Cap dels actors vol fracassar. Un fracàs suposa per uns perdre el poder que dona un Estat, pels altres no haver-lo obtingut.
Mariano Rajoy, o els seus assessors, han arribat a la conclusió que millor unes eleccions que fer President algú altre. Ahir un capitost del PP va sentenciar-ho; “nosaltres mai votarem un candidat que no sigui Rajoy”.
Pedro Sánchez amb la seva tropa, dividida, ho te pelut. Uns volen abstenir-se i que Rajoy repeteixi. Deu ser per les portes giratòries i prebendes garantides des de el PP. D’altres al costat del Secretari General, Pedro Sánchez que vol un govern “d’esquerres i progressista”. El problema és que sense Ciutadans que diríem d’esquerres en te ben poc, no suma. ERC i DiLl “vetats” per independentistes. A FAVOR SEU I CONTRA ELS DINOSAURES DEL PARTIT ESTAN LES DARRERES NOTICIES DE CORRUPCIÓ DEL PP.
Pablo Iglesias, sembla que és qui ho té més clar. Volen Pedro Sánchez de President i sense dir-ho explícitament compten amb els perifèrics. Iglesias sap perfectament que ni Pedro Sánchez ni el PSOE acceptaran que tot depengui dels independentistes catalans. La proposta però cala en els sectors més d’esquerres i els situa com la nova alternativa d’esquerres a Espanya.
L’Albert Rivera, és el que menys compta. El seu posicionament al costat del PP per Espanya i contra el secessionisme dels catalans, amb els seus 40 diputats, els ha col·locat en el no res. No serveix als del PP i els de Podemos no els volen ni en pintura. Ciutadans, són ara mateix inservibles.
Pur tacticisme, zero patriotisme espanyol. Ningú vol perdre i se’ls i en fot si és el poble qui perd.
L’únic que pot formar govern en aquesta disjuntiva és Pedro Sánchez. Fer-ho possible suposaria desactivar l’oposició interna del partit i guanyar la partida a Pablo Iglesias i Podemos.
Si Pedro Sánchez s’ha n’han sortís, també voldria dir, o bé que Ciutadans s’han abstingut a canvi de res, o be els perifèrics voten a favor i s’abstenen a canvi d’unes quantes accions de govern. Per cert no caldria traspassar cap línea vermella.
La nostra bola de vidre però, ens diu que unes noves eleccions és perfilen en l’horitzó, i a fe de Deu que en el fons és el millor que ens podia passar als catalans i al procés.
Qui vol davant d’aquest maremàgnum eleccions per obtenir redit polític? Doncs està prou clar. El PP que pretén fer veure que no governa per culpa dels altres i Podemos que situa tota la responsabilitat al PSOE si finalment no hi ha un govern “d’esquerres progressista”. Un per liquidar a Ciutadans i l’altre per fer el mateix amb el PSOE.
Insistim pur tacticisme. Ni regeneració, ni renovació, ni reformes ni res de res, només una lluita desfermada pel poder polític i econòmic. Catalunya com sempre l’excusa per uns i el leitmotiv pels altres. Mentrestant, nosaltres a lo nostre.
RSS Feed
