Cap Nació del planeta, avui és una Nació de Nacions. La dèria castellana per fer del territori peninsular la seva gran “Nació” i sempre des de les posicions més violentes, porten més de tres segles intentant-ho, tard o d’hora tindrà la seva fi.
La internacional socialista constituïda al 1864, al 1876, creiem, va tocar el moll de l’os per resoldre intel·lectualment i com un moviment d’emancipació dels pobles, va definir la següent resolució: “Un poble que reprimeix a un altre no pot ser lliure”. Lliga i molt amb el; a por ellos, frase contundent i miserable vinguda des de fora de Catalunya, que mostra que la solidaritat interterritorial, d’esquerres o dretes castellanes per posar urnes és inexistent.
La segona internacional, 1889 – 1916, aprova: “tots els pobles tenen dret a la lliure determinació”. Avui l’internacionalisme de classe i d’esquerres és una entelèquia, i són els mateixos que avui malden per liquidar les posicions progressistes que ahir van aprovar.
Els fets inqüestionables, ens mostren com d’impossible és construir una Nació sota la petjada d’un poble sometent a d’altres. La URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) és historia. La Iugoslàvia de Tito, avui també és historia. Dels imperis ni en parlem.
Ens queda però i amb les reminiscències dictatorials i monàrquiques, la “Nació espanyola”. Castellans i borbons des de l’any 1714 malden per construir la Nació espanyola, l’única, i fer-ho amb l’anorreament constant de la resta de pobles que viuen des de fa segles a la Península Iberica.
La constitució espanyola, la dels castellans i borbons, la de la transició del 1978, una de les poques concessions que contempla, es anomenar a la resta com “Nacionalidades”. Això si, sempre i perquè ho diu la constitució sense cap altre poder que ser una extensió administrativa del poder central i de l’única Nació, la castellana, ara espanyola.
Catalunya no pot posar urnes si abans no hem obtingut el permís graciós de la cort i vila castellana de Madrid. Catalunya no pot endeutar-se si no te el permís. Catalunya no te dret a saber quina és la seva aportació econòmica al Estat. Catalunya no te cap dret a decidir el futur dels mitjans de comunicació. Catalunya està sotmesa a tota la legalitat castellana i per tant Catalunya no és ni una Nació ni Nacionalitat, i des de la perspectiva castellana, Catalunya és una “región española con cuatro provincias”.
Les evidencies de que Espanya no és una Nació son moltes i variades tant tècnicament com políticament. Una Nació que malda al llarg dels segles per subjugar i anorrear a d’altres pot ser moltes coses, però no una nació.