Sembla que la petició, exigència, pels de ER, Comuns, Socialistes i “ciudadanos”, aquets darrers dies demanant eleccions s’hagi atenuat. Però no.
Portem dos anys de legislatura i en queden dos més, si la justícia espanyola no ho evita, si ER no trenca el Govern i si el MHP quim Torra, ara decideix que la desconfiança d’ahir s’ha reconvertit amb una nova confiança i el que va dir al Febrer ho guarda al calaix. Però sembla que el nou rumb de ER acordant altra cop l’abstenció amb el PSOE – UP, a la nova quinzena d’Estat d’alarma, contràriament al que diu el MHP Quim Torra i JxCat, ens recorda que aquest govern ja fa estona que fa aigües i no ho arregla ni Deu.
A aquestes alçades, de les poques coses que segur seran inamovibles, una és la manca d’unitat estratègica i d’acció per part de les direccions de les forces independentistes. Uns per un canvi radical d’estratègia desprès de l’1 d’octubre, i d’altres per qüestions ideològiques. Creiem que és hora que ho admetem i fem la unitat transversal des de altres vessants. Amb ER i les CUP impossible anar a una.
A les properes eleccions poden passar moltes coses. Sobre tot en funció del que se’ns proposi als patidors independentistes ER ja ha decidit quina serà la seva proposta: eixamplament de la base, que no cal que sigui per la independència ni amb exclusivament independentistes, per una negociació amb l’Estat espanyol futura i sobre tot per guanyar la Presidència de la Generalitat. Els de les CUP, proposen com sempre primer la revolució social des de el carrer, i treballs ecològics d’acompanyament. Suposem que mantindran el futurible de la independència, només cal que ens expliquin com fer-la i amb qui, donat que la seva rellevància, és aparcar a nous independentistes, perquè diuen són de dretes.
Finalment tenim l’entramat que aparentment sembla situat sota el paraigües del MHP Carles Puigdemont. La liquidació de CiU primer, i la de CDC en cap cas evita que els seus adversaris continuïn atacant amb allò del 3% i el pujolisme. Relaciona al PDeCAT amb els convergents i de retruc fer-ho amb JxCat és la màxima de les esquerres catalanes i espanyoles.
Alguns que en formen part del PDeCAT i JxCat, obliden, que Convergència com partit finit no té cap sentencia, i si s’hagués de situar la seva governança al haver, igual tindria un bon superàvit respecte d'altres.
Renovar-se o morir. D’acord però potser no cal renunciar al que va suposar la convergència. Amb els seus èxits i fracassos. Molts ex convergents, avui a favor de la independència, l’erren creien que el seu passat és vergonyant. Les influenciats per la matraca mediàtica i política, creiem, pot suposar la renúncia al que el MHP Jordi Pujol i els seus dirigents van fer. Si, s’ha de ser intransigent amb la corrupció, però que ningú oblidi, i no va alló del i tu més, que si un compara el nivell de corrupció amb el PP, aquets si condemnat com partit, i el PSOE, els de CDC haurien estat uns mals aprenents.
Ho sabem el PDeCAT ha tingut, fins la marxa de la Pascal, una part de la direcció pro convergent. Deu ser per això que Puigdemont saben que no les tenia totes per tenir un partit, estructurat, lleial i amb objectius clar va fundar amb d’altres la Crida.
També sabem, que desprès de la negativa de ER i les CUP per fer al 21D del 2017 una candidatura de País, és va veure obligat amb el PDeCAT paraigües electoral i independents a constituir la candidatura electoral de JxCat. Embolica que fa fort. Puigdemont militant del PDeCAT, associat a la Crida, cap de llista per JxCat i promotor del Consell per la República.
Tindrem eleccions, segur. El que de moment no sabem és com els associats al PDeCAT i La Crida i anirem, i de moment sense saber amb quin objectiu. El Consell per la República ha de ser altra cosa, i deslligada de qualsevol partit, fins que aconseguim la independència.
Tant el PDeCAT com La Crida, David Bonvehí i Jordi Sánchez, estan condemnats a entendres i resoldre duplicitats innecessàries. Sobre tot perquè el lideratge de les dues formacions, indiscutida i indiscutible, del MHP Carles Puigdemont, no para de llençar als quatre vents la necessitat de la unitat per vèncer. Seria frustrant que Puigdemont no aconsseguis amb el PDeCAT, JxCat i La Crida el que ha de ser l’eina per fer valer la seva dita “preparem-nos”.
Els associats al PDeCAT, i a l’hora de La Crida, ara mateix estem perplexos. Incapacitat per resoldre les qüestions d’organització de partit i de retruc territorial. Governen els de JxCat i els del PDeCAT la marca legal, relegada al ostracisme, cosa que incideix al increment d’associats hi ho pèrdua. Mentrestant La Crida que és va constituir amb més de 6.000 catalans i avui amb més de 15.000 seguidors entre associats i simpatitzants, dormint el somni d’una nit d’estiu.
És urgent, i més del que alguns és pensen. Si ER s’absté per continuar amb l’Estat d’alarma, saben el cost polític que tindrà, només vol dir que ja té pactades les eleccions a Catalunya amb el PSOE, UP i Comuns. Via judicial o provocada des de el Govern. Van descaradament a pel tercer tripartit i ja ni se’n amaguen.
Necessitem urgentment que Bonvehí, Sánchez(o l’Antoni Morral), Puigdemont i Mas resolguin l’entrellat per tenir la veu transversal més organitzada. Una proposta que replegui a tots els que treballen des de el PDeCAT per la independència, a tots als que des de la via institucional volen el mateix i procuren fer la millor gestió en nom de Junts per Catalunya. I com no, sumant a tots aquells de La Crida que no han volgut saber gairebé res amb el PDeCAT, però disposats a lluitar i treballar per la independència amb els nostre líder Carles Puigdemont.
Qui digui que és complicat fer sàvia nova, aprofitant el que tenim, potser el que fa, és el mateix que d’altres per preservar privilegis, poltrones i minsos espais de poder organitzatiu. La proposta de la suma ha de ser innovadora, organitzada, on tothom i tingui cabuda i aprofitant el bo i millor del que tenim, que és molt. Però fet aquest pas, que seria extraordinari, no en tindríem prou. Ens cal dir-los als catalans/es perquè hem fet aquest extraordinari exercici, que hem de fer si o si, transversal, generós i gens partidista, sinó fem públic, la proposta política i estratègica, i com dur-la a terme, per fer de Catalunya un Estat independent en forma de República, no serem res del que hem dit i fins i tot podríem i podrien encabir-nos al costat d’aquells politics que menteixen per treure redit electoral, i nosaltres no només sabem que no sinó que ho hem de demostrar.
RSS Feed
