Escoltar a 8TV les preguntes d’en Cuni i les respostes d’en Junqueras, un calfred amb va recórrer tot el cos.
Vagi per endavant el reconeixement públic per l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, fent l’esforç titànic per acceptar finalment el nou 9N. Condemnable però, el treball soterrat i insistent per desmobilitzar el nou 9N des de la proximitat intel·lectual i de base que ERC no ha parat de fer des de la “trencadissa de la unitat” al Palau de Pedralbes.
2.305.390, millor dit 1.861.753, ahir van votar SI i SI, en cap cas van votar CiU, o ERC, o les CUP, ni a ICV. Els catalans van votar independència, desobediència i pel dret inalienable per decidir el seu futur, concretat amb el dret d’autodeterminació i és va fer de forma transversal.
Ahir en Junqueras responia; “com poden anar junts amb aquells que tenen membres al govern que treballen en contra de la independència o que si més no ho sembla”. Brutal. Aquesta resposta no és la que és mereixen els catalans que volen el que volen i saben que si no és amb el concurs unitari de tothom la independència mai deixarà de ser una quimera.
Al President Artur Mas se li podran criticar moltes coses, segur a CiU també. Ara bé, no reconèixer el seu esforç i el seu compromís pel dret a decidir, per fer estructures d’Estat i per donar una imatge interna i internacional d’un país seriós on l’excel·lència, la democràcia i el civisme siguin la màxima, és quelcom, com ho va fer en David Fernández, que tothom hauria de fer en justícia.
D’aquí, fins que Catalunya sigui un Estat independent, segur que plourà molt. Aprofità aquest període per fer partidisme i partit, ara no hauria de ser legítim. La ciutadania no distingeix, en aquest procés entre “dreta i esquerra”. Ho demostren els 11 de Setembres, al camp del Barça i aquest 9N. La transversalitat és el fet que pot fer possible el que Catalunya és proposi. Utilitzar la societat civil, no escoltar el clam d’independència i unitat, i fer partidisme constantment, pot arribar ha ser traïció.
A les eleccions del 2012, la desconfiança va ser l’argument estructural que ERC va utilitzar per laminar CiU i al president. I podríem fins i tot estar d’acord. Ara però, ERC ni Junqueras, poden continuar amb aquesta brama. ERC pot proposar com voldria la unitat, cert, el que no pot fer és dir no a la unitat i sobre tot continuar utilitzant la desconfiança vers aquells que compleixen hi ho fan amb escreix i amb bona nota.
RSS Feed
