La continuïtat autonomista, sembla que per part de Junts, ER i cupaires de moment està garantit.
ER potser és l’organització més compromesa per fer del autonomisme, la passarel·la per algun dia proclamar la III República espanyola federal. Mentres tant, autonomisme.
Junts, des de el seu naixement, subjugats, sotmesos, a una lluita interna entre convergents somiadors i, transversals seguidors dels MHP Puigdemont i Borràs, ho troben el seu paper polític i organitzatiu, ho tenen mala peça al teler.
Tant ER com Junts tenen pressa. Congressos per definir noves executives i estratègies. Els de les CUP poc a cop més descartats a l’equació pro independència. Fa estona que ja no son actors determinants. Del nou actor polític, Aliança Catalana, creiem, mentre la Silvia Orriols hi sigui com a líder, podria formar part de l’equació, i pot passar més aviat que tard.
Sobre ER, de moment i públicament l’únic que s’ha postulat per tornar ha ser determinant i dirigir el partit és Oriol Junqueras, per molts el mossèn. Sembla que un grup volen una direcció coral, però no deixen de ser més del mateix donat que ja hi eren.
Junqueras ho sabia tot, fins i tot amb l’acord per investir al Illa, sinó hagués dit el contrari públicament. Amb la seva dimissió com President de ER, ha volgut deixar clar que ell no ha tingut res ha veure amb investir al Illa del PSOE/155, ni amb les mal hi fetes de falsa bandera vergonyoses.
Ser President del partit i dir que no en sabies res de les accions de falsa bandera, dels mariachis, del ninot, dels bitllets falsos i de campanyes de lawfare, que per qualsevol partit democràtic seria motiu per mai més tenir cap càrrec al partit.
De les estratègies impulsades des de el seu executiu i de les davallades electorals no cal que en diguem res. Els resultats tothom els coneix. El que si que podem afegir ates els darrers esdeveniments i accions de ER és que no tindran un Congres pacífic i fins i tot poden tenir l’enèsima ruptura interna. També vaticinem que si Junqueras guanyes, la liquidació del partit ja no tindria aturador. ER ha de decidir, ho ser un partit d’esquerres netament nacionalista i independentista, ho ser el soci lleial a les esquerres espanyoles,
Junts, sembla que ho te una mica millor. Doncs no, fins i tot ho podria tenir pitjor que ER. Ens expliquem.
ER porta des de el 2017 amb l’estratègia convergent del possibilisme i pacte amb els que tenen el poder al Estat espanyol, concretament amb l’executiu. Amb els altres poders del Estat no hi pinten res. L’eixamplament sembla que només tenia l’objectiu d’incorporar als nou vinguts com nous votants, concretament als marroquins. Han fet llufa. De 33 diputats a 20.
Junts per contra a jugat la carta de la restitució, que ara seria simbòlica, donat que no suma amb ningú per restituir res. Per tant operació fracassada.
El paper al Parlament de Junts, sense el president Puigdemont, investit l’Illa del PSOE/155, és una incògnita que sembla volen aclarir amb un Congres a corre cuita. Ser oposició amb una confrontació contundent, postular-se com negociadors del PSOE, mantenir l’estratègia de crear contradiccions al si del Estat espanyol, mantenint la quota institucional al Congres espanyol, mantenir els pactes a les institucions catalanes amb els del 155 o unionistes espanyols, és una equació amb masses incògnites.
Masses preguntes i poques respostes de moment. El que ja sabem si ens atenem a les declaracions de la Vice presidenta i ministre d’hisenda del govern del PSOE i Sumar és que ni concert econòmic ni singular per Catalunya.
Definitivament ER ha quedat despullada. No sabem qui ens ha mentit per justificar la investidura del Illa del PSOE/155. ER ha jugat la carta espanyolista abans que la catalana. Segur que això tindrà consequències. El que si podem pensar, ahir i avui, és que ER amb el MHP Carles Puigdemont mai acordaran res.
RSS Feed
