És evident que els símbols no donen de menjar. Ni per suposat aporten cap element de modernitat ni de futur, socialment clar. Però tothom podria estar d’acord que el que fan és transmetre voluntats, futurs engrescadors i emocions.
La II República espanyola, proclamada el 14 d’abril del 1931, el primer que va fer, sobre tot al carrer, va ser despenjar la roja i gualda i penjar la tricolor. El morat en record als Comuners de Castellà oposats als borbons. L’himne de Riego ho va acompanyar. La tricolor representava la mor d’un temps i d’una dinastia imperial, la borbònica. Encara més, volia ser la veu dels oprimits, que fins i tot van deixar una estona la vermella amb la falç i martell.
La bandera dels borbons definida amb un Reial Decret al 1785 com la roja i gualda, esdevé ensenya primer a la marina i finalment arreu per ordres de Carles III. No serà però fins l’any 1908 que el govern espanyol dicta que aquesta ensenya onegi a tots els edificis oficials.
Franco va fer el seu cop d’Estat (18 de Juliol del 1936), amb l’ajut de tot un entramat econòmic, internacional, militar i eclesiàstic. Són fets històrics i documentats. El que també va fer des de el primer moment, va ser bescanviar la tricolor per la roja i gualda. El missatge simbòlic era determinant. El cop d’Estat és feia en nom dels borbons i de l’Església catòlica apostòlica i romànica. Els continguts colpistes vindrien desprès. Contra el separatisme català i contra el comunisme.
Franco va guanyar la guerra i els interessos mundials, guerra freda, van consolidar i va ser el principi de tot plegat per blanquejar la dictadura, el nazisme i el feixisme. El símbol màxim del franquisme i del falangisme triomfant va ser la roja i gualda. Avui, i per vergonya de les organitzacions internacionals, ONU, OTAN, UE, AI, ..... bandegen a l’aire la roja i gualda franquista i del borbons tacada de sang. La política internacional ja les te aquestes coses, igual per això tenim el Planeta que tenim.
Durant el franquisme, els assassinats, afusellaments, tortures, persecució i repressió és va fer en nom d’un símbol la roja i gualda. Institucions i tots els funcionaris destacats sempre ho feien acompanyats de la roja i gualda i crucifix.
Vicent Partal avui ha contestat amb arguments i contundència la critica sobre el som “guerracivilistes” (Vilaweb 19 de Maig, editorial) però per guanyar al franquisme. Suposo que venia al cas pels moviments colpistes que poc a poc a Madrid s’instal·len al carrer, proclamant-se demòcrates hi fent-ho amb la roja i gualda sense avergonyir-se.
Que dur ha de ser que venguis que ets la esquerra progressista exhibint com teva la roja i gualda i al mateix temps els franquistes i neofranquistes, feixistes et refreguin per la cara la seva ensenya, la roja i gualda, la mateixa. Un matis els més ultres i posen un pollastre.
Ahir el PSOE del Felipe González i Guerra, el PCE de Santiago Carrillo van fer-se seva la roja i gualda de Franco. També els borbons. Avui el PSOE de Pedro Sánchez i Unidas Podemos, hereus del PCE, ens diuen que són patriotes espanyols hi ho fan també amb la roja i gualda i defensant al borbó.
Els espanyols, que no poden ser altra cosa, i que van de bona fe, han de tenir clar que amb aquest Estat i el borbó, ni tercera República espanyola, ni una societat més justa. I com deia Lluis Llach a la seva cançó: “Venim del Nord, venim del Sud i no ens mena cap bandera que no és digui Llibertat”
Postdata. Si els independentistes ens hem fet nostra l’estelada, és perquè no hem trobat cap altra símbol que representi avui la lluita per la independència de Catalunya. I quan siguem lliures amb la senyera, amb la de sempre en tindrem prou.
Per cert els espanyols avui que ja teniu “Nació” i Estat, esteu de sort, els franquistes feixistes i les esquerres defenseu el mateix, Espanya una i sota la mateixa bandera, la roja i gualda. Hauríeu d’estar contents.
RSS Feed
