Avui volem tornar a recordar al gran mestre Barnils, i la seva ploma tant punyent com moderna. El seu article escrit al “El Mon” el 13 de Maig del 1983, descriu amb precisió als politics catalans que han volgut i volen fer les “amèriques” a Madrid. Només caldria bescanviar els personatges. No cal que ho fem nosaltres, els lectors i la seva imaginació ho poden fer, i segur que l’encerten.
ROMA NO PAGA ALS TRAÏDORS
La imbecil·litat és oceànica, tan continua que ens duu inevitablement al tedi; al títol tant orsià, d’aquell llibre d’Eugeni d’Ors: Oceanografia del tedi. Parlem de l’Ors de quan és va posar al servei de Madrid, i de com Madrid li ho va pagar. És una de les pagines més significatives de la nostra historia, però la imbecil·litat dels altres – ara, la dels que pretenen ser genuïnament (?) els nostres – ens amaga Ors a la claveguera; amb ells ens hi amaguen una de les lliçons que ens podrien ser més profitoses: que Madrid no paga els traïdors.
Ors era una peça de gran embalum, i aquí va fer la feina. Era tant d’embalum que només una gran altra peça, Prat de la Riba, el feia llaurar dret. Mort Prat, adéu Ors. I Ors se’n va anar a Madrid, pensant-se que el que havia fet aquí ho havia fet sol, sense que el senyor Prat de la Riba li hagués mogut els fils amb una habilitat de polític de veritat.
Ors es va vendre a Madrid, i a Madrid és va trobar amb dues coses: l’una que la plaça de Gran Manitú ja estava ocupada, precisament per un tal Ortega i Gasset, patró intel·lectual del govern central avui al poder. Per cert, i per casualitat: segons Joan Fuster, Ortega és un dels pares fundadors del feixisme espanyol.
L’altra cosa amb que es va trobar Ors a Madrid, se la va trobar i no se’n va adonar: gent que també sabia moure-li els fils, i també sense que ell se n’adonés: personatges amb tan d’ofici com Prat de la Riba. Al cap de quinze anys, Ors, inspirador del culte, civilitzat, europeu i mediterrani noucentista per obra i gracia de Prat de la Riba, inspirava els uniformes feixistes, les oracions als àngels de la guarda i les vetlles d’armes per obra i gracia de la majoria absoluta de l’època – franquista.
Hauríem de desenterrar l’Ors. La moral de la seva estada a Madrid, de fer-hi estada i de la solidaritat amb els nostres amos. Evitaria potser, que joves legítimament ambiciosos cometessin l’error de càlcul d’Ors i afavoriria que elegissin altres camps d’acció més amplis, més rendibles tant políticament com personalment: el mon és molt gran; Madrid un atzucac.
És clar que hi ha joves que no tenen remei. Són els que en un moment determinat van intentar triomfar a Espanya i hi van fracassar, s’arrosseguen per aquí i, en comptes d’estar ressentits amb ells mateixos, per insuficients, o amb Madrid, per haver-los rebutjat, els surt aquella malaltia terrible, gairebé inhumana, de l’autoodi: com més els han fotut els altres, més ataquen els seus.
Ni tant sols són originals: com ells, hi ha els jueus ajudant als nazis de Mauthausen, hi ha els del Oncle Tom entre els negres dels Estats Units, hi ha els guies sioux del 7 de Cavalleria.
-----------------------------------------------------
Postdata: avui no és Roma qui no paga els traïdors, avui és Espanya i els seu Estat. Ni tant sols tenen la decència per complir els seus contractes. Espanya i el seu Estat no entenen de principis ni de lleialtats, els seu únic objectiu és mantenir la unitat d’Espanya. Esperem que les esquerres catalanes per fi ho tinguin clar. Sembla que la resta, i per fi, ja ho tenen clar.
RSS Feed
