15 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
La ANC, sembla que te sobre la taula quatre propostes per celebrar l’11 de setembre d’enguany. S’ha na filtrat una, i els mitjans l’han esbombat a tort i a dret. Una marxa de torxes arreu de les muntanyes de Catalunya.
Critiques furibundes i interessades. Que si en ple estiu és una temeritat fer foc al bosc, que si recorda moviments feixistes d’altres temps. La realitat pura i dura és que sembla un disbarat i si les altres tres propostes són del mateix estil, des de aquí ja diem que no anem be.
La ANC, de moment ha complert a la perfecció el paper assignat, per la societat civil, mobilització i amb el contingut més transversal possible.
L’11 de Setembre del 2012, l’Assemblea Nacional Catalana i amb el lema “Catalunya nou Estat d’Europa”, organitza la manifestació més exitosa, amb més 1.500.000 de participants des de la “transició”.
L’11 de Setembre del 2013, L’Assemblea Nacional Catalana i amb el lema “Via Catalana per la Independència”, dona el cop d’efecte, més participatiu i organitzatiu que mai cap altre entitat ni política ni social havia fet a Catalunya. El reso internacional obtingut, és extraordinari.
Aquets dos fets, han impulsat a la classe política a prendre posicions i decisions a favor del procés i al dret a decidir, d’una forma inequívoca. Hores d’ara opinadors i analistes, més l’actitud dels espanyols, coincideixen que el procés no te aturador. Catalunya marxa decididament cap al seu alliberament. Algun dia la ANC, haurà de “patir” el reconeixement més digne que els catalans pugem oferir.
Ara be, la ANC no te cap obligació de marcar-ne reptes a curt termini de caire estratosfèric o d’una espectacularitat mediàtica com si fóssim un gran circ instal·lat al territori.
Mantenir la tensió ciutadana i estendre la conscienciació, democràticament i pacíficament, és la nostra millor arma. Per cert és la que els treu de polleguera. Mantenir la tensió, fa possible que els politics que lideren el procés no s’adormin. Dit això, el que no cal és batre cap record Guinees cada any fins la independència.
Fem-ho senzill, 2.000.000 de catalans i catalanes a la capital de Catalunya, és tant efectiu i més plausible que fer un invent que pot esdevenir un fracàs. D’acord hem de fer d’aquest 11 de Setembre una diada de festa, però no només de festa. Ha de ser una diada reivindicativa. Ha de ser la diada que confirmi que els catalans volem votar i que volem fer-ho perquè hi tenim tot el dret. Afegim que seria bo que fos la darrera diada autonòmica.
Per cert el 23 d’Abril, diada de San Jordi, de l’any vinent, és tant bona data com qualsevol altre per fer la Declaració d’Independència de Catalunya. La ANC per fi ja ho te clar, la DUI n’és la solució.
Fer una concentració, perquè seria això, a Barcelona on tindrem milers de turistes d’observadors, on tornaríem a situar la capital de Catalunya al vell mig de l’Univers Internacional, te una potencia política i mediàtica, que no cal fer invents i menys a la recta final on som ara instal·lats.
Només caldria per fer-ho realment especial, és que existís la pancarta del SI i SI amb els noms de CDC, ERC, CUP, AMI, ANC, Òmnium, i tots aquells que treballin pel SI i SI. Amb això i els dos milions de catalans omplin Barcelona d’estelades i festa democràtica, en tindríem prou..
RSS Feed
