6 DE MAIG I DESCOMPTANT.
El Nou virrei, el duc d’Alburquerque, en jurar el càrrec a l’any 1614 promet al monarca Felip III de Castella: “En llegado a Barcelona acabaré de poner en galeras a todo el Principado”. Començava l’era de la catalanofòbia.
Cervantes insigne escriptor castellà pensava així dels catalans: “Los corteses catalanes, gente enojada terrible, y pacífica suave; gente que con facilidad dan la vida por la honra i por defenderlas entrambas se adelantan a si mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo”
Quevedo vint anys després deia: “En tanto en Catalunya quedase un solo catalan, y piedras en los campos desiertos hemos de traer enemigos i guerra”.
“Son los catalanes aborto monstruoso de la politica”. “El catalan es la criatura más triste i miserable que Dios creo”. “Son los catalanes ladrones de tres manos”.
El comte-duc d’Olivares en el “Gran memorial” del 1614 adreçat a Felip IV diu: Tenga VM por el negocio más importante de su monarquia, el hacerse Rey de España, quiro decir Señor, que no se contente VM con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia y Conde de Barcelona, sinó que trabaje i piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia.
A partir d’aquest “memorial” la catalanofòbia mai ens abandonarà.
Pedro Gracia Trevijano, magistrat en la actualitat del Tribunal Constitucional espanyol diu: “...Si Catalunya decidiera ejercer su derecho de secesión del territorio nacional, las fuerzas armadas no deberian carecer de titulo normativo habilitador para poder invadir dicha Comunidad Autónoma”.
La historia i els documents que donen versemblança, són elements que de vegades ens permeten millorar condicions socials i d’altre recordar temps que mai no haurien d’haver estat, però que farien avergonyir a qualsevol demòcrata.
Ara personatges que ratllen el cretinisme més salvatge, gosen donar lliçons d’actituds i comportaments. Cañas, ex diputat, imputat per un presum-te frau a la seva Hisenda, la espanyola, ara i miserablement gosa dir-nos a tots els catalans que; “a Catalunya hi ha un discurs de l’odi contra Espanya”. Els Fernández, els Navarro, les Camacho i els Rivera, també abonen aquest discurs i fins i tot ens diuen que ara ja anem a bufetades.
Pot ser, ho admetem, que tota aquesta canallesca no ho deuen saber, però els hi farem un petit recordatori.
1, Els catalans mai hem anat a cap regió, ara comunitats, de l’Estat espanyol ha fer-hi res.
2, Els catalans i desprès d’una derrota la del 1714, no hem deixat de treballar per construir un Estat modern i democràtic. La resposta que sempre hem obtingut han estat guerres i cops d’Estat.
3, Els catalans mai hem pretès anorrear a ningú ni a dins ni fora de Catalunya. Qui va expulsar als jueus Sefardites varen ser els reis Catòlics.
4, Els catalans hem obert les portes de casa a tot nouvingut, fins i tot a cretins com el Cañas.
5, Els catalans som un poble, treballador i amb ganes de construir futurs. Tenim la nostra historia que mai serà la d’aquells que no volen ser catalans. Tenim un llengua mil·lenària i tenim més 9 milions de ciutadans que parlen el català.
Però sobre tot del que més tenim és ganes de llibertat. Volem acabar el procés el més rapit possible per treure’ns de sobre aquesta gentola que ni juga net ni admet que la democràcia és votar i que les majories guanyen en democràcia.
El Nou virrei, el duc d’Alburquerque, en jurar el càrrec a l’any 1614 promet al monarca Felip III de Castella: “En llegado a Barcelona acabaré de poner en galeras a todo el Principado”. Començava l’era de la catalanofòbia.
Cervantes insigne escriptor castellà pensava així dels catalans: “Los corteses catalanes, gente enojada terrible, y pacífica suave; gente que con facilidad dan la vida por la honra i por defenderlas entrambas se adelantan a si mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo”
Quevedo vint anys després deia: “En tanto en Catalunya quedase un solo catalan, y piedras en los campos desiertos hemos de traer enemigos i guerra”.
“Son los catalanes aborto monstruoso de la politica”. “El catalan es la criatura más triste i miserable que Dios creo”. “Son los catalanes ladrones de tres manos”.
El comte-duc d’Olivares en el “Gran memorial” del 1614 adreçat a Felip IV diu: Tenga VM por el negocio más importante de su monarquia, el hacerse Rey de España, quiro decir Señor, que no se contente VM con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia y Conde de Barcelona, sinó que trabaje i piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia.
A partir d’aquest “memorial” la catalanofòbia mai ens abandonarà.
Pedro Gracia Trevijano, magistrat en la actualitat del Tribunal Constitucional espanyol diu: “...Si Catalunya decidiera ejercer su derecho de secesión del territorio nacional, las fuerzas armadas no deberian carecer de titulo normativo habilitador para poder invadir dicha Comunidad Autónoma”.
La historia i els documents que donen versemblança, són elements que de vegades ens permeten millorar condicions socials i d’altre recordar temps que mai no haurien d’haver estat, però que farien avergonyir a qualsevol demòcrata.
Ara personatges que ratllen el cretinisme més salvatge, gosen donar lliçons d’actituds i comportaments. Cañas, ex diputat, imputat per un presum-te frau a la seva Hisenda, la espanyola, ara i miserablement gosa dir-nos a tots els catalans que; “a Catalunya hi ha un discurs de l’odi contra Espanya”. Els Fernández, els Navarro, les Camacho i els Rivera, també abonen aquest discurs i fins i tot ens diuen que ara ja anem a bufetades.
Pot ser, ho admetem, que tota aquesta canallesca no ho deuen saber, però els hi farem un petit recordatori.
1, Els catalans mai hem anat a cap regió, ara comunitats, de l’Estat espanyol ha fer-hi res.
2, Els catalans i desprès d’una derrota la del 1714, no hem deixat de treballar per construir un Estat modern i democràtic. La resposta que sempre hem obtingut han estat guerres i cops d’Estat.
3, Els catalans mai hem pretès anorrear a ningú ni a dins ni fora de Catalunya. Qui va expulsar als jueus Sefardites varen ser els reis Catòlics.
4, Els catalans hem obert les portes de casa a tot nouvingut, fins i tot a cretins com el Cañas.
5, Els catalans som un poble, treballador i amb ganes de construir futurs. Tenim la nostra historia que mai serà la d’aquells que no volen ser catalans. Tenim un llengua mil·lenària i tenim més 9 milions de ciutadans que parlen el català.
Però sobre tot del que més tenim és ganes de llibertat. Volem acabar el procés el més rapit possible per treure’ns de sobre aquesta gentola que ni juga net ni admet que la democràcia és votar i que les majories guanyen en democràcia.
RSS Feed
