A la Unió Europea tots els Estats que hi formen part accepten i acaten les seves disposicions i legislació (directives europees). A la Unió Europea els euro diputats tenen totes les garanties resultat d’unes eleccions i d’un Reglament intern del Parlament europeu.
És força estrany que l’euro diputat i MHP Carles Puigdemont pugui recórrer tots els Estats de la Unió Europea menys a Espanya. De moment ni euro ordres judicials, ni suplicatoris inacabats l’han pogut condemnar.
Sembla que llegint l’advocat Boyer, el millor que pot fer Puigdemont, és no trepitjar les possessions espanyoles. És el seu consell. Seria detingut per les forces policials i escarnit públicament, segur, però s’escarniria a un euro diputat i de fet a tots els demòcrates de la Unió Europea.
Girar-se d’esquenes o tancar els ulls, creiem que suposaria un abans i un desprès per continuar una Europa amb drets i llibertats reconegudes, si Espanya i el seu Estat gosessin detenir i empresonar al MHP Carles Puigdemont.
La data està decidida. 14 de febrer. Independentistes, federalistes, autonomistes, unionistes i antidemocràtics ens juguem com serà el Parlament i quin Govern tindrem.
Reeditar un Govern de coalició amb ER, independent de per qui és la Presidència i amb un Parlament on la majoria absoluta no estigui garantida, serà un esport de màxim risc. Reedita el mateix amb un contuberni que reclama eixamplaments amb espanyols unionistes o revolucionaris d’un passat pendent, és l’opció més trencadora i negativa per construir res.
Saber que ER prefereix un Govern d’esquerres, on Junts hi poden ser si traguen amb la seva estratègia, hores d’ara no és cap secret. ER desprès del 1’ d’octubre va decidir que l’aventura del Junts pel Si havia acabat.
La teoria sense fets en política és un engany. Fins a dia d’avui Puigdemont ha reclamat la unitat des de la màxima transversalitat i la negativa o el silenci han estat les respostes de ER i CUP. I malgrat tot va construir Junts per Catalunya. Per tant avui podem certificar que fins que no passi com a mínim una altra generació la unitat estratègica i d’acció per una Catalunya lliure, és impossible.
Del que és tracta, si el que volem és ser fidels al 1 d’octubre, proclamació de la República i de les lleis aprovades al Parlament per la transició jurídica i legal, és acabar amb el procés d’una vegada. Senzill Junts ha de sortir a guanyar amb majoria absoluta al Parlament i si pot ser de vots. Com fer-ho? doncs creiem que amb convenciment, amb disposició per assolir riscos i sobre tot creient-nos que la majoria de catalans seran on toca.
Laura Borràs, tota sola, ni amb el millor equip triat a les primàries pot culminar el que diu. Necessita tots i cada una dels ajuts que individualment i col·lectivament li puguem oferir.
I el millor ajut que pot tenir és liquidar tots i cada un dels discursos que la poden tenallar. Ja no som els del 3%. Ja no som els de CiU. Ja no som els de CDC. Ja no som els del PDeCAT. Ara som els de Junts i que millor que el President de Junts Carles Puigdemont, President legítim de la Generalitat i euro diputat, vingui a Catalunya.
Segur que serà detingut, o no, amb pena de telediari, reben tot l’odi i l’escarni espanyol amuntegat d’aquets darrers tres anys. Però també estem segurs que quan un vol liderar l’alliberament del seu País ha de pagar algun cost. Ho van fer els Gandhi i els Mandela i amb escreix.
Laura ha de guanyar aquestes eleccions i acabar amb els enfundis espanyolistes i les esquerres que Puigdemont és un fugat de la justícia, un delinqüent que viu a cos de rei amb diner públic i un covard que no s’atreveix a venir tot i ser euro diputat.
La força d’una arribada a Catalunya dels MHP Puigdemont i Torra, amb la Laura Borràs i tots els candidats de totes les demarcacions, seria segur un punt d’inflexió que deixaria clar que Junts va a per totes i que la confrontació intel·ligent amb Espanya i els seu Estat no ens fa por.
El 14 de febrer, insistim, ho guanyem els que volem la República catalana, o guanyen els espanyols unionistes és diguin republicans o federalistes.
President, per cert, guanyar a europea tots els embats de la justícia espanyola, en cap cas garanteix majories per la independència ni que Junts guanyi el 14. Deixar la política només en termes de confrontació jurídica és un error. El poder de legislar i el poder de la justícia de moment esta en mans dels espanyols. Fer cas als advocats està be, però quan un vol fer política i canviar les coses, sempre ha de fer coses que estan pel damunt de la defensa personal i mai com ara podem capgirar la situació saben que tenim la raó, un acta de eurodiputat i el que és millor una part gens menyspreable de tot un poble.
President potser li demanem massa, però en cap creiem que serà més del que suposa el seu exili allunyat dels seus i Catalunya. Per Catalunya per la seva independència, per la República, pensi, reflexioni i decideixi.
RSS Feed
