Actualment a Catalunya tenim dues estratègies perfectament definides. La que representa el MHP Carles Puigdemont, ara President de Junts i la del President de ER i ex Vice President del Govern Oriol Junqueras.
Dues estratègies que s’han visualitzat descarnadament al si del Govern i del Parlament. Fins i tot el MHP Quim Torra, abans de l’iniciï de la pandèmia és va veure obligat a parlar de deslleialtats i convocatòria d’eleccions avançades.
Tindrem eleccions, que seran autonòmiques, convocades pel President o per la justícia espanyola i se’ns dubta les forces unionistes aniran a totes per impedir que els independentistes sumin i facin majoria absoluta en diputats i vots.
També tindrem els que treballen pel mateix però sota l’excusa de que serà un Govern d’esquerres i progressista. A imatge del que tenen a Espanya entre el PSOE i Unidas Podemos. La pega és que aquest Govern mai treballarà per la independència de Catalunya, per una sobirania legal i blindada, ni per un Concert Econòmic com el que tenen a Euskadi i Navarra.
Si guanyessin els de Ciutadans, PSOE i PP, volem dir amb capacitat per formar govern, la cosa quedaria clara, el moviment per la independència hauria mort per molts anys. Si això passes, que ningú en tingui dubtes, l’espanyolització que rebríem els catalans, estaria al nivell del que estan fen els xinesos amb el Tibet.
Si els que van d’esquerres i progressistes tenen majoria per governar, que tampoc ningú en tingui dubtes, governaran, això si, acceptant el regim del 78 i pidolant a canvi de concessions gracioses. Del dret d’autodeterminació, de l’1 d’octubre, de la repressió als independentistes i de la independència segur que anirà al calaix de la historia tot dient-nos que hem de eixamplar i que no som prous. Si això passes quedaria clar que ER aparcaria la lluita per la independència i que primària la governança d’esquerres amb aquells que no ho son ni la volen.
L’escenari que sembla més plausible, diuen les enquestes, i malgrat no anem amb una llista de país, és que Junts més ER més les CUP tornin a tenir majoria absoluta al Parlament. Fins i tot podria ser amb vots. El problema, donada la confrontació estratègica de cada força política i la reflexió seria perquè fer. Per fer el mateix que fins ara. Cultivar les deslleialtats internes al si del Govern i Parlament. Tornar a deixar clar que no tenim cap full de ruta.
Els independentistes tenim mala peça al taler. Si guanyen els unionistes espanyols merda. Si guanyen els progres d’esquerres merda. I si guanyem els independentistes amb els pretesos més merda.
Sembla i cada dia tenim més detalls, que la cosa va de independència o dependència. Els unionistes sembla que ho tinguin més clar i fins i tot ja treballen per una coalició espanyolista. El mon independentista que no anirà com tocaria, haurà de decidir. O amb Junts al costat dels exiliats amb l’estratègia de la confrontació democràtica, o amb ER que vol estar amb uns i els altres a l’hora, o amb els de les CUP que sempre aprimen el mon per la independència llençant-los a la paperera de la historia, uns quants, perquè no són dels seus.
Junts a de guanyar aquestes eleccions amb numero de diputats i vots. Puigdemont és i representa, creiem, l’alternativa. Sense lligams partidistes, i amb un control efectiu del Govern i del Parlament, és el camí.
El vot útil independentista ha de triar i decidir. La possible independència donant el poder institucional a Junts, o dependència i autonomisme graciable votant a ER i CUP. O un nou tripartit entre el PSOE, Comuns, ER i les CUP, que per experiència sabem com acabaria.
RSS Feed
