
Les retallades de l’Estatut a Madrid i al TC, potser van ser la gota que va fer vessar el got. Però som dels que pensem que ni ha molt més. De fet els arguments i relat ens han situat en el punt sense retorn.
Saber que som una “región descentralizada”, sense capacitat per decidir res que tingui a veure amb els pilars estructurals per construir i millorar una societat justa. Saber que Espanya, que no té recursos naturals i que depèn de l’extracció territorial per repartir la solidaritat clientelar. Saber que fa més de 39 anys que ja ens van aplicar el 155 econòmic ( de 9.000 a 15.000 milions d’euros anuals que s’han van a Madrid i mai més tornen a Catalunya). Saber que Espanya sense l’extracció econòmica no pot existir la Espanya autonòmica i per tant faran l’impossible per que tot continuí igual. Saber que tota la legislació catalana està supeditada a la que fan a Madrid. Saber que tenen les eines “legals i jurídiques” per imposar totes les politiques que vulguin. Saber que les inversions pressupostades als PGE, sempre castiguen Catalunya, per incompliment o per unes quantitats matusseres. Saber que no tenim cap dret sobre els ports i aeroports de Catalunya. Saber que tenim les xarxes de rodalies (RENFE-ADIF) controlades per l’Estat en contra dels nostres usuaris. Saber que la xarxa de carretes que mai traspassarà són una veritable infàmia. Saber que els catalans som els més represaliats i castigats per la nostra mobilitat. Saber que no disposem d’uns diners per l’ensenyament ni per la sanitat perquè l’Estat es gasta la nostra recaptació amb aeroports sense avions, autopistes sense cotxes, submarins que no suren, AVE’s sense passatgers, Castors que cobren els Florentino i que paguem els usuaris a les elèctriques gasistiques. Saber que no tenim dret a decidir. Saber que tenim un Parlament de fireta. Saber que ens menyspreen com a poble i saber que mai tindrem dins d’Espanya la capacitat de construir res diferent al que marca Madrid;
és no haver entès que si volem ser lliures, construir la República catalana en forma d’Estat, el que no podem fer mai és renunciar a la nostra legitimitat. Legitimitat que ve dels vots. Vots que és van emetre el 27S del 2015. Tampoc d’un Parlament sorgit de les mateixes eleccions.
No poden coexistir dos Governs i menys un de legítim i simbòlic, i al mateix temps un altra d’efectiu. Ens hem begut l’enteniment? No Marta els Països, els pobles, les nacions només tenen un Govern i sempre és el legítim.
Confrontar dos governs un legitimat i ara a la presó i exili, i una entelèquia de govern que no faria res més que legitimar el 155 i que aquestes eleccions serien autonòmiques, crearia el caos de País.
Un govern autonomista efectiu, capat per fer politiques, i un altra legítim a l’exili treballant per fer efectiva la República?. Insistim algú o alguns directament amb aquesta proposta s’han begut l’enteniment.
Cap situació jurídica, disminució de la repressió, presumpta normalitat o fins i tot acceptació que el 21 el 155 quedarà sense efecte, cosa que dubtem, pot fer que Junts per Catalunya, ERC i les CUP no tornin a restituir el nostre i únic Govern legítim, si guanyem el 21 clar. El camí autonomista per eixamplar i per convèncer fa temps que és va exhaurir. Avui tothom sap que vol, o Espanya o República catalana. Com sempre ni més ni menys.