Ja n’és de curiós, uns li han dit corrupte, d’altres dretà, fins i tot l’han acusat de ser més espanyolista que els espanyols que ja és dir. Els contraris més assenyats, l’han acusat de ser el “retallador”.
També n’és, i encara més curiós si cap, veure i comprovar com l’arc polític ha treballat per descavalcar-lo i eliminar-lo fins límits barruers i lluny de la critica constructiva.
Artur Mas i Gavarró, 129é President de la Generalitat de Catalunya, ha fet el que cap dels altres després de la transició va gosar. Iniciar el procés per la independència de Catalunya, trencar amb els botiflers d’UDC i treballar per la refundació del seu partit. Cert que la iniciativa del procés no va ser només d’en Mas. La societat civil va empènyer i ell i el seu Govern van entomar el difícil camí de la confrontació amb Espanya i el seu Estat. Mai cap altre Govern des de el 1978, havia encapçalat una lluita institucional en defensa de Catalunya per exercir el Dret d’Autodeterminació com recull la Declaració Universal dels Drets Humans.
Mas va implementar el “Dret a Decidir” com sinònim d’autodeterminació. Mas va complir tots i cada un dels compromisos del full de ruta proposat. Va defensar que el Referèndum, era el darrer escenari a pactar amb el govern d’Espanya. Mai però va renunciar a tot el que les competències autonòmiques afavorien Catalunya.
Mas i dos Consellers, ara tres, se la van jugar amb la consulta del 9 de Novembre del 2014. Mas va proposar i posar en marxa l’acord més interclassista mai imaginat, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb més de 800 entitats que li donen suport.
Carles Viver Pi – Sunyer, va ser l’encarregat pel Govern d’en Mas, d’armar jurídicament el transit de Comunitat Autònoma a Estat. Com President del Consell Assessor per la Transició Nacional i amb un equip de 14 persones significades i patriotes, han construït el relat adequat per fer possible un full de ruta democràtic, pacífic i irreversible.
Mas i quan podia fer el contrari, va escoltar el clam de “President posi les urnes” i el President, tot i sabent que les malifetes d’alguns personatges del seu partit li farien mal electoralment, les va posar.
Tenim procés, tenim Junts pel Si, i tot gràcies al President Mas. Tenim Govern, tenim full de ruta, perquè Artur Mas sempre va tenir clar que primer el País i desprès el partit i ell. Tenim transició i full de ruta perquè el Govern presidit per Artur Mas va rebutjar el costat negre del PP, PSOE-psc i Ciutadans.
No volem que sembli una lloa interminable a una de les figures més rellevants dels darrers temps. Mas també va tenir desencerts i errors, i qui no. Però volem dir als quatre vents que de tots els Presidents ençà la transició, ell és l’únic que pot anar a la presó per posar les urnes i fer costat a la ciutadania.
Mas ho deia no serà fàcil. Tenim un Estat que farà tot el possible per evitar que Catalunya sigui lliure. Utilitzaran totes les armes al seu abast. Les legals i les il·legals. Tindran la cobertura política dels partits unionistes. Tindran totes les institucions als seus peus per doblegar-nos. Tindran la legalitat espanyola.
Mas és qui més ho patit. Un dossier apòcrif sorgit des de el Ministeri de l’Interior, acusant-lo de tenir comptes fora. Una campanya del 3 % quan no era i quan era President. Un embolica que fa fort amb el President Pujol. Unes retallades perquè sembla que al President era el que més li posava. Odi contra Mas perquè Mas i Rajoy són el mateix.
Ara que el President ja no te cap càrrec públic, que va renunciar a l’acta de Diputat, per cert ja no està aforat, ens va fer pensar que se’l deixaria tranquil per acabar la feinada del partit. Feina que convé a la seva militància i votants i com no a Catalunya. Doncs no. Sembla que alguns no en van tenir prou amb la seva renuncia i pas al costat. Volen la seva defunció política. Els de fora segur. De dins en tenim uns quants.
No podrem certificar que farà Mas. No sabem si serà President del vell o nou partit. No sabem si plegarà de la primera línea política. El que si sabem, és que si ell, el seu partit i la militància li fan costat, Artur Mas i Gavarró, se’ns dubta serà el primer President de la República Catalana.
No és una voluntat personal, és el fet planer de tenir el millor estadista, patriota i enamorat de Catalunya, que segur en els primers moments de la República apaivagarà esclats que puguin fer trontollar la consolidació del nou Estat. Nosaltres humilment no en veiem cap altra.
RSS Feed
