L’any 1945 i desprès d’una segona Guerra Mundial i amb la intenció d’evitar-ne en el futur, 51 Estats funden l’ONU (Organització de les Nacions Unides). Actualment, 193 Estats en formen part i entre ells l’espanyol.
Tres documents aprovats en sessió plenària i per aclamació són els eixos de la seva activitat:
- La Carta de les Nacions Unides.
- La Declaració Universal dels Drets Humans.
- L’Estatut de la Cort Internacional de Justícia.
L’Estat espanyol i el seu govern actual aprofita tot moment per deixar clar que “només s’és demòcrata si és compleix la Llei”. Cap reconeixement al fet de que són els ciutadans els que les fan i de la mateixa forma que els humans són imperfectes les lleis també i sempre susceptibles al seu canvi i rebuig, sobre tot si són lleis que vulneren els drets individuals i universals.
Tothom que vol saber-ho, té eines per saber-ho, el govern espanyol i el seu Estat, no solsamènt no compleixen la llei espanyola, sinó que la modifiquen pels seus interessos espuris amb nocturnitat i alevosia.
Els incompliments més greus s’adjudiquen al format europeu i internacional. Unes disposicions, directives europees, acceptades per l’Estat espanyol, són paper mullat, amb sanció, si, però amb poca o cap aplicació a l’Estat espanyol. L’Estat que incompleix més directives de la Unió Europea, és l’espanyol i el que és retrau amb les internacionals també.
Aquest costum ve de lluny i el Tribunal Constitucional espanyol ho sap prou be. Més d’una dotzena de sentencies del TC, que obliguen al Govern espanyol vers Catalunya, i des de fa anys, ni s’han complert, ni és tenen visos de que algun dia és compleixin. (El Punt Avui del 2 de Setembre)
El fet més greu dels incompliments espanyols, és en l’apartat internacional. La mesura democràtica i complidora d’un Estat amb els acords acceptats amb llibertat són els que defineixen la baixa o alta qualitat democràtica d’un Estat. L’Estat espanyol fins i tot és comparat amb Estats Africans en tot el que te a veure amb els compliments dels compromisos adquirits.
És en aquest apartat, on l’Estat espanyol fa aigües. Sentencia del Tribunal Internacional de Justícia condemnant l’Estat per tortures sense executar la sentencia. Denuncia a l’ONU pel tracte i procés del Sàhara, ex colònia espanyola, per no complir les seves mateixes resolucions.
L’Estat espanyol és expert en acceptar i no complir les diverses legalitats. Ser membre de ple dret a l’ONU, l’obliga, és vulgui o no i el dret dels ciutadans i pobles a autodeterminar-se, segons la ONU és un dret universal.
És la Declaració Universal dels Drets Humans, la que més incompleix l’Estat espanyol. Aquesta declaració situa per davant de qualsevol fet i intenció el dret inalienable de la llibertat dels ciutadans a expressar-se, a ser tractats com individus lliures i amb capacitat de decisió per ser membre d’una nació i al dret de canviar aquesta condició si així ho desitja (Art. 15 apartat segon la D. U. Dels D. H.).
El govern espanyol incompleix els principis de la DU dels DH amb el pretext de que a Espanya només hi ha un subjecte polític, els espanyols, i que el dret individual o col·lectiu no existeix, donat que “l’Estat espanyol és un Estat de dret i democràtic”. Espanya mai reconeixerà el dret individual i menys el col·lectiu fora dels marges de la seva legalitat. La legalitat internacional o els principis no formen part de l’acció política espanyola. L’únic que podem i desitgem és esperar que el nostre procés d’autodeterminació de base democràtica i pacifica serveixi pel reconeixement final. Europa i el mon ha de decidir de quin costat està, dels processos violents o dels escrupolosament pacífics i democràtics.
Catalunya i els catalans tindrem la legitimitat democràtica del 27 S. i l’aval internacional, segur. El que no tindrem pel que sembla és un Estat disposat a negociar i si és així la comunitat internacional haurà d’intervenir. Europa ha de ser estable jurídicament, políticament i econòmicament, segur, però cap poble ha de bescanviar la seva llibertat, per aquets conceptes i el català tampoc.
RSS Feed
