Sembla prou evident que a Catalunya el mon sobiranista te prou implantació com per fer l’acció més agosarada per respondre amb contundència l'embat d’Espanya, el seu Estat i unionistes a favor nostre i dels nostres interessos legìtims.
La proposta era legitima i sempre la varem plantejar des de l’única opció democràtica valida, pacíficament i d’arrel popular. Un Referèndum acordat amb l’acceptació del resultat, era el més raonable per decidir si independència o comunitat autònoma espanyola. Espanya ens ha dit que no, i que perseguirà jurídica i policialment qualsevol proposta a favor de la independència, malgrat drets, avui i demà.
Si volíem i volem ser un Estat en forma de República, comporta que decidim deixar de ser espanyols i convertir-nos en ciutadans catalans de la República Catalana. Altrament no s’entendria voler la independència i ser espanyols a l’hora.
Hem fet manifestos a tor i a dret. Hem recollit signatures per infinitat de causes. És hora de fer l’acte de compromís i per mostrar que els presos politics i exiliats no estan sols.
Hem de signar el document més valuós per el que vol dir i per mostrar al mon la nostra determinació que suposi que la República Catalana i els seus ciutadans, han renunciat explícitament a ser ciutadans del Estat espanyol amb una monarquia que hores d’ara ja no ens representa.
Hem de recollir, amb una gran campanya, més de dos milions de signatures efectives que renunciïn a ser espanyols.
Paral·lelament hem de trencar amb l’Estat espanyol i les seves institucions. No podem continuar legitimant la justícia espanyola, ni un Congres ni un Senat. Espanya ha de saber que ja no els reconeixem com un subjecte democràtic amb separació de poders.
Fer una vaga general, que és el que demana el cos, després dels fets d’ahir (23 de març 2018), és una opció, però també és la que afecta a tothom indestriadament i potser la que tindria menys seguiment. Cal respectar a les minories. Aquesta opció sempre ha de ser la darrera i si al final és la solució segur que haurà de ser indefinida.
Ens cal la coordinació de tot el mon independentista. Avui no podem restar inactius davant tanta misèria espanyola. Intel·ligència i menys anar amb el lliri a la ma.
Aquesta proposta té una carrega de profunditat política i social de primer ordre. Espanya no te prous presons per tants catalans independentistes i compromesos i això el mon ho ha de saber.