Barajas, aeroport estratègic per Espanya i el seu Estat, fa estona que ja és l’únic hub per decisió estatal i la pretensió es que continuï així.
No ho és l’aeroport de Manises, ni Bilbao, ni del Prat. Aquest fet determina que el centralisme estructural i el poder polític, resideixen a Madrid, que és conforma com la màxima representació d’Espanya i el seu Estat.
Inversions. 1.700 ME pel Prat – Barcelona i 1.700 ME per Barajas. Els primers, per uns tuïts han desaparegut, i ens diuen que les inversions per connectar Girona i Reus amb alta velocitat es mante. També ho sabem, esperarem vint anys com a mínim.
Els de Barajas no només es mantenen, sinó que segur que s’executaran amb una diligencia extraordinària.
3.400 ME no són poca cosa. Són diners que l’Estat espanyol no te. Diners que vindran de la UE com ajuts i dependrà que la UE entengui que els dos projectes d’ampliació siguin necessaris per mantenir creixements econòmics.
Potser el “Gobierno de España” te informació de primera ma que a la UE no ho tenen clar, sobre tot perquè de moment l’aeroport de Barajas no està saturat i el del Prat tampoc. També hi tindria a veure un seguit d’aeroports mes petits que amb inversions molt menors podrien diversificar la demanda i evitar grans inversions amb futurs incerts. I que no és el mateix 1.700 que 3.400 ME.
Jugada mestra. Liquida la confrontació interna entre PSOE i UP d’una tacada. Tanca la carpeta dels 3.400 ME reduint-la a 1.700 ME. Deixa clar que el poder resideix a Madrid i que la Generalitat és una gestoria. Que la taula de “diàleg negociació” és una quimera fora de la Constitució espanyola i per últim que els culpables de la no inversió es de la Generalitat. Pedro Sánchez i els seus assessors són uns cracs.
I part de raó tenen els de Madrid. Com collons pot ER dir (Joan Tarda i d’altres de ER) que en son contraris a l’ampliació i insinuar, la portaveu de Presidència que ER participarà a la manifestació contra l’ampliació, quan són responsables d’un acord de govern per pactar amb el “Gobierno de España” la inversió.
Pedro Sánchez ho te clar. Necessita els vots de UP i en menor mesura els dels seus “satèl·lits”, siguin o no d’esquerres. I quan cal ja tenen els del PP, Vox i C’s. I mentrestant la seva legislatura avança superant entrebancs i compromisos irrealitzats (reforma laboral del PP intacte, llei mordassa activa al cent per cent, taula de diàleg una vegada al mes, etc).
Una moció de censura és gairebé improbable. Els de UP han tastat el poder de la cadira i la resta mai sumaran amb els del PP, Vox i C’s. Però existeix l’altra via. El “Gobierno de España” del Pedro Sánchez pot finir si a la presentació dels PGE no s’aproven.
Segur que els vots del PP, Vox i C’s no els tindrà, per tant necessita els vots de la seva investidura i que ningú falli per aprovar els PGE. Només que els vots de ER més JxCat, els del PDeCAT no ho sabem, votin no, anem a eleccions generals i sobre tot serà el torn de ER, perquè monarquia, drets, aeroports, inversions, taules, competències, trens, es posin a la romana i decideixi, a favor dels PGE o en contra i si és a favor voldrà dir que amb uns indults, continuïtat de la repressió amb exiliats inclosos sempre n’ha tingut prou.
Esperem que per JxCat no i, prengui les mesures adequades que segur passen per unes noves eleccions. Dir-nos que no toca i per responsabilitat, és mentir-nos i pixar-nos a la boca. ER i JxCat no ens han mostrat que la coalició de Govern sigui creïble i lleial entre socis. Sense confiança i amb els gabinets pendolant, els catalans som els eterns perdedors, per tant el que hem dit, eleccions.
RSS Feed
