
Si les enquestes s’aproximen a les seves prediccions, és més que provable que no calgui fer cap acció per que Espanya sigui ingovernable.
Els del PP no faran President al Pedro Sánchez, fer-ho és donar ales a VOX i convertir-los a l’hora en l’única alternativa unionista amb matriu franquista de forma desacomplexada.
Els del PSOE potser poden sumar amb els de UP més ERC, més JxCat, més PNB. Aquesta suma però te dos inconvenients. El primer exposaria el fracàs inapel·lable del Pedro Sánchez donat que aquesta possibilitat ja la tenia. El segon és si cap més fosc. Si Pedro Sánchez aconseguís pactar amb UP i necessites els vots independentistes, a més dels del PNB, la llufa estaria servida i la evidencia de que tot plegat era per obtenir mes majoria parlamentaria també.
ER potser, si finalment el seu esquerranisme els pot, podria facilitar la investidura argumentant el de sempre millor els del PSOE que un “trifachito”. Seria la seva mort política ates que les terceres vies per solventar el conflicte entre Catalunya i Espanya fa temps que són historia. Sense oblidar la campanya i fets repressius del PSOE vers Catalunya i els catalans.
Sembla, de moment, que tant ER com els de les CUP rebutgen la proposta de JxCat per fer un sol Grup Parlamentari al Congrés. Els pot més una defensa ideològica que una sentencia de 100 anys, amb presos de JxCat, ER i exiliats de JxCat, ER i les CUP. Sense oblidar artistes variats.
Esperar que a Espanya i amb un govern que sempre serà unionista s’avingui lliurement a negociar i pactar un referèndum d’autodeterminació, directament és de tarat.
Renunciar a la possibilitat real i gens costosa en termes politics, i fins i tot econòmics d’un grup parlamentari per l’autodeterminació, ja no diem per la independència, serà un dels trets al peu que ens fem els independentistes.
De que serveix anar a Madrid, sense capacitat per legislar, sense capacitat per negociar, sense capacitat per acordar quan són els espanyols unionistes que no volen. Només se’ns acut una raó, visualitzar conjuntament amb l’exili la nostra causa. Mitjans de comunicació per estendre i posar els nostres arguments fins el darrer racó de la UE. I que millor que fer-ho des de la potencia política compartida.
PSOE, PP, i Ciutadans podrien, malgrat tot, per evitar unes noves eleccions, i per salvar el regim del 78 i el seu Estat fer Govern. Si nosaltres per defensar els nostres drets i llibertat a decidir som incapaços d’anar junts al Congrés, hauríem de prendre bona nota per les properes eleccions a Catalunya. Amb unitat al carrer, però sense unitat entre els partits i institucions, guanya Espanya i perd Catalunya. Ni més ni menys.