ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

NOMÉS LA GENEROSITAT I L'ESTIMA A CATALUNYA ENS POT FER LLIURES

1/6/2020

0 Comments

 
Picture

Sembla que la petició, exigència, pels de ER, Comuns, Socialistes i “ciudadanos”, aquets darrers dies demanant eleccions  s’hagi atenuat. Però no.

Portem dos anys de legislatura i en queden dos més, si la justícia espanyola no ho evita, si ER no trenca el Govern i si el MHP quim Torra, ara decideix que la desconfiança d’ahir s’ha reconvertit amb una nova confiança i el que va dir al Febrer ho guarda al calaix. Però sembla que el nou rumb de ER acordant altra cop l’abstenció amb el PSOE – UP, a la nova quinzena d’Estat d’alarma, contràriament al que diu el MHP Quim Torra i JxCat, ens recorda que aquest govern ja fa estona que fa aigües i no ho arregla ni Deu.

A aquestes alçades, de les poques coses que segur seran inamovibles, una és la manca d’unitat estratègica i d’acció per part de les direccions de les forces independentistes. Uns per un canvi radical d’estratègia desprès de l’1 d’octubre, i d’altres per qüestions ideològiques. Creiem que és hora que ho admetem i fem la unitat transversal des de altres vessants. Amb ER i les CUP impossible anar a una.

A les properes eleccions poden passar moltes coses. Sobre tot en funció del que se’ns proposi als patidors independentistes ER ja ha decidit quina serà la seva proposta: eixamplament de la base, que no cal que sigui per la independència ni amb exclusivament independentistes, per una negociació amb l’Estat espanyol futura i sobre tot per guanyar la Presidència de la Generalitat. Els de les CUP, proposen com sempre primer la revolució social des de el carrer, i treballs ecològics d’acompanyament. Suposem que mantindran el futurible de la independència, només cal que ens expliquin com fer-la i amb qui, donat que la seva rellevància, és aparcar a nous independentistes, perquè diuen són de dretes.

Finalment tenim l’entramat que aparentment sembla situat sota el paraigües del MHP Carles Puigdemont. La liquidació de CiU primer, i la de CDC en cap cas evita que els seus adversaris continuïn atacant amb allò del 3% i el pujolisme. Relaciona al PDeCAT amb els convergents i de retruc fer-ho amb JxCat és la màxima de les esquerres catalanes i espanyoles.

 Alguns que en formen part del PDeCAT i JxCat, obliden, que Convergència com partit finit no té cap sentencia, i si s’hagués de situar la seva governança al haver, igual tindria un bon superàvit respecte d'altres.

Renovar-se o morir. D’acord però potser no cal renunciar al que va suposar la convergència. Amb els seus èxits i fracassos. Molts ex convergents, avui a favor de la independència, l’erren creien que el seu passat és vergonyant. Les influenciats per la matraca mediàtica i política, creiem, pot suposar la renúncia al que el MHP Jordi Pujol i els seus dirigents van fer. Si, s’ha de ser intransigent amb la corrupció, però que ningú oblidi, i no va alló del i tu més, que si un compara el nivell de corrupció amb el PP, aquets si condemnat com partit, i el PSOE, els de CDC haurien estat uns mals aprenents.

Ho sabem el PDeCAT ha tingut, fins la marxa de la Pascal, una part de la direcció pro convergent. Deu ser per això que Puigdemont saben que no les tenia totes per tenir un partit, estructurat, lleial i amb objectius clar va fundar amb d’altres la Crida.

També sabem, que desprès de la negativa de ER i les CUP per fer al 21D del 2017 una candidatura de País, és va veure obligat amb el PDeCAT paraigües electoral i independents a constituir la candidatura electoral de JxCat. Embolica que fa fort. Puigdemont militant del PDeCAT, associat a la Crida, cap de llista per JxCat i promotor del Consell per la República.

Tindrem eleccions, segur. El que de moment no sabem és com els associats al PDeCAT i La Crida i anirem, i de moment sense saber amb quin objectiu. El Consell per la República ha de ser altra cosa, i deslligada de qualsevol partit, fins que aconseguim la independència.

Tant el PDeCAT com La Crida, David Bonvehí i Jordi Sánchez, estan condemnats a entendres i resoldre duplicitats innecessàries. Sobre tot perquè el lideratge de les dues formacions, indiscutida i indiscutible, del MHP Carles Puigdemont, no para de llençar als quatre vents la necessitat de la unitat per vèncer. Seria frustrant que Puigdemont no aconsseguis amb el PDeCAT, JxCat i La Crida el que ha de ser l’eina per fer valer la seva dita “preparem-nos”.

Els associats al PDeCAT, i a l’hora de La Crida, ara mateix estem perplexos. Incapacitat per resoldre les qüestions d’organització de partit i de retruc territorial. Governen els de JxCat i els del PDeCAT la marca legal, relegada al ostracisme, cosa que incideix al increment d’associats hi ho pèrdua. Mentrestant La Crida que és va constituir amb més de 6.000 catalans i avui amb més de 15.000 seguidors entre associats i simpatitzants, dormint el somni d’una nit d’estiu.

És urgent, i més del que alguns és pensen. Si ER s’absté per continuar amb l’Estat d’alarma, saben el cost polític que tindrà, només vol dir que ja té pactades les eleccions a Catalunya amb el PSOE, UP i Comuns. Via judicial o provocada des de el Govern. Van descaradament a pel tercer tripartit i ja ni se’n amaguen.

​Necessitem urgentment que Bonvehí, Sánchez(o l’Antoni Morral), Puigdemont i Mas resolguin l’entrellat per tenir la veu transversal més organitzada. Una proposta que replegui a tots els que treballen des de el PDeCAT per la independència, a tots als que des de la via institucional volen el mateix i procuren fer la millor gestió en nom de Junts per Catalunya. I com no, sumant a tots aquells de La Crida que no han volgut saber gairebé res amb el PDeCAT, però disposats a lluitar i treballar per la independència amb els nostre líder Carles Puigdemont.

Qui digui que és complicat fer sàvia nova, aprofitant el que tenim, potser el que fa, és el mateix que d’altres per preservar privilegis, poltrones i minsos espais de poder organitzatiu. La proposta de la suma ha de ser innovadora, organitzada, on tothom i tingui cabuda i aprofitant el bo i millor del que tenim, que és molt. Però fet aquest pas, que seria extraordinari, no en tindríem prou. Ens cal dir-los als catalans/es perquè hem fet aquest extraordinari exercici, que hem de fer si o si, transversal, generós i gens partidista, sinó fem públic, la proposta política i estratègica, i com dur-la a terme, per fer de Catalunya un Estat independent en forma de República, no serem res del que hem dit i fins i tot podríem i podrien encabir-nos al costat d’aquells politics que menteixen per treure redit electoral, i nosaltres no només sabem que no sinó que ho hem de demostrar.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.