La decisió va ser unànime. On hi hagin urnes allà hi serem. El 21 de Desembre hi varem ser i contra tot pronòstic unionista varem guanyar i per majoria absoluta.
Volíem restituir, un govern efectiu i tenir com mirall l’1 d’octubre i el 27. Tristament avui, hem de reconèixer que ni hem restituït, ni hem implementat la República, i una part del independentisme ja ha oblidat que varem fer el Referèndum. Ernest Maragall a la BBC.
No hem restituït a ningú ni al president Puigdemont ni a cap dels seus Consellers. Junts per Catalunya no ha complert aquesta part del compromís electoral. De moment per tot el que pertocaria per implementar la República i efectivitat autonòmica de govern, diríem que no gaire o gens.
És obvi que els col·locats, seguin les directrius del Junqueras i el seu pinyol, van decidir que la nova estratègia, en cap cas depenia del 1 d’octubre. Eixamplar obeint. Aquesta és la nova o vella màxima de ERC.
No ens ho inventem. Els fets són tossuts i la hora clarificadors. És el president del Parlament Torrent ( militant de ERC) qui s’oposa a la investidura del President Puigdemont. És el mateix personatge que fen una interpretació matussera judicial impedeix, amb la concurrència dels actors del 155, que els diputats exiliats i empresonats de JxC mantinguin tots els seus drets. És el mateix qui sanciona que deixin de cobrar el seu salari com diputats. És qui sanciona la pèrdua de la majoria al Parlament.
Paral·lelament, el nou relat de ERC evidencia un allunyament al objectiu de la República i fins i tot gosen proposar-nos un nou “Estatut Autonòmic Confederal” (Joan Tardà). L’Iceta proposa un nou Estatut i assumir que la “festa s’ha acabat”. Sembla que estan força coordinats.
JxC vol i dol. Desautoritzats pel Parlament. Evidenciats per ERC. Tractats pels de les CUP com revisionistes autonomistes. El més greu però, és veure com des de el Govern els Consellers manifesten dues estratègies sense complexes. Els de ERC volen un govern efectiu, autonòmic clar, i és reuneixen amb ministres i responsables espanyols, per normalitzar i omplir la cistella dels peixets.
Reunions que només serveixen per saber que el PSOE fa exactament el mateix que el PP . Però insisteixen, han assumit que amb l’autonomisme és viu prou be com per no renunciar-hi.
Podrem allargar la unitat fictícia que existeix al Govern. La del Parlament finalment ha quedat trencada públicament. En cap cas, però aquest Govern no podrà legislar sinó és en termes autonòmics.
Justificar que heu de mantenir aquest Govern fins el judici, ára mateix és una temeritat. El govern del PSOE, amo de la fiscalia general no retira càrrecs. L’advocacia del Estat manté la seva persecució. El català no serà oficial a la UE gracies al PP i PSOE. La SSS serà premiada pel Pedro Sánchez i el Pablo per la seva direcció repressiva contra Catalunya i el 155 nomenant-la membre del Consell del Estat. La Hisenda espanyola, manté el control sobre les despeses del Govern de la Generalitat.
Són tot un cúmul de fets que avalen que ERC, admet que la seva proposta eixampladora només és possible acatant la legalitat del regim del 78.
Només és possible reconduir el desastre on estem, amb decisions de risc i de prou calat polític que deixin clar al govern espanyol, a la Unió Europea i al mon, que estem disposats i convençuts per fer el que no varem fer el 27 d’Octubre del 2017. “Signar els Decrets necessaris i adequats per activar la Llei de transició jurídica i implementar la nova legalitat amb la proclamació definitiva del Estat català en forma de República”.
Fer-ho és possible tenim la majoria al Parlament. 34 diputats de Junts per Catalunya, 32 de ERC i 4 de les CUP. I qui no vulgui fer-ho que ho digui i si són més de 2 diputats, perdent la majoria, que tot Catalunya sàpiga quins són els que volen República amb costos, o autonomisme amb genuflexions.
Ni tenir presos, ni exiliats, ni persecució judicial i policial, ni pressions per aconseguir unes almoines autonòmiques, ni eixamplaments eteris, poden acabar amb el dret legítim de decidir el nostre futur, i a fe de deu els catalans legalment i amb una llei aprovada pels nostres representants escollits democràticament i legalment ho varem fer amb el Referèndum del 1 d’octubre.
No prendre decisions només ens pot donar descrèdits, desencisos i frustracions. Decidir autonomisme o República, ara n’és la qüestió, la resta fer bullir l’olla i admetre que l’estratègia de ERC ha guanyat.
RSS Feed
