Artur Mas President de Catalunya per decisió dels votants i de ERC, ha fet el que deia el seu Programa polític, hi ha proposat el que ell creia que calia fer per guanyar el 27 de Setembre.
ERC, “còmplice” directe de la governabilitat des de el 2012 amb retallades incloses, ha mantingut i de moment manté que la unitat per guanyar al 27 sigui un valor afegit. Matisem quan la unitat només és d’esquerres, aleshores si. Sembla que aconseguir la independència de Catalunya no és un fet extraordinari ni reclama cap unitat popular.
Els de la CUP són fins i tot més rars. La governabilitat els hi ha suat. Volen la independència i arreglar les injustícies socials, com si el Govern i ERC no, això si, sense “pringar-se”. Fins i tot podem afirmar que l’argumentari del perquè volem ser lliures, és lluny del que fan servir des de la societat civil.
Tornem-hi. El President ens ha dit per activa i per passiva que no seria fàcil, que davant de moments excepcionals, accions excepcionals. De moment cap de les accions que ha proposat, ha estat rebuda pels partidaris a la llibertat amb aplaudiments, ens al contrari, sense dir-ho obertament i sibil·linament ens diuen, amb “la dreta” no hi podem anar junts. Per cert, greu error situar a CDC i al President al costat del PP i Ciutadans i d’una dreta antisocial. Fer-ho indirectament va contra ERC que ha estat i de moment ho és, crossa del Govern Mas.
Som on som i ara no plorarem. La ANC i Òmnium consultaran als seus associats. La falta de resposta automàtica de les respectives juntes amb un SI, a la proposta del President, hagués esta el més escaient, sobre tot perquè lo de la llista unitària ja formava part, si més no del ideari de la ANC, d’Òmnium potser també.
La resposta pot ser fins i tot desagradable per molta gent, i fins i tot “desmobilitzadora”. ERC, de moment no ha fet cap gest que ens faci creure que tot és possible. Fins i tot amb la seva proposta de l’Alternativa per la República, tenca altres possibilitats que no sigui continuar amb les tres llistes. Nosaltres si és així, ja preveiem que en seran quatre. La quarta serà els del Si i No, o el que és el mateix resolguem el conflicte entre tots els espanyols. Perillós, molt perillós.
Si és manté aquest escenari, que creiem fermament gens bo pels interessos dels catalans, caldrà que no perdem més temps i entrem en campanya. Una campanya on procurem fer-nos el mínim mal possible. Pensem que després hem de continuar el que queda del procés. Que haurem de constituir un Govern de concentració, si guanyem, per iniciar el procés constituent. De fet hauríem de practicar una “unitat” fictícia si és vol, però necessària si volem sumar i guanyar.
Dit això, i donat que cap bola de vidre ens pot dir el resultat del plebiscit del 27, hem de dir, i obertament i sense cap tipus d’acritud, que si guanyem la proposta de les llistes variades haurà estat tot un encert. Ara bé si perdem, com a Barcelona, els únics que no seran responsables són el President Mas i el seu partit CDC. Els responsables hauran estat ERC, les CUP i una part de la societat civil.
RSS Feed
