Pablo Iglesias i els ideòlegs que l’envolten, volen resoldre l’encaix de Catalunya a la Nació Suprema i el seu Estat, dient-nos als catalans que som una Nació i als espanyols, una Nació amb els mateixos drets que els espanyols. La Constitució del 78 ja va situar una denominació, nacionalidades, terme marxista que volia resoldre la visió de nacions que ho eren i volien ser-ho. Terme que no ha evitat el cafè per tothom. El regim del 78 pretenia construir un nou Estat. Descentralitzat i amb unes competències pactades que mai més s’haurien de revisar.
Ni una cosa ni l’altra, i la dura realitat ens condemna com a poble. Espanya castellanitzada, i amb uns indicadors arcaics, mostren que no s’aturaran fins la victòria final, la Nació única.
Unidos Podemos són favorables a un Referèndum pactat entre Catalunya i Espanya i contraris a la independència de Catalunya. Volen acontentar als nacionalistes, sobiranistes, catalanistes i al mateix temps als espanyols unionistes d’esquerres republicans i votants aleatoris.
Els de Unidos Podemos saben que mai és pactarà cap Referèndum d’Autodeterminació. Fer-ho, implícitament abocaria la Constitució espanyola a les escombraries. El PP i PSOE no ho consentiran mai. Són els defensors del nou regim, o no tant nou del 78. El PSOE i no tothom del PSOE, com a molt, podrien admetre que Catalunya és una Nació, això si és determina folklòrica, treballadora i amatent dels seus i res més.
Els espanyols, de dretes i d’esquerres volen i estan construint la Nació una des de fa segles. Mai han tingut cap altra intenció i els fets demostren que tenim raó.
- ∞ -
“La construcció nacional d'Espanya, si és que Espanya és una nació, ha estat sempre al centre del debat polític i social. Des dels inicis. L'ideari doctrinari que proclamava Espanya com el resultat de la feliç reunió de tots els regnes cristians peninsulars no és més un vernís que oculta una tràgica realitat, que es manifesta obstinadament a través dels segles. Des dels inicis. Espanya és exclusivament de fàbrica castellana. Espanya és l'expansió centrífuga —militar, política i cultural— de la Castella mesetària i medieval. De les seves oligarquies polítiques i econòmiques. La victòria borbònica en la Guerra de Successió (1705-1715) va certificar el fracàs d'una Hispània plurinacional, amb totes les reserves que implica fer ús d'aquest concepte, que es governava com una confederació. I va obrir portes i finestres de bat a bat a la castellanització d'Espanya. Que vol dir a la interessada fusió de les realitats nacionals castellana i española”.
- ∞ -
A tall d’exemple per demostrar-ho i per constatar que ahir i avui tot continua igual, unes quantes dades:
AN.- Audiencia NACIONAL.
CNP.- Cuerpo NACIONAL de policia.
DNI.- Documento NACIONAL de identidad.
BNE.- Banco NACIONAL de España.
ENMT.- Empresa NACIONAL de moneda y timbre.
INEM.- Instituto NACIONAL de empleo.
BNE.- Biblioteca NACIONAL de Espanya.
ENDESA.- Empresa NACIONAL de electricidad.
ENP.- Empresa NACIONAL de petroleo.
El llistat d’institucions, empreses i artefactes de tot tipus emmarcats amb la denominació NACIONAL, a Espanya és interminable i on no posen lo NACIONAL, posen lo ESPANYOL/A.
La Nació de nacions, no només és un insult a la intel·ligència, també suposa tractar-nos als catalans de “retrassadets” amb un oferiment que en aquest cas no arriba ni a peix bullit.