L’1 d’Octubre varem defensar la democràcia i Espanya va tornar a reprimir-nos com sempre. Resultat, quatre presos politics, cinc politics exiliats, centenars d’imputats amb multes desorbitades i judicis pendents que ja tenen sentencia.
Les eleccions del 21D provocades des de Madrid, amb l’objectiu d’acabar amb el procés, ara la República, a desbaratat tots els seus plans. L’independentisme ha tornat a guanyar. Ara la via judicial serà utilitzada preeminentment per escapçar i per trencar-nos. Hi ho faran saben i pensant que ningú qüestionarà els seus mètodes i el que representen.
Si acceptem una Generalitat autonòmica, voldrà dir que acceptem que Carles Puigdemont ni cap altre que ells no vulguin serà investit i que els presos polítics romandran a la presó fins que Espanya decideixi el contrari.
Hem de constituir un Govern autonòmic amb presos i exiliats? Acceptar-ho seria normalitzar el relat unionista i trair la voluntat majoritària els catalans.
Fer govern amb presos, exiliats i perseguits jurídica i policialment, no determina ni garanteix cap eixamplament, ans el contrari, el relat unionista seria presentar als sobiranistes com covards, porucs i vençuts. A banda de que el 155, la intervenció, la re centralització i l’anorreament de tot el que faci ferum de català ja fa temps que ho tenim implantat a casa nostra.
Durant la dictadura franquista, alguns personatges van col·laborar amb el regim pensant que podrien minorar la dictadura. La dictadura ho va continuar sent fins la mort de Franco i va morir matant i sense que la ciutadania tingues cap altre dret que no vulgues el franquisme. Cap. Els seus col·laboradors l’únic que van aconseguir va ser legitimar l’horror de la dictadura.
La via pragmàtica, és la tercera via que els unionistes moderats volien. Abans en deien peix al cove. Sempre amb Espanya i pendents que el context ens pugui donar un seitó. Un Govern efectiu per fer que?, si estem intervinguts fins les celles.
El President Puigdemont ho acaba de reconèixer, el seu error va ser no implementar la República. Segur que té raó però el que està fet ja no te reversió.
Analitzar i reconèixer els errors per evitar-los sempre serà el més adequat i profitós. Ara ja tothom té clar, i no caben excuses, a qui tenim al davant, un Estat i suportes a qui no tremolaran les mans ni les porres per avortar les ànsies democràtiques dels catalans.
La posició de ERC, poc intel·ligent, venint don venim, amb gent a la presó i exili, va ser renunciar a la llista de País, a defensar obertament la legitimitat del Govern i càrrecs destituïts pel 155 i el que potser és més greu, a qui si tornàvem a guanyar a fer l’únic que podíem fer: Implementar la República catalana proclamada el 27 d’Octubre. La via pragmàtica dins de ERC començava. Fer Govern, eixamplar, tenir les institucions, tenir una bona part del poder. Autonomisme en estat pur. Alguns li diuen realisme. Per plorar, sembla que han oblidat el perquè volem ser lliures.
Acceptar que Carles Puigdemont no pot ser President, ni Jordi Sánchez, entenem que tampoc l’Oriol, senzillament i no ens enganyem més sisplau, és acceptar el 155, que som una “región española”, una “comunidad autonoma”, subjecte als designis infinits de Madrid i les seves castes dominants.
Com podem guanyar unes eleccions i desprès renunciar al candidat. Com podem dir-los als votants que el que han votat no serveix. Com podem explicar que volem la independència i al mateix temps acceptar que ens diguin qui ha de ser el President de Catalunya.
ERC ho pagarà i molt car, creiem. Avortar la investidura del President Puigdemont senzillament és una rendició en tota regla. Si tenim majoria absoluta al Parlament. Si tenim la proclamació efectiva que no implementada de la República. Si tenim la llei de transició jurídica aprovada legítimament, l’únic full de ruta possible és legitimar amb l’acció directe i política que a Catalunya el que farem des de el Parlament, l’exili i qualsevol Govern, és implementar la República catalana ja proclamada. Per això varem guanyar el Referèndum de l’1O i les eleccions del 21D.
Si Junts per Catalunya, ERC i les CUP, han fet de la restitució de les nostres institucions, i de la legitimitat dels nostres càrrecs electes un fet irrenunciable, perquè no han visualitzat que el President Carles Puigdemont continuava governant i marcava les línies mestres estratègiques i s’acceptava amb normalitat? La resposta dura i trista, és el compendi de les misèries humanes.
Tenim uns dirigents que volen el millor pel poble, però al mateix temps no escolten el que demanen. Són rucs de mena pensant que ells l’encerten millor que el poble.
Tenien un pacte, passes el que passes. Junts per Catalunya tenia la Presidència. ERC la presidència del Parlament. Les CUP res perquè sembla que això de mullar-se no va amb ells. Ara ERC discrepa, torpedina i vol re negociar. Els de les CUP es una altra historia que hores d’ara és inexplicable i tot i que són la minoria de la minoria, tornen ha voler tenir la clau i passar-se per l’engonal totes les aspiracions transversals dels catalans. Pitjor, diuen que el que fan ho fan pel poble i pels treballadors. Igual tenen raó i anar per la vida donant-nos cops de coça als collons entre els independentistes deu ser la millor opció per avançar.
Aquest post és un post ple de tristesa. Mai havíem arribat tant lluny i mai uns polítics tant maldestres poden fer que ens aturem al 1914. Arreglem-ho, encara i som a temps.
Tenim gent disposada. Tenim la determinació adequada. Tenim la raó i ens empara el dret internacional i universal. Tenim la necessitat de completar el que els nostres avantpassats no van poder fer. Diputats, partits, els catalans varem votar i os hem donat un missatge clar, lidereu el camí per implementar la República catalana, ho plegueu si penseu que no hi esteu disposats ni preparats. El relleu està garantit.
RSS Feed
