“El carrer sempre serà nostre i ni un pas enrere” han estat i potser continuaran sent els crits d’ençà l’1 d’Octubre més cantants i cridats a les manis concentracions pro País. Ahir era: ¡¡¡ i..inde..independència ¡¡¡.
El carrer, avui, ja podem dir que no és nostre i la dita de ni un pas enrere, comença a fer figa. El carrer no és nostre perquè l’Estat espanyol, amb el vist i plau del seu govern tenen l’eina de destrucció massiva i "legal" contra la qual no hi podem fer res. La llei de seguretat anomenada “Ley Mordaza. Una llei que permet totes les arbitrarietats inimaginables. La Guardia civil i la policia espanyola poden, de fet ja ho estan fen, acusar, detenir i engarjolar per una mirada que ells poden dir que és maliciosa i generadora d’odi. Llei que les esquerres espanyoles ja han fet seva.
Ho hem d’admetre el carrer no és nostre. No és nostre des de el dia que varem renunciar a defensar la República de baix a dalt i de dalt a baix. No és nostre perquè és l’Estat qui dona o no autorització per manifestar-nos. Si ara ho féssim sense permís, que ningú en tingui dubtes, la repressió seria brutal.
Ni un pas enrere, JA, per pixar-hi i no fer gota. Admetre el 155 és el primer pas. Renunciar a la unilateralitat, el segon. Demanar la bilateralitat amb aquells que no la volen ni en pintura. Proposar dos governs un al exili i un altre autonòmic executiu, per fer no se sap ben be que. Eixamplar la base social i electoral amb aquells que ni han volgut ni mai voldran que Catalunya sigui un Estat. Són els passos adequats però no per anar endavant ni per quedar-nos on som, directament per anar 20 anys enrere. Quan l’ independentisme no arribava ni a un 17 per cent del electorat.
Ara que ja sabem que el carrer no és nostre, que el 155 està fent la feina que els Decrets de Nova Planta, la recula de Borbons i els dictadors espanyols, no van ser capaços de fer, estem reculant tant, que fins i tot alguns braman per un nou tripartit d’esquerres lluny de la República. Són els que volen liquidar qualsevol procés d’alliberament.
Els Jordi’s 40 dies a la presó, els del Govern 23, els mateixos que el President Puigdemont i resta de Consellers exiliats. Quina ha estat la resposta de País? un nou 11 de Setembre traslladat al Novembre, unes aturades locals i unes quantes performances. La vaga de país més testimonial que altra cosa. La visita dels 200 alcaldes per donar suport al Govern exiliat. La manifestació que farem a Brussel·les el dia 7 de Desembre i concentracions de funcionaris contra el 155, no els hi fa mal.
Hem de ser conscients i realistes reconeixent que aquestes mobilitzacions i accions, de moment no han servit per restituir res, ni per aturar el 155, ni per aturar la repressió de tot tipus que el govern del PP està exercint a tots els sectors de Catalunya, ni per aconseguir alliberar els presos politics, ni per fer que el carrer sigui nostre.
Ens estem acostumant als desagradables fets que el govern espanyol i els seus lacais ens ofereixen. Ni els de Unidos Podemos que podrien recórrer al TC el 155, tenen més de 50 diputats per poder-ho fer, ens fan costat. Ni el PSOE ni UP que amb els nacionalistes farien majoria per anular la Llei Mordassa, tampoc fan res.
Que ningú s’auto enganyi els que volem la independència a Espanya estem sols. Ens enfrontem a tot un Estat i totes les estructures socials i politiques que van fer possible el regim del 78 (PP,PSOE, C’S, CCOO, UGT, IBEX 35, l’Estat i les seves clavegueres, els tres poders, la gran patronal CEOE, el borbó i un grapat de mitjans de comunicació).
El carrer mai serà nostre si no aconseguim implementar la República. Per tant i saben que els espanyols van a totes per guanyar la partida i extingir-nos, només ens queda la resistència activa i passiva i potser començar a pensar que els lideratges d’ara s’haurien de jubilar i agrair-los els serveis prestats.
Passi el que passi el 21 de Desembre, Junts per Catalunya, ERC i les CUP han d’impedir que ningú pugui substituir al President legítim Carles Puigdemont i el seu Govern. Qui pretengui eixamplar amb algun tipus d’unionista s’ha la de castigar a les urnes i des de aquí reclamem el dret a saber si aquesta opció entra en els plans de ERC, Junts per Catalunya o les CUP. Ho reclamem per allò de que volem decidir i decidir be a qui li donem el vot. Ni més ni menys.
Per cert els carrers seran nostres quan siguem República i mai més depenguem de les decisions centralistes i maldestres que és fan i desfan a Madrid. Mentrestant, ni els carrers ni les institucions de Catalunya són nostres per molt que ho cantem i cridem. I punt.
RSS Feed
