la seva nació Espanya. Ells no tenen cap obligació, ni deferència per saber el català.
La historia ens ha mostrat, i de forma crua, com els colonitzadors mai han fet de la o les llengües natives eina d’integració. Al contrari, sempre han imposat la seva, i ho han fet a sang i foc.
Se’ns fa molt difícil veure, escoltar i entendre, a gent que van d’esquerres i de “progres”, tractant-nos als catalans de racistes pel fet de defensar la nostra llengua.
El senyor Lluis Rabell, portantveu del grup de CSQP, ha dit el que a dit, i el llibre de sessions del Parlament i les hemeroteques li recordaran per vergonya seva, que ell i el seu grup van insultar i greument a tots als que han fins i tot donat la vida per defensar el dret dels catalans a parlar i viure en català.
A dia d’avui, no tenim dades, que Catalunya, anés a Extremadura, Andalusia, Castella, Galicia, Navarra, Euskadi a imposar la nostra llengua, la catalana. A Catalunya ha estat i continua sent el pa de cada dia. Nosaltres hem patit, segur que els immigrants forçosos de Espanya també, persecució i campanyes planificades per anorrear-nos. Leopoldo Calvo Sotelo va dir el que va dir i està escrit. Molt abans el comte Duque d’Olivares i el seu rei Felip V, van obrir el camí contra el català amb els infames edictes de Nova Planta.
Per edat, vaig conèixer una de les meves avies, Marina és deia. No sabia parlar castellà i amb prou feines l’entenia. Avui la meva família està empeltada amb homes i dones d’altres indrets, i només se’ns acut dir que a Catalunya la misèria castellana espanyola anorreadora, no només no ha triomfat, sinó que segur sense voler ens han fet mes rics i mes cultes.
Tres-cents anys d’anar contra el català i no aconseguir la seva extinció, és un fet, i malgrat botiflers de tota mena i condició, ni Espanya, ni els seus valedors, podreu canviar una realitat que va més enllà.
José Luis Franco Rabell o Josep Lluis, ens és igual, sàpigues que abans que tu altres ho han intentat, i tot i que quasi sempre hem rebut, de vegades de paraula i d’altres reben on fa més mal, continuem endavant. Tu ens podràs tractar, als que defensem la nostra llengua de racistes, per cert calles amb el suport al castellà que fa l’Estat, però i serem, continuarem i segur que quan aconseguim la independència el català serà l’única llengua oficial, però la resta, seran cuidades, protegides, mimades, i saps perquè Franco Rabell, perquè les llengües són patrimoni de la humanitat i ningú hauria de tenir dret d’anorrear-ne cap.
Acabo. Si els intel·lectuals, mestres, catedràtics i filòlegs són uns racistes pel manifest, Koine, en defensa del català, sàpigues que jo i molts més estem al seu costat. Al teu, pel que anem escoltant i veient, ni ara ni mai.
RSS Feed
