Tot els indicis apunten que ERC vol anar a les eleccions europees amb "les esquerres", siguin d’aquí o de fora. I sembla que tenen presa per enllestir-ho. De moment ja tenen cap de llista i mantenen les converses amb Bildu, SI i les CUP. El sols fet de plantejar-ho, tot i que sigui legítim, és una bufetada directa a tots els catalans i catalanes que de forma transversal varem anar a la Via Catalana per la Independència.
Els que diguin que les eleccions europees no serveixen per proclamar la independència, ni tant sols per garantir el dret a decidir, tenen raó. Ara bé, els que diem que no podrem fer ni consulta ni referendum pactat amb l’estat espanyol, també tenim raó. El que és important és comptar-nos. Saber els que volem la independència i els que volen ser servidors eterns d’aquesta Espanya, també tenen dret a saber quants són. Tres possibilitats són les que tenim damunt la taula i les tres tenen els seus pros i contres.
Possibilitat 1. Fer cas omís de la negativa legal del govern espanyol i endegar una consulta a partir d’un “dret autonòmic”, amb poc o gens suport internacional, amb la perspectiva de que el reconeixement del resultat no sigui l’adequat. Fer la consulta amb prohibició, podria desencadenar tot un seguit de processos policials i judicials que lluny d’ajudar torpedinarien el procés.
Possibilitat 2. Descartada la possibilitat 1, la legalitat només ens permet la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques, convocades pel nostre President, que segur haurien de ser reconvertides en plebiscitàries. Fer-ho, només tindria sentit si totes les forces independentistes guareixen una gran candidatura per proclamar la independència i desprès fer el referendum de ratificació. Seria l’opció més clara, tot i no comptar els partidaris de partit, serviria per comptar quants ciutadans volen la independència. L’opció unilateral, que serà la que s’haurà de fer, és la que té més detractores. Deu ser perquè saben que té totes les possibilitats, una vegada exhaurit les possibilitats d’un pacte amb Espanya.
Possibilitat 3. Actualment existeix un pacte per tal de saber abans del 31 de Desembre la data i la pregunta del referendum. Aquest fet, ni és senzill ni facilita acords de futur, és més en tenim que ja s’han despenjat del procés. És difícil perquè calen tres acords; demanar el permís a l’estat espanyol, quina és la pregunta i quin el dia. Tot plegat indueix ha cansar a tothom, sobre tot si al final la possibilitat 1 s’escau com impossible i de la 2 ni hem començat a parlar-ne. En canvi comptar-nos, utilitzant les eleccions europees, és un fet que ningú prohibirà ni qüestionarà, a més d’una reso internacional fora de dubtes. No cal barallar-se per com demanar permís al govern espanyol, de quina ha de ser la pregunta ni de quin ha de ser el millor dia. Ho tenim tot a ou. No cal discutir-nos quina via hem d’utilitzar per tenir permís, no ens hem de barallar per la pregunta ni tampoc pel dia, només cal fer una candidatura de ciutadans compromesos per la independència de Catalunya com a nou estat dins d’Europa. El dia el marca la Unió Europea, els mitjans (bústies, censos, infraestructura, pressupost ho posen l’estat espanyol i la UE). Són eleccions legals i sota el paraigües d’Europa, només ens caldria una candidatura conformada per CiU, ERC, IVC, CUP, i la societat civil. La potencia del resultat seria imbatible i per fi sortiríem tots plegats de dubtes, els que si oposen a saber-ho i els que creiem que ja som majoria.
No en tenim més de possibilitats, si del que és tracta és de no fer volar coloms ni d’enganyar. Frustrar a la ciutadania té un preu que mai del tot és paga de forma partidista, qui ho paga és el país.
L’eurodiputat Tremosa, defensa amb vehemència fer la gran candidatura per aquestes eleccions, CDC hi està d’acord, Reagrupament i la ANC també, en Romeva actual eurodiputat pels verds també. ERC aquest cop ha de demostrar que el país te preferència. No és moment d’esquerres o de dretes, és moment de comptar els qui volem la independència i ara tenim al davant una gran oportunitat, amb uns costos politics i partidistes perfectament assumibles, no fer-ho no sabem que voldrà dir, però segur que tard o d’hora ho sabrem.
No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos. Prat de la Riba
RSS Feed
